L’any que l’euro va mirar a l’abisme
Diversos testimonis revelen que els socis de la moneda única es van preparar per si Grècia marxava
Brussel·lesL’economia europea no acaba d’aixecar el cap i encara caldrà temps per deixar enrere, definitivament, la crisi. Però les coses estan millor que fa dos anys. Els socis de l’euro han aconseguit superar els pitjors moments d’una crisi que va fer trontollar l’euro i que va posar a prova la solidesa del projecte europeu.
Coincidint amb una millora substancial de la salut de la moneda única i una relativa calma als mercats, van sorgint informacions periodístiques que revelen fins a quin punt la zona euro es va trobar en una situació crítica. Mentre els líders polítics intentaven calmar els mercats i els ciutadans amb missatges positius i una defensa aferrissada de la moneda única europea, els governs elaboraven en silenci i màxima discreció plans de contingència per fer front al pitjor escenari: un trencament de l’eurozona.
L’epicentre de la crisi econòmica i dels maldecaps dels socis de l’euro va ser Grècia. Entre finals del 2011 i finals del 2012 es va viure un any d’infart. A punt de firmar el segon rescat europeu per evitar la fallida, el primer ministre grec, Iorgos Papandreu, anuncia que celebrarà un referèndum per preguntar als ciutadans grecs si accepten les condicions del rescat i amenaça de dimitir. És el novembre del 2011 i, per primera vegada, els socis europeus -i el món sencer- entren en pànic.
Reunions secretes a Canes
L’endemà de l’anunci els líders mundials es troben a Canes (França), on se celebra una reunió del G-20. Explica el periodista de Le Monde Arnaud Leparmentier en el llibre Ces Français, fossoyeurs de l’euro [Aquests francesos, enterradors de l’euro] que, a Canes, el president dels EUA, Barack Obama, molt preocupat per les repercussions econòmiques que pot tenir al seu país la crisi de l’euro, es reuneix amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Nicolas Sarkozy, per demanar-los explicacions sobre la situació grega.
Segons afirma Leparmentier, Angela Merkel acaba amb llàgrimes als ulls davant la duresa de les paraules d’Obama, que retreu a la cancellera que es negui a posar diners sobre la taula per augmentar els diners del fons de rescat.
El dia abans Sarkozy i Merkel, acompanyats d’altres dirigents de les institucions comunitàries, es reuneixen amb Papandreu i amb el seu ministre de Finances, Evànguelos Venizelos, en un hotel de Canes. És una reunió dura, segons revela Leparmentier. “El referèndum no té cap sentit. Estàs preguntant a la gent si accepta un pla d’austeritat!”, li retreu Sarkozy al primer ministre grec. “O bé el retires o bé et fas la veritable pregunta: ¿voleu continuar a la zona euro?”, li etziba el president de França.
Plans de contingència
La cimera de Canes i les trobades entre els líders van donar el seu fruit i la situació es va acabar reconduint. Alguns mesos després es formalitzava el segon rescat grec. Però cada vegada es parlava més d’una sortida de Grècia de l’euro i els governs europeus es preparaven.
“Es van arribar a fer plans de contingència per preparar els escenaris més extrems, sobretot per si Grècia sortia de l’euro”, admet un alt funcionari comunitari que va viure de prop les negociacions del rescat grec. “Si no hi havia acord per al segon rescat, Grècia feia fallida. I per això havia d’haver-hi plans que incloïen mesures per evitar fugues de capitals i un augment de seguretat a les fronteres, entre altres coses”, explica el funcionari.
Alemanya i altres governs europeus van arribar a planejar expulsar Grècia de l’euro. El secretari del Tresor dels Estats Units fins al 2013, Timothy Geithner, afirma en un llibre que el 2012 es va reunir amb el ministre de Finances d’Alemanya, Wolfgang Schäuble, que li va revelar que “hi havia molta gent a Europa” que creia que expulsar Grècia de la zona euro era “una estratègia versemblant i fins i tot desitjable”.
Alguns estats membres fins i tot van pensar a tornar a la seva antiga moneda. En un documental emès per un canal holandès, l’exministre de Finances del país Jan Kees de Jager assegurava que el seu govern va elaborar un pla per tornar al florí després del segon rescat grec i de la crisi del deute que va fer disparar la prima de risc espanyola.
Preservar la moneda única
Segons l’alt funcionari, a Brussel·les aquests plans -dels quals només van sentir rumors- van semblar una “extravagància”, però assegura que mai hi va haver sobre la taula una desintegració de l’euro. “Només es va preveure un canvi de composició a l’Eurozona. La cancellera Merkel va deixar clar que la seva prioritat era preservar l’euro”, conclou.
