L’Estat restarà els diners a les comunitats que no paguin als proveïdors a 30 dies
Autonomies i ajuntaments hauran d’informar del termini mitjà de pagament a mitjans d’octubre
MadridDe tres mesos a 30 dies. La llei de morositat del 2013 obliga les administracions públiques a pagar als seus proveïdors en el període màxim d’un mes. Però la realitat no acaba sent sempre sent així. Un fet que el govern espanyol vol “eradicar” perquè és un “objectiu necessari per acabar amb la crisi”, en paraules del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro. I per eradicar-ho s’ha proposat prendre més autonomia a les comunitats.
A partir de mitjans d’octubre, el govern espanyol podrà sancionar les administracions públiques que no compleixin amb la nova llei. El consell de ministres va aprovar ahir un reial decret que obliga totes les administracions públiques a difondre el termini mitjà de pagament a proveïdors. “És un avançament en transparència”, va assegurar Montoro. I, si Hisenda detecta que les autonomies o ajuntaments no compleixen amb els 30 dies que marca la llei, l’Estat pagarà als proveïdors i després retirarà la quantitat corresponent al finançament de la comunitat autònoma o bé de l’administració local.
“El govern [espanyol] ha de garantir que les administracions públiques estan complint”, va defensar ahir Montoro en la roda de premsa posterior al consell de ministres. “Cal identificar si hi ha errors en les administracions, sobretot en l’àmbit de la protecció social. Hi ha la sensació que es retiren serveis públics a Espanya i el que realment passa és que no es financen correctament”, va afegir. Tot i això, va recordar que ja s’havien fet grans avenços els últims anys: si durant el primer trimestre del 2012 el conjunt d’administracions públiques van pagar a una mitjana de 41,7 dies, durant el primer trimestre del 2014 ho van fer a només 26,8 dies.
La Generalitat, tranquil·la
La Generalitat va explicar ahir que “ja era conscient” d’aquest canvi de política del ministre d’Hisenda, però no es va mostrar preocupada a curt termini perquè els pagaments “estan bastant al dia” des dels últims plans de proveïdors executats per l’Estat. “Coneixíem l’amenaça, però fins ara no s’ha concretat -va explicar una portaveu-. Ara bé, és un atac a l’autogovern: el següent pas serà que l’Estat decideixi que algunes partides no les paga”.
Montoro va presumir ahir que l’Estat s’ha erigit els últims mesos en el salvavides de molts proveïdors, que va titllar d’“ONGs que desenvolupen els serveis públics actualment”. L’altra ONG, segons el ministre, és el fons de liquiditat autonòmic (FLA). Segons el govern espanyol, sense aquest fons “molts col·legis i hospitals haurien tancat”. Les comunitats es queixen que el seu sistema de finançament és insuficient i, de fet, en teoria aquest any havia d’entrar en vigor un nou sistema, però Montoro ja ha dit que no té previst aprovar-ne cap.
Des que va començar l’any, Catalunya és l’autonomia que ha rebut més diners del FLA, la línia de crèdit per a les comunitats amb problemes financers. Dels 12.217 milions d’euros repartits entre les vuit comunitats adherides al fons durant els primers sis mesos de l’any, 4.750 milions d’euros han anat a parar a Catalunya. També és una de les comunitats que ha sol·licitat més diners del pla de proveïdors que s’ha acabat aquest juliol, després del País Valencià i Andalusia, amb un total de 7.286 milions.
El 98% dels pagaments fets a través d’aquest fons han servit per pagar factures pendents de serveis essencials, segons les dades de l’Estat. Amb aquestes dades a la mà el ministeri d’Hisenda ha defensat les últimes setmanes que els dos fons han servit per preservar fins a 400.000 llocs de treball a Espanya, a canvi que les autonomies canviïn el deute comercial per deute financer.
