ENTREVISTA
Economia 28/04/2014

Manuel Garriga: “Si no fos pel drama social, la crisi hauria de durar molts anys”

Dani Sánchez Ugart
4 min
Manuel Garriga va vendre una empresa de 70 empleats per crear Call2World.

BarcelonaManuel Garriga va passar de tenir una empresa de més de 70 treballadors a fundar Call2World, una start-up que ofereix trucades barates a l’estranger amb una tecnologia pionera. Des del sector de moda, Garriga veu la crisi amb un optimisme colossal.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Sembla que es mou alguna cosa entre els emprenedors tecnològics a Barcelona. ¿Falten diners d’inversors per fer créixer els projectes?

Hi ha diners. Tinc molts amics d’empreses tecnològiques i els estan fent ofertes. Però demanen o rendibilitat o camí a la rendibilitat. A Barcelona hi ha ambient d’empreses tecnològiques, amb Softonic, Softonic, Trovit, LetsBonus...

Sempre se’ns ha criticat que tenim esperit emprenedor però de botiguer, en petit.

Això està canviant. Totes les empreses que t’he dit són fora. Això s’ha quedat petit com a mercat. És una ciutat fantàstica per viure-hi, però no suficient per vendre.

Digui’m una cosa en què fallem...

La burocràcia, la falta d’agilitat... Està tot molt funcionariat. També tenim un problema amb els bancs, que deixen diners a qui no els necessita, no a qui els necessita. Jo aconsellaria als emprenedors anar a Enisa [Empresa Nacional de Innovación] o a l’ICF [Institut Català de Finances], amb un bon pla de negoci.

Se’l veu optimista. Com entén la crisi?

Com una oportunitat absoluta. La gent ha agafat valors. Jo he tingut una empresa amb 70 persones i era una disbauxa. Plegaven els comercials cada setmana perquè els donaven 50 euros més a una altra empresa o per cobrar l’atur. Jo he d’anar a treballar encara que a l’atur em paguin més. L’atur ha de ser una cosa per a qui la necessita. Aquesta picaresca està desapareixent. Anant a coses més concretes, hi ha oportunitats. Quan tot va bé, la gent no es mira els costos, i ara sí. Si no fos pel drama social, que hi ha gent que ho està passant molt malament, que duri molts anys: si ho fas bé ara, quan surtis de la crisi estaràs de conya.

Però ens estem fent més pobres.

Que els sous siguin més baixos ens fa competitius. Però hi ha límits. El conserge d’aquest edifici cobra, per 8 hores, 640 euros. Això no pot ser. S’han de variar les coses. Abaixar els sous tampoc no és la solució. Però evidentment estàvem sobrepassats.

Hem tocat fons?

Totalment. Estem en claríssima recuperació. No sé si trigarem un any o tres a sortir del tot, però tampoc cal córrer molt. Hi ha una generació que està aprenent que trobar feina costa molt, que sap que ha de ser molt conscient abans d’endeutar-se.

Digui això als milions de persones que estan a l’atur.

Totalment d’acord. Però per generar ocupació cal generar creixement. Els riscos per emprendre ara són elevadíssims. Hi ha moltes dificultats per fer alguna cosa nova. Per què no deixem que la quota d’autònoms sigui gratis un any? No costaria res, i aquesta persona s’esforçaria.

Hi ha un excés de subsidis?

Més que excés hi ha una cultura general que diu: “Jo tinc dret a no treballar durant dos anys”. I no és això. Tu tens un dret que et garanteix que si no pots treballar podràs cobrar un temps. Hi ha gent que busca feina desesperadament i d’altres que no. És cultural.

Però ha dit que això està canviant...

Poc a poc. Tenim una generació perduda. La gent que està l’atur i té 50 anys difícilment trobarà feina mai més. I els hem d’ajudar, hem de ser solidaris. Però no es pot ser solidari amb una persona que no vol treballar. No hi ha un excés de subsidis, però s’ha de primar la contractació. Rebaixar les cotitzacions a canvi de contractar, per exemple.

Es queixa de la burocràcia. ¿Cal aprimar l’administració?

Absolutament. Hauríem de tenir una tercera part de funcionaris, però el doble de més ben pagats. Jo he vist funcionaris que treballen a un altre ritme. Això en una empresa privada no passa. Que cobrin més, però que treballin els millors.

¿El procés sobiranista afecta les empreses?

Jo crec que això toca molt poc l’empresari. Crec que és millor el pacte que un enfrontament. Això és ser pragmàtic. El procés no ajuda, però la gent li dóna molt poca importància. Ningú deixa de comprar per aquestes coses. I a Madrid ens estimen més del que ens pensem.

Són del sector que tothom vol potenciar, el tecnològic. Però aquest sector sol no acabarà amb l’atur.

La part industrial, que l’hem descuidat molt, amb l’ajust dels salaris està tornant. I això està molt bé. El que no hem aconseguit amb regals fiscals ho està aconseguint la crisi. Les empreses tecnològiques no poden contractar molta gent, i la indústria sí.

Què cal fer amb els impostos?

He estat molt per feina a Hongria. I ells tenen l’IRPF al 16% i, en canvi, un IVA del 27%. Això grava a qui gasta més i grava menys l’IRPF, que és el que la gent necessita. I sobretot no hi ha frau fiscal. Perquè un tio a qui li retenen un 56%, segur que es muntarà una estructura per no pagar-ho.

Però amb un IVA alt també s’incentiva el frau fiscal a petita escala.

Això ho hem de perseguir. Ara les inspeccions cauen al que paga. Ens hem de ressituar. Tot i així, ja veig menys frau en el tema de l’IVA.

stats