L’economia espanyola s’accelera, però els preus s’esfondren
El PIB viu el creixement més alt de la crisi mentre la inflació cau al nivell més baix des del 2009
BarcelonaLes dades de creixement econòmic van agafant embranzida amb més celeritat del que es preveia fa només pocs mesos. Tot i que l’atur segueix en nivells directament incomparables amb la resta de països europeus, la millora de la situació ha obligat els governs de Catalunya i Espanya -a més d’organismes internacionals com l’FMI- a revisar a l’alça les seves previsions de creixement per a aquest any i el vinent. Les previsions ara se situen en uns nivells que, tot i que encara estan lluny de les cotes dels anys previs a la crisi, semblaven pràcticament inabastables en plena recessió.
Segons les dades publicades ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el PIB espanyol va créixer un 0,6% el segon trimestre de l’any respecte al primer. Es tracta de l’augment més pronunciat des de finals del 2007. Comparat amb fa un any, el creixement del PIB s’ha accelerat un 1,2%, més del doble que el 0,5% del primer trimestre. Aquestes dades són preliminars i, per tant, no estan desglossades per productes ni comunitats autònomes, de manera que encara caldrà esperar uns dies per saber els registres de Catalunya, que últimament estan clarament per sobre de la mitjana espanyola.
Però no tot són notícies estrictament positives. Ahir mateix l’INE també va informar que els preus van caure quatre dècimes en el conjunt de l’Estat. Això va provocar que l’IPC tornés als registres negatius i se situés en el -0,3%, el nivell més baix en 57 mesos. En concret, des de l’octubre del 2009.
A l’espera de saber com es van comportar la resta de països europeus (les dades de tots els països es publiquen avui), això podria afegir més pressió al Banc Central Europeu perquè sigui encara més agressiu amb les seves polítiques i allunyi d’una vegada per totes el fantasma de la deflació, és a dir, d’una caiguda sostinguda dels preus.
La deflació és un problema que amoïna el BCE, però la majoria d’economistes no mostren gran preocupació per les dades d’Espanya, per molt que estiguin baixant. “La dada d’IPC podria no ser tan greu”, diu Alfredo Pastor, economista de l’Iese. “Segurament es deu a alguna partida concreta, com l’energia”. La xifra d’ahir, que és l’estimació anticipada, no ofereix detalls de quines partides han crescut més o menys. “Que l’economia creixi però els preus no ho facin indica que hem crescut més del que ens pensàvem, però també que les empreses encara tenen capacitat per produir més, ja que si estiguessin a ple rendiment els preus estarien pujant”, apunta Pastor. En la seva opinió, aquest últim punt demostra que el consum intern segueix sent dèbil.
“La deflació no em preocupa”, afegeix Oriol Amat, catedràtic de la Pompeu Fabra. Actualment un dels motius que provoca l’ajust de la inflació és que “en molts sectors hi ha una guerra de preus”. Addicionalment, el consum intern està creixent “molt poquet”, mentre que els salaris “no han pujat”. Tot i així, Amat està convençut que “en algun moment” la inflació viurà “augments importants”.
Revisions a l’alça
La tardor passada la Generalitat calculava que el PIB català creixeria aquest any un 0,9%, però la millora de les dades macroeconòmiques va fer que a principis de juliol elevés aquesta estimació fins a l’1,4%. Per al 2015 la seva previsió és que es creixi un 2,1%. El govern espanyol també ha incrementat les seves estimacions. Abans-d’ahir el ministre d’Economia, Luis de Guindos, va anunciar que s’elevarà fins a l’1,5% el pronòstic de creixement per a aquest any (tres dècimes més del que havia dit inicialment) i fins al 2% el 2015 (dues dècimes més).
