BARCELONATriple bufetada -inesperada- a la credibilitat del projecte de recuperació traçat per Mariano Rajoy, plasmat en la tisorada de 56.440 milions d'euros aprovada divendres passat pel consell de ministres. El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, va disparar ahir les alarmes en afirmar que "si no puja la recaptació, està en risc el pagament de les nòmines dels funcionaris".
Aquesta frase de Montoro, que pretenia justificar la pujada d'impostos (IVA, IRPF, societats i tabac), va alertar els inversors i la prima de risc, que mesura el diferencial entre el bo espanyol i l'alemany a deu anys, es va disparar fins als 576 punts bàsics, un nou rècord històric (l'anterior màxim, del 18 de juny, era de 575 punts, i dimarts la prima va tancar a 559 punts).
El bo espanyol a deu anys va situar la seva rendibilitat en el 6,96%. La borsa, en canvi, va registrar una alça del 0,50%, fins als 6.591 punts.
Dos factors més que van acabar de formar el triple càstig al deute espanyol: per una banda, la cancellera alemanya, Angela Merkel, va admetre que no està en condicions de garantir el futur de l'euro i, per l'altra, el Fons Monetari Internacional (FMI) va recomanar a Espanya que faci un ajustament fiscal "menys immediat".
L'organisme dirigit per Christine Lagarde, que durant els últims mesos havia urgit Espanya a aplicar profundes reformes, es decanta ara per donar més pes a les mesures relacionades amb els ingressos. L'FMI demana que les reformes es duguin a terme en un marc macroeconòmic "més prudent".
El Fons veu necessari trencar el vincle entre el deute sobirà i el sistema financer, tal com ha reclamat Rajoy insistentment durant les últimes setmanes, i va posar com a exemple el cas de Bankia. L'FMI assenyala que aquest banc "va tenir un clar impacte negatiu en el cost d'Espanya per finançar-se amb deute sobirà" en augmentar la incertesa dels mercats.
Sense efectes "en dos dies"
Rajoy va admetre en la sessió de control al govern al Congrés de Diputats que el nou paquet d'ajust no produirà "efectes en dos dies", però va assegurar que "sens dubte" aquestes mesures faran que Espanya surti de la crisi.
El PSOE, en boca de la diputada Meritxell Batet, va acusar Montoro de "devaluar" el sector públic amb el seu discurs i amb les seves mesures "simplistes", i l'ha emplaçat a corregir les deficiències que detecti, en comptes de generar "desconfiança" sobre el col·lectiu ja "estigmatitzat" amb mesures que no suposen estalvi. Montoro va replicar que ningú pot dir "sensatament" que augmentar la jornada laboral dels empleats públics no suposa estalvi.
"Ells [els empleats públics] saben millor que ningú que no hi ha diners a les arques públiques i que el seu sou depèn dels impostos i, si no puja la recaptació, estem en risc de pagar aquestes nòmines, i això és el que està passant a les comunitats i a les corporacions locals ", va afirmar el ministre.
"Estic convençut que els funcionaris ho saben i són els primers que en el seu predicament, en la seva conducta i en la seva feina de cada dia estan disposats a tirar Espanya endavant", va destacar Cristóbal Montoro, que va ser titllat per l'exministre de Treball socialista Valeriano Gómez del "ministre més irresponsable d'Espanya".
Els empresaris en volen més
La patronal CEOE creu que les mesures aprovades per l'executiu espanyol, entre les quals la pujada de l'IVA, situen Espanya en "nivells d'esforç fiscal màxim a Europa" i assenyala que hauria estat convenient que l'ajust hagués incidit més en la reducció de la despesa pública.
En un comunicat, la junta directiva de la institució apunta que la reducció de la despesa pública "pot i ha de ser més intensa". La patronal considera que les mesures aprovades tracten de respondre a les recomanacions del Consell Europeu i assenyala que "hauria estat desitjable" un pes més gran de l'ajust pel costat de la despesa, ja que la pujada d'impostos suposa un 52% de l'ajust, mentre que el 48% prové de la reducció de la despesa.
La CEOE destaca com una de les prioritats la reducció del personal de les administracions i també demana una millora de l'eficiència en el control sobre les comunitats autònomes.
D'altra banda, el Tresor Públic espanyol s'enfronta avui a una nova prova de foc. Intentarà col·locar entre 2.000 i 3.000 milions d'euros en bons a dos anys i en obligacions a cinc i set anys.
Una dada indicativa: ahir Portugal, un país intervingut per la troica (FMI, Banc Central Europeu i Comissió Europea), va col·locar 2.000 milions d'euros en una subhasta de lletres a sis i dotze mesos, l'objectiu màxim previst, i ho va aconseguir a un interès inferior a l'última col·locació a aquests terminis.
Concretament la rendibilitat va ser del 3,5% pel deute a mig any i del 2,29% per les lletres a un any. Espanya va col·locar dimarts lletres a dotze i divuit mesos a una rendibilitat del 3,9% i del 4,2%, respectivament. És a dir, Portugal, tot i estar intervinguda, va pagar ahir menys pel seu deute que el Tresor espanyol.
