FISCALITAT
Economia 07/11/2014

Luxemburg, un forat per a les hisendes europees

Periodistes d’investigació revelen els acords del país amb 340 multinacionals

Dani Sánchez Ugart
4 min

BarcelonaDocuments descoberts pel Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) han posat al descobert els complexos acords impositius de 340 multinacionals amb Luxemburg per evadir el pagament de milions d’euros en impostos. Tot plegat requeria una complexa planificació financera. Les empreses que fan servir aquests acords, anomenats tax rulings i negociats per l’auditoria PricewaterhouseCoopers, aconseguien reduir l’impost de societats de Luxemburg del 29% a pràcticament zero amb una sèrie d’exempcions pel cobrament de dividends, interessos o royalties.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Un cop assegurat aquest descompte, les empreses tenen una sola missió: traslladar els diners de les seves filials repartides per tot el món -que són les que generen activitat i, per tant, beneficis- a Luxemburg. Així, eviten pagar impostos als països on es genera la facturació, i tampoc no els paguen -o en paguen molt pocs- a Luxemburg. Un negoci rodó. Per fer-ho, fan servir esquemes societaris complexos que es detallen a continuació.

Préstecs a les filials

Una de les maneres més comunes de portar els diners a Luxemburg és muntar una empresa al Gran Ducat que doni préstecs financers a les filials distribuïdes per tot el món. Aquests crèdits poden ser per a finalitats diverses, i no cal que tinguin res a veure amb les despeses operatives de la filial que els rep. Per exemple, pot servir comprar accions d’altres empreses del mateix grup en altres països del món, segons explica l’inspector d’Hisenda José María Peláez.

Però, un cop s’ha enviat el préstec, ja hi ha una via per desviar beneficis. És el que feia, per exemple, Pepsi, que utilitzava subsidiàries a Luxemburg per prestar diners a companyies filials que van permetre a l’embotelladora reduir els impostos derivats de la compra d’una empresa a Rússia. També és una fórmula semblant a la que fa servir Ikea, tot i que en el cas del gegant suec del moble es fa a través d’un complicat entramat societari, amb empreses a Suïssa i Liechtenstein, que envien préstecs a les filials.

Escletxes fiscals

L’empresa filial al país amb alts impostos -que és la que té una facturació i uns beneficis elevats i, per tant, altes obligacions fiscals- demana un préstec a la companyia de Luxemburg. El préstec, com a despesa financera, redueix el benefici de la filial, de vegades a zero, i així la companyia queda exempta de pagar l’impost de societats al país on fa negoci -a Espanya és d’un 30%.

Amb els diners del crèdit pot comprar accions d’una altra empresa del mateix grup en un altre país -o fins i tot en un paradís fiscal- i començar a fer rodar uns diners que acaben invertits a través de fons d’inversió en altres negocis. També poden ser tractats com a dividends i estar subjectes a una exempció fiscal. Els interessos del préstec que la filial paga al vehicle financer de Luxemburg, per la seva banda, estan exempts de tributació. D’aquesta manera es tanca el cercle dels diners sense pagar gairebé cap impost.

Pagament de ‘royalties’

Una altra via per traslladar diners de països amb impostos alts a Luxemburg és a través dels royalties, les patents o els drets d’ús. Aquesta pràctica, habitual en empreses de serveis, està sent investigada per la Comissió Europea en relació a Amazon, per exemple, que va aconseguir reduir el pagament d’impostos al 5,3% entre el 2007 i el 2011 a través de Luxemburg.

Com s’explota l’escletxa?

La propietària dels drets de marca o de les patents és una empresa amb seu a Luxemburg que els cedeix a les seves filials repartides per tot el món a canvi d’uns diners -els que vulgui, perquè aquests acords no tenen un preu marcat-. D’aquesta manera, si el preu és molt alt, les filials ubicades en països amb impostos alts poden veure reduïts dràsticament els seus beneficis i, amb això, l’obligació de pagar impostos. De tornada a Luxemburg, aquells ingressos tenen una exempció fiscal del 80%, amb l’excusa de fomentar la innovació.

Un cas que toca de ple el nou president de la CE

Els avantatges fiscals que Luxemburg va pactar amb les empreses toca de ple el flamant president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que era el primer ministre del Gran Ducat quan es van tancar els pactes. Ahir Juncker va dir que està “serè” i va assenyalar que permetrà a la comissària de Competència que continuï la investigació. Però les crítiques li van arribar des de tot arreu.

El ministre alemany d’Economia, Sigmar Gabriel, va demanar a Luxemburg que posi fi a aquestes pràctiques. El seu homòleg francès, Michel Sapin, va qualificar d’inacceptable que un país permeti “l’optimització fiscal”, i el ministre espanyol, Luis de Guindos, va rebutjar els avantatges fiscals i els acords secrets.

Les empreses, segons els documents revelats, també poden aconseguir rebaixes fiscals a Luxemburg gràcies a crèdits fiscals que permeten apuntar-se com a pèrdua la depreciació dels actius de la companyia. També hi ha la possibilitat d’enviar diners des de les filials al Gran Ducat amb fórmules com el factoring, en què la matriu avança diners a la filial, que després els torna amb interessos, i amb un descompte fiscal gairebé total a Luxemburg. L’OCDE ja ha aixecat la veu d’alerta sobre aquestes fórmules, que no són, en principi, il·legals, però que acaben generant una situació problemàtica. La Comissió Europea també ha posat fil a l’agulla, amb expedients oberts a Amazon i Fiat per aquestes pràctiques.

stats