INDÚSTRIA
Economia 15/11/2014

L’Estat promet abaratir les patents, però seran més cares a l’inici

Espanya obligarà els que vulguin una llicència a pagar 300 euros d’entrada

Mariona Ferrer I Fornells
4 min
“El que és important no és tant que es patenti sinó que el que es patenti sigui seriós i sigui bo”, va assenyalar ahir Soria durant la presentació del projecte de llei.

MadridL’11 de desembre del 2012 el Parlament Europeu va aprovar la creació d’una patent única per protegir la propietat industrial en 25 països de la Unió Europea i posar fi al laberint burocràtic que implicava haver de validar la patent per separat en 27 administracions amb 23 llengües oficials. Espanya i Itàlia s’hi van oposar perquè la iniciativa no incloïa les seves llengües i van decidir no implantar la patent única. Ahir, dos anys més tard, el consell de ministres va aprovar un projecte de llei que busca acostar-se una mica a la normativa comunitària.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Si es vol registrar una propietat industrial en diferents estats europeus, a partir del 2016 serà més barat fer-ho a l’oficina de Brussel·les que no pas a l’espanyola, ja que la reducció de taxes amb la llicència única serà de fins a un 80%, segons els càlculs de la Comissió Europea. Ahir el govern espanyol va intentar emular aquests incentius reformant la llei de patents del 1986. La nova norma, però, fomentarà els registres a dins d’Espanya i no a escala europea, com passa amb la llicència única.

“L’Estat se situa a la cua de la UE en sol·licituds internacionals”, explica a l’ARA Òscar Carbó, director de l’oficina de patents de la UPC, que es troba en el podi de les universitats amb més registres de l’Estat. Carbó avisa que “en els últims anys universitats i emprenedors comencen a mirar cap a fora perquè els dóna més oportunitats”.

Les noves taxes, una arma de doble tall

Una de les principals novetats de la proposta de Soria és que es redueixen fins a un 50% les taxes per a emprenedors i universitats. De fet, ahir el ministre d’Indústria va voler anar més enllà i va indicar per primer cop que les universitats podrien aconseguir el 100% de bonificació al cap d’un temps si se certifica que la patent ha tingut una bona entrada al mercat. Amb aquest pas es vol fomentar el registre de patents entre les microempreses i els autònoms en un mercat controlat sobretot per les multinacionals.

Però es tracta d’una arma de doble tall, avisa Carbó. Fins ara la taxa de sol·licitud era de només 80 euros, però el que realment encaria els tràmits era un informe que ara es converteix en vinculant i que costa entre 500 i 600 euros. Aquest document no se sol·licitava fins al cap d’un any i mig del primer registre, però ara caldrà pagar-lo ja en primera instància. “Si un emprenedor fins ara pagava 80 euros en començar el procés, ara passarà a pagar més de 300 euros”, diu Carbó.

Foment de la qualitat per sobre de la quantitat

Però si hi ha una diferència fonamental amb la llei anterior és el fet que sigui imprescindible passar un examen previ per aconseguir el reconeixement de la propietat intel·lectual. “El que és important no és tant que es patenti sinó que el que es patenti sigui seriós i sigui bo”, assenyalava ahir Soria en la roda de premsa. S’evitaran així, segons el govern central, tant les patents per “inflar el currículum” -sol·licitades per les universitats però que no són explotables comercialment- com les bombolles tecnològiques d’empreses que no tenen capacitat inventiva real.

La llei del 1986 tenia com a prioritat absoluta el foment de patents sense passar una selecció exhaustiva sobre novetat i inventiva, un examen que la UE obliga a fer a la seva Oficina Europea de Patents. És a dir, Espanya se suma així a algunes de les directrius comunitàries després d’haver rebutjat la patent única.

Sense reconeixement remunerat de l’inventor

“Que inventin ells!” Gian-Lluís Ribechini Creus, enginyer industrial i professor de l’Online Business School (OBS), reaccionava així -parafrasejant Miguel de Unamuno- a la lectura de l’avantprojecte de llei de patents. I és que el nou text no té en compte en cap moment un reconeixement remunerat de l’inventor, cosa que sí que fan les lleis d’Alemanya, el Japó, Corea del Sud o la Xina, els estats que, després dels Estats Units, van fer més sol·licituds de patents internacionals el 2013. Per Ribechini, lleis com l’espanyola acaben fomentant la fuga de cervells, perquè els inventors preferiran marxar a altres països que els reconeguin la tasca feta. Alemanya té una llei específica per calcular la remuneració de l’inventor i a la Xina es queda un 10% del drets, explica el professor.

Un indicador de la inversió en R+D+i

Catalunya rivalitza amb Madrid en el registre de patents a l’Estat, tot i que la capital espanyola juga amb un cert avantatge perquè moltes grans empreses hi tenen la seu principal i els seus registres es fan allà. El reconeixement de la propietat intel·lectual, però, ha caigut durant els últims anys de crisi. Tot i que sovint s’ha dit que la sortida de la crisi passava per un canvi de model que fomentés la R+D+i, des del 2010 Espanya sol·licita cada any menys patents que l’anterior. A escala europea, l’empremta espanyola també és molt baixa. Segons un estudi de l’OBS, Espanya estava en 17a posició en sol·licituds de patents a Europa, amb un 1% del total de sol·licituds.

stats