L’eurozona agafa aire

Brussel·lesL’amenaça de la deflació sembla avui una mica més lluny de la zona euro. La taxa interanual d’inflació a l’eurozona es va situar a l’octubre en el 0,4%, una dècima més que al setembre, segons les dades avançades ahir per l’Eurostat, l’oficina d’estadística comunitària. És una primera estimació, basada en informacions preliminars que caldrà confirmar en les pròximes setmanes i que dóna certa esperança als que temen el fantasma de la deflació, després de mesos veient uns preus en caiguda lliure, que al setembre van tocar fons i van registrar la xifra més baixa dels últims cinc anys.

I tot i que la pressió baixista dels preus a l’euro continua sent una de les principals amenaces per a la fràgil economia de la moneda única -i posa pressió, de passada, al Banc Central Europeu (BCE) perquè mogui peça i situï l’indicador prop del 2% desitjat-, el repunt anunciat ahir pot ser suficient perquè de la reunió de la setmana que ve a la institució no en surtin mesures addicionals de política monetària.

Serveis i aliments pugen

Per components, l’impuls de la inflació s’explica per les pujades de preus del sector dels serveis (1,2% enfront de l’1,1% del setembre), seguides de l’encariment dels aliments, l’alcohol i el tabac (0,5%, dues dècimes per damunt de la xifra del mes anterior). A l’altra banda, la caiguda més important la protagonitzen el preu de l’energia, que va baixar un 1,8% -tot i que es modera enfront de la caiguda del 2,3% del setembre-, i els béns industrials no energètics, que van caure un 0,1%, quan un mes abans el seu preu s’havia apujat un 0,2%.

La deflació és un fenomen que fa referència a una caiguda sostinguda dels preus i té diversos efectes negatius en l’economia. D’una banda, refreda el consum, perquè moltes famílies opten per ajornar determinades compres davant l’expectativa que els preus caiguin encara més. En segon lloc, té un efecte molt perjudicial per a les empreses, que veuen directament afectats els seus resultats per la debilitat del consum. Això, en última instància, pot portar a acomiadaments. I en tercer lloc, la deflació és una llosa molt pesada per a economies molt endeutades com l’espanyola: amb baixa inflació, costa molt més reunir els diners per pagar el deute, tant el públic com el privat.

L’Eurostat també va donar ahir un lleu respir a l’altra gran tasca pendent d’Europa, que passa per desinflar les xifres d’atur. I tot i que la taxa d’atur a la zona euro es va mantenir al setembre estable en l’11,5%, la xifra va aconseguir retrocedir dues dècimes a Espanya (del 24,2% de l’agost fins al 24% actual). Una dada que, amb tot, continua sent molt negativa i situa l’Estat com el penúltim de la llista, només per davant de Grècia (26,4%). Entre els bons alumnes, destaquen les envejables taxes de desocupació d’Alemanya (5,0%) i Àustria (5,1%).

La xifra d’atur entre els menors de 25 anys a Espanya (53,7%) també aconsegueix millorar la del mes d’agost (54%), tot i que es manté com la pitjor de tot el continent: la dada dobla amb escreix la mitjana de l’euro (que es manté estable en el 23,3%) i és set vegades superior a la taxa d’atur juvenil alemanya (7,6%).

A l’espera de Draghi

Aquest lleu respir per a l’economia europea arriba enmig d’un clima generalitzat d’optimisme moderat. El cap de setmana passat el BCE va fer públics els resultats dels tests d’estrès a 130 entitats amb un resultat notablement bo: la necessitat de recapitalització és, en total, de 10.000 milions d’euros, una xifra molt petita tenint en compte d’on ve el sector.

A aquest fet s’hi afegeix el previsible escalfament econòmic que s’hauria de derivar del programa de compra de deute privat que ha llançat el BCE (i que durant els dos pròxims anys podria arribar a ser de 600.000 milions), al qual s’ha de sumar un programa de compra de deute garantit amb actius per valor, al seu torn, d’uns 400.000 milions.

Les bones dades econòmiques registrades per l’economia americana han millorat també unes previsions que s’han deixat sentir a la borsa en els últims dies.