L’Argentina frega una nova suspensió de pagaments

Buenos AiresEl fantasma del corralito planava des de fa setmanes sobre l’Argentina en una nova edició del malson que el 2001 va provocar una gran suspensió de pagaments i una de les crisis econòmiques i socials més greus del país sud-americà. Al tancament d’aquesta edició, 1.500 milions de dòlars separaven els argentins d’un nou default, la paraula anglesa amb què es denomina la suspensió de pagaments. Són els diners que reclamen els creditors de l’Argentina que mai han acceptat les quitances per cobrar i que volen recuperar sigui com sigui els diners d’uns bons del tresor argentins emesos per la Casa Rosada el 2001 per sortir de la crisi.

Si l’Argentina no fa cas de l’ordre d’un jutge de Nova York i no paga avui aquests 1.500 milions de dòlars als popularment anomenats fons voltor, Buenos Aires incomplirà un mandat judicial amb totes les seves conseqüències. En canvi, si paga, obrirà les portes als milionaris reclams dels inversors que van acceptar dures quitances sobre el deute argentí el 2005 i el 2010. L’Argentina, doncs, està entre l’espasa i la paret.

Mai Buenos Aires i Nova York havien estat tan a prop. Almenys és la sensació que hi ha entre els argentins en veure el gran nombre de vegades que aquests últims 30 dies les principals autoritats del ministeri d’Economia han volat fins a la ciutat dels gratacels per negociar una solució. L’Argentina defensa la teoria que “mai en la història” s’havia donat el cas d’un país que vol pagar el que deu i “un jutge no deixa que això passi”. És el que no es cansa de repetir sempre que pot la presidenta, Cristina Fernández. És el que va fer ahir des de Caracas, on va participar en la cimera del Mercosur, un grup regional que critica “l’ofec a què el sistema capitalista sotmet les economies emergents”. “ Default és quan no es paga, i l’Argentina ha pagat i vol pagar”, va proclamar la cap d’estat argentina. Aquesta és també l’estratègia moral i legal de la Casa Rosada davant dels tribunals de Nova York: demostrar que pot pagar als fons voltors, però només si cobren el mateix que el 93% dels creditors, que van acceptar les quitances.

Una clàusula enverinada

El govern ha vist com el que el 2005 i el 2010 va ser un reclam per als creditors per acceptar quitances ara se li ha girat en contra. La clau és que la llei nord-americana inclou la clàusula RUFO (Rights Upon Future Offers), que en anglès vol dir “drets sobre futures ofertes”. La clàusula garanteix als creditors que van acceptar les quitances ser compensats en cas que altres creditors rebin més diners. I és precisament el que pot acabar passant, ja que els fons que no van acceptar les quitances van litigar fins a aconseguir que es reconegui el seu dret a cobrar-ho tot. Si no s’assoleix un acord entre les parts abans d’avui, dimecres, a la mitjanit, en hora de Nova York, l’Argentina entrarà en suspensió de pagaments, ja que haurà d’afrontar pagaments per valor de 500.000 milions de dòlars (372.000 milions d’euros), 16 cops més que les reserves internacionals del Banc Central argentí.

La suspensió de pagaments només la poden decretar els creditors o qui deu els diners. En aquest cas serien els fons voltor o el govern argentí. El Congrés del país ho va fer per última vegada el desembre del 2001 i, en total, això ja ha passat quatre vegades des que va néixer l’Argentina, fa 200 anys. Quines conseqüències té entrar en suspensió de pagaments? En això també hi ha discrepàncies segons quin economista o analista es consulti. “No seria un default ni tècnic ni tàctic”, diu l’economista Aldo Ferrer, que creu que no passarà gairebé res, ja que “suspèn pagaments qui no pot pagar, i l’Argentina sí que pot”. Per la seva banda, l’analista polític i consultor Rosendo Fraga considera que, si s’arriba al default, “es dispararan la inflació, el preu del dòlar i la desocupació, i caurà la inversió, i qui acabarà patint seran els ciutadans”.