Montoro: "Espanya està en situació de debilitat extrema"

MADRID / BRUSSEL·LESEl ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, sembla decidit a enviar missatges contundents sobre la gravetat de la situació econòmica espanyola. Si la setmana passada inquietava els mercats dient que podria estar en perill el pagament del sou dels funcionaris, ahir va llançar més llenya al foc en afirmar que Espanya està en una "situació de debilitat extrema" fruit d'una "crisi de finançament i d'endeutament".

Per Montoro "reconèixer" la situació és la millor manera de generar confiança però la realitat financera sembla contradir-lo. Les incerteses sobre les finances espanyoles i la situació dels bancs no s'aturen, a més en un context polític en què el PP està cada cop més sol, tot i tenir majoria absoluta. Ahir va aprovar sense suports al Congrés el sostre de despesa del 2013.

Reunions internacionals

Espanya tracta de sortir d'aquest escenari cada cop més negre per la via diplomàtica. Ahir, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, es va reunir amb el seu homòleg alemany, Wolfgang Schäuble, i avui ho farà amb el francès, Pierre Moscovici. A la trobada de Berlín, Espanya i Alemanya van instar els seus socis europeus a una "ràpida aplicació" de les decisions de la cimera europea del juny passat. Això inclou "la construcció integral d'una unió bancària efectiva al costat d'una supervisió bancària europea única", cosa que permetria les ajudes directes als bancs i que el fons europeu de rescat adquireixi deute sobirà, informa Efe. També es va demanar "la decisiva i ràpida implementació plena" del rescat europeu a la banca.

No hi ha prou diners

Fa dies que corre el rumor d'un rescat total d'Espanya, però la gran incògnita és si hi ha prou diners. Després de descomptar l'ajuda per als bancs, en el fons de rescat actual només queden 150.000 milions, una xifra insuficient. Algunes fonts creuen que Espanya necessitaria almenys 300.000 milions d'euros. El nou fons de rescat permanent, que ha de substituir l'actual i que estarà dotat de 500.000 milions, no entrarà en vigor fins que Alemanya resolgui una pugna interna amb el seu Tribunal Constitucional. En qualsevol cas, si aquests diners estan disponibles, no n'hi haurà prou per salvar Itàlia i Espanya, la tercera i quarta economia de l'euro.

Contagi a l'euro

Si s'hagués de rescatar l'Estat, Espanya seria la primera de les grans economies de l'euro a necessitar ajuda europea. Fins ara, els socis que han caigut tenien poc pes en el conjunt de l'euro, però Espanya és la quarta economia del grup. El seu rescat podria tenir un efecte devastador i crear una enorme inestabilitat a la zona euro. Hi ha el perill de contagi a d'altres socis com Itàlia, que podrien necessitar un gran rescat. La resta també en patirien les conseqüències: Moody's ja va advertir ahir Alemanya que podria perdre la màxima nota de qualificació creditícia per la inestabilitat que viu la moneda única europea.

Alternatives al rescat

L'Estat té poques alternatives al rescat, però en té. La clau a curt termini és aconseguir rebaixar la pressió dels mercats sobre la prima de risc. Si el Banc Central Europeu (BCE) no reactiva immediatament la compra de deute espanyol al mercat secundari, l'alternativa que queda al govern de Mariano Rajoy és demanar als socis europeus la compra de bons amb diners del fons de rescat. Per fer-ho possible, Espanya ho ha de demanar formalment, un pas que encara no ha fet. Potser el que frena el govern espanyol és que si es compren bons sobirans amb els diners dels rescats, hi haurà més condicions macroeconòmiques i Rajoy haurà de fer més retallades.

La CE vol més ajustos

Brussel·les considera que Espanya no ha de demanar el rescat perquè pot sortir-se'n per si sola, però creu que ha d'impulsar més mesures d'ajust i, sobretot, detallar les retallades i mesures d'estalvi que impulsarà durant els pròxims dos anys. El govern espanyol té de marge per presentar fins a finals de mes un pla per al 2013 i l'any següent per explicar com pensa reduir el dèficit fins al 3% del seu PIB a finals del 2014.