L’Estat obvia les demandes que ha rebut per les renovables i executa les retallades

Barcelona / MadridAmb quatre mesos de retard i amb deu demandes acumulades, el govern espanyol va aprovar ahir finalment el reial decret sobre energies renovables. S’executen així unes retallades en retribucions per al sector per valor de 1.700 milions d’euros només aquest 2014. Segons va explicar ahir el ministre d’Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, l’objectiu de la mesura és “dotar d’estabilitat el sistema, donar una rendibilitat raonable i introduir certesa al sector”.

Però ahir Soria no va fer res més que generar encara més nerviosisme al sector amb un nou ball de xifres sobre la rendibilitat del nou model retributiu. Si fins ara s’havia parlat d’una rendibilitat del 7,4% -tal com recollia la nota de premsa del ministeri d’Indústria-, Soria va assenyalar un 5,8%. El ministre va argumentar que la baixa cotització dels tipus del Tresor fa que el càlcul sigui menor, una xifra que va sembrar molta preocupació al sector, en què un ball de dos punts percentuals suposen molts milions d’euros.

La inseguretat jurídica i la retroactivitat en canviar les regles del joc sobre la marxa, han portat al fet que Espanya sigui el quart estat, després de Veneçuela, l’Argentina i Egipte, amb més demandes d’arbitratge obertes al Centre Internacional d’Arranjament de Diferències relatives a Inversions (CIADI). Els demandants, grans fons internacionals, argumenten que l’Estat ha vulnerat la Carta de l’Energia en una espècie d’expropiació encoberta en retallar la retribució que tenia la generació d’energia renovable quan es van fer les inversions.

Rajoy decideix jugar-se-la

A més, les empreses de renovables ja han anunciat recursos contra el reial decret aprovat ahir, que se sumaran als arbitratges plantejats als organismes internacionals. De la seva banda, Madrid recorda que el decret es pot recórrer i assegura que la nova regulació era necessària per ajustar el sistema elèctric i defensar els interessos generals en un país amb l’electricitat molt cara. El tret, però, li podria acabar sortint per la culata i que la justícia acabés obligant l’Estat a pagar una multa molt superior als 1.700 milions en retallades. Tot i això, el govern de Mariano Rajoy ha decidit jugar-se-la.

Respecte als arbitratges internacionals, el secretari d’estat d’Energia, Alberto Nadal, va dir aquesta mateixa setmana que l’executiu de Mariano Rajoy està “molt tranquil”. Nadal va argumentar que el debat al CIADI és si la retallada s’ha fet per perjudicar els inversors internacionals. Segons el secretari d’estat, no és així perquè afecta tant els inversors nacionals com estrangers. “No és com el cas de Repsol a l’Argentina”, que va expropiar YPF perquè estava en mans d’una companyia estrangera, va dir Nadal.

Tot i això, Nadal va avançar que han demanat recursos per afrontar les demandes i va desvelar que la defensa la portaran els advocats de l’Estat, després de renunciar a un bufet extern que en la seva opinió seria molt car i no defensaria tan bé els interessos de l’Estat.

Les retallades en renovables, entre altres mesures, permetran que el govern espanyol impulsi un ambiciós pla de competitivitat de l’economia espanyola aquest segon semestre. Aprovat ahir també al consell de ministres, el pla pretén mobilitzar un total de 6.300 milions d’euros, més uns 4.700 milions addicionals en concepte de crèdits per a empreses. Passada la ressaca de les eleccions europees i l’anunci de l’abdicació del rei Joan Carles, Madrid torna a recuperar la iniciativa política, amb una agenda atapeïda de reformes fins a les vacances de l’agost. Recollim a continuació els punts més importants d’aquest pla.

Tornar part del rescat

Madrid anuncia una amortització anticipada de 1.300 milions

La vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va anunciar ahir que han decidit començar a tornar abans d’hora i de manera “voluntària” 1.300 milions d’euros dels 42.000 milions del rescat bancari. “La nostra economia pot fer-ho i és una manera de reforçar la confiança en el nostre país”, va argumentar Santamaría, afegint que així Espanya també s’estalviarà interessos. En principi, el venciment del conjunt del rescat a la banca estava previst que fos entre el 2025 i el 2027.

Impuls al sector del totxo

Més rehabilitacions i impuls per millorar l’eficiència energètica

El govern espanyol ha escoltat les demandes de sectors com el Cercle d’Economia i ha mogut ja la primera peça per reactivar el sector de la construcció. Madrid busca així rebaixar les xifres d’atur trobant un lloc per a tots aquells aturats arran de la fi de la bombolla del totxo. La recepta del pla de Rajoy és escudar-se en l’obligació d’empreses d’obtenir un certificat energètic. Per això ha impulsat un fons que tindrà fins a 350 milions d’euros anuals procedents de fons estructurals europeus que ha de servir per fer reformes com ara per a aïllament tèrmic, control de la llum exterior o manteniment energètic de centres on es processen dades, entre d’altres. També es destina una partida important a la rehabilitació d’edificis.

Nova edició del pla PIVE

Un pressupost de 175 milions per a 175.000 vehicles nous

Hi haurà una sisena edició del pla per a l’incentiu de compra d’un cotxe a canvi de desfer-se del vell. I la dotació serà de 175 milions d’euros, un fet que permetrà subvencionar l’adquisició de 175.000 vehicles nous més eficients. També s’ha aprovat un pressupost de 10 milions d’euros per a la 4a edició del Pla PIMA Aire de renovació de vehicles comercials, així com un programa d’impuls al cotxe elèctric.

Targetes de crèdit

Les de dèbit tindran una comissió límit del 0,3% i les de crèdit del 0,2%

La Comissió Europea obliga tots els estats membres a limitar les comissions per pagament amb targeta de crèdit o dèbit abans de final d’any. I el govern espanyol ha decidit fer-ho ja amb la intenció d’impulsar el comerç minorista. Les comissions es reduiran un terç, i seran d’un màxim de 0,3% per a targetes de dèbit i un 0,2% per a les de crèdit.