L’Argentina nega haver fet suspensió de pagaments

Buenos AiresHa entrat o no l’Argentina en suspensió de pagaments? Aquesta és la gran pregunta que milions d’argentins i els mercats financers internacionals es fan a hores d’ara. Una qüestió que pot semblar senzilla de respondre, però que es va convertir durant tot el dia d’ahir en un gran enigma. Segons a qui es pregunti, la resposta és una o una altra. Per la Casa Rosada, seu del poder executiu argentí, no és pot parlar de default quan el govern no només té voluntat de pagar, sinó que a més té els diners i els ha dipositat al banc corresponent. Però segons els fons d’inversió, el jutge Thomas Griesa del districte de Manhattan de Nova York, el mediador entre les parts Daniel Pollack i la qualificadora S&P la resposta és que sí, que tècnicament l’Argentina està en suspensió de pagaments, com quan es va produir la crisi econòmica del 2001, la del corralito. Es tracta, per ells, de la vuitena fallida de la història del país sud-americà.

Res ha canviat als carrers de Buenos Aires amb suspensió de pagaments o sense. Els argentins han anat a treballar aquest dijous com sempre, i els qui no tenen feina s’han manifestat com quasi cada dia tallant els carrers del centre de la capital argentina. Tot segueix igual. És cert que la nit de dimecres a dijous va expirar el termini perquè s’assolís un acord entre l’Argentina i els creditors que mai han acceptat quitances i que, via judicial, reclamen 1.500 milions de dòlars pels bons del tresor argentí dels quals són titulars. Però els argentins segueixen patint els mateixos problemes d’inseguretat i inflació com fins ara, i pocs creuen que el culpable dels seus mals siguin els fons voltor. De fet, segons una enquesta de la consultora argentina Management & Fit, el 44,2% dels argentins consideren el govern de la presidenta Cristina Fernández de Kirchner el culpable d’haver caigut de nou -suposadament- en un default, mentre que un 60% dels enquestats creu que les gestions dutes a terme pels funcionaris argentins per evitar una nova crisi financera han estat mal encarades.

“Volen els recursos estratègics”

Aquest pols entre el govern de l’Argentina i els fons voltor s’ha plantejat en tot moment des de la Casa Rosada com una lluita patriòtica en defensa dels ciutadans. Pel kirchnerisme, els creditors que mai han acceptat quitances -un 7% del total- són el diable en persona i empreses sense ànima que només busquen obtenir el màxim de guanys possibles a costa dels interessos de les nacions. Un argumentari que l’Argentina ha posat damunt la taula en diversos fòrums i cimeres internacionals amb èxit, rebent el suport especialment de la comunitat llatinoamericana, potser perquè ningú sap qui pot ser el següent. “El que volen són els nostres recursos estratègics”, alertava ahir amb vehemència el portaveu del govern argentí Jorge Capitanich, cap del Gabinet de Ministres, el conseller en cap de la presidenta Cristina Fernández, al mateix temps que avisava d’una gran conxorxa capitalista contra l’Argentina: “No es tracta en realitat de fulminar el procés de reestructuració; aquí del que es tracta és de tenir el control dels recursos d’aquesta nova Aràbia Saudita que és la República Argentina, en ser la segona reserva de shale gas i la quarta reserva de shale oil ”. La teoria de Capitanich i dels altres funcionaris argentins és que el megajaciment de Vaca Muerta, descobert per Repsol a la Patagònia argentina i ara en mans de la nacionalitzada YPF, corre perill. En aquest sentit, els directius de Repsol, un cop superat el disgust per l’expropiació de la que va ser la seva filial, van saber ahir que la suspensió de pagaments, sigui real o no, no afecta el pagament dels títols estatals argentins en poder de la petroliera espanyola, segons asseguraven ahir des del ministeri d’Economia a Buenos Aires.

L’Argentina podria deixar d’estar en suspensió de pagaments en qualsevol moment si arriben a bon port les negociacions en paral·lel que duen a terme els fons voltor i un grup de bancs privats argentins, que han sortit al rescat de la Casa Rosada. La seva intenció inicial dimecres va ser evitar el default i per això van posar damunt la taula un xec de 250 milions de dòlars com a fons de garantia. Aquesta maniobra financera, qualificada com a “patriòtica” per un dels seus impulsors, el president del Banco Macro Jorge Brito, no va servir per a res, i ara s’intenta que siguin aquestes entitats les que comprin el deute de prop de 1.500 milions de dòlars als fons voltor. Així, els creditors que sí que van acceptar les quitances podrien cobrar els diners que el jutge dels EUA Thomas Griesa manté bloquejats i se sortiria de la suspensió de pagaments.

Avui poden haver-hi novetats importants en aquest escenari, ja que precisament el jutge Griesa ha convocat les parts a una audiència per determinar les passes que cal seguir. A la mateixa hora, a les 11.00 del matí de Nova York, la International Swaps and Derivatives Association determinarà si l’Argentina està o no en suspensió de pagaments, i podrien posar-se en funcionament les assegurances contractades pels creditors per poder cobrar.