L’Estat també porta al Constitucional la llei del comerç catalana

BarcelonaNova batalla judicial entre l’Estat i la Generalitat: el consell de ministres va decidir ahir interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra diversos articles de la llei catalana d’horaris comercials amb l’objectiu que prevalgui l’espanyola, menys restrictiva. Tan aviat com -previsiblement- el Tribunal Constitucional (TC) accepti a tràmit el recurs els pròxims dies, la norma catalana quedarà suspesa i s’obrirà un procés d’incertesa sobre quina norma han de seguir els botiguers.

El debat sobre els horaris i les restriccions del comerç és un dels més sensibles en el món econòmic català. Tradicionalment poc obert a canviar els usos, el debat s’ha accelerat els últims anys, especialment a Barcelona, on els comerços de bona part de la ciutat van poder obrir gairebé tots els dies de l’estiu passat. L’experiment va tenir un èxit desigual, però es repetirà l’any vinent. En qualsevol cas, tant l’administració com el sector volen ser els protagonistes d’aquest debat i hi ha poca simpatia per la norma estatal, que consideren una imposició externa perquè les competències en comerç són de la Generalitat.

Ahir mateix el conseller d’Economia i Empresa, Felip Puig, va anunciar que convocarà les patronals i els sindicats del comerç català per pactar una “resposta conjunta” del sector al “nou atac del govern central al model comercial”.

Una de les decisions que va prendre Mariano Rajoy en els seus primers mesos com a president del govern va ser aprovar un reial decret que liberalitzava tant els horaris com els tipus de comerços que tenien dret a obrir en festiu. Era el juliol del 2012. La Generalitat hi va respondre aprovant molt ràpidament un decret que copiava la llei comercial existent a Catalunya. L’Estat va portar el decret al TC, que el va tombar.

Posteriorment, al febrer el Parlament català va aprovar una llei que repetia el contingut del decret llei suspès pel TC. L’única variació que hi havia era una ampliació del nombre de dies festius en què el comerç pot obrir les portes (que passaven de 8 a 10). Aquesta modificació es va introduir seguint la recomanació del Consell de Garanties Estatutàries, ja que els 10 festius són els que preveu la llei espanyola.

Negociació frustrada

Inicialment l’Estat va optar per no portar la llei al TC. Abans de fer-ho, va proposar a la Generalitat una negociació. Finalment, però, no hi ha hagut acord i ahir l’Estat va optar per demanar la inconstitucionalitat de diversos articles.

L’embolic legislatiu ha provocat que diversos comerços optin per saltar-se la llei catalana, tal com va demostrar l’ARA (vegeu l’edició del 2 de juny). Diverses botigues del centre de Barcelona, com als carrers de Portaferrissa i Portal de l’Àngel, han obert les portes en moments en què la llei no ho permet.

La llei catalana estableix, per exemple, que l’horari setmanal d’obertura no pot superar les 72 hores, mentre que l’espanyola afirma que la limitació màxima ha de ser com a mínim de 90 hores. De la mateixa manera, la norma catalana dóna llibertat per obrir als comerços de menys de 150 metres quadrats, una xifra que en el cas de la legislació estatal s’eleva fins als 300 metres quadrats.

Un altre punt en què xoquen les dues lleis és en l’apartat de les rebaixes: mentre que a Catalunya es delimiten les èpoques en què es poden fer descomptes, l’Estat defensa “la llibertat dels botiguers per determinar tant els períodes durant els quals s’efectuarà la venda de rebaixes com la seva durada”.