PRIMERES MATÈRIES
Economia 01/12/2014

‘No’ rotund dels suïssos a augmentar les reserves d’or

També voten mantenir els privilegis dels estrangers rics

Isaac Lluch
3 min

MunicTres vegades no. Els suïssos van fer fracassar ahir de manera inequívoca els tres referèndums convocats, que amenaçaven de revolucionar el país. La votació amb més conseqüències internacionals, sobre l’obligació d’augmentar les reserves d’or de Suïssa, va rebre el rebuig del 77,3% dels votants, la de la limitació de la immigració va ser desconsiderada pel 74,1% i la que feia referència als privilegis per als estrangers rics va ser descartada pel 59,2%.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Amb una participació del 48% de l’electorat, totes tres iniciatives van ser àmpliament rebutjades a tot el territori, fins al punt que només en un dels 26 cantons del país va guanyar el sí en un dels referèndums. Concretament, a Schaffhausen, al nord del país, un 50,8% dels votants van donar suport als promotors de la iniciativa d’eliminar les lleis que permeten que els estrangers rics paguin impostos en funció de les despeses i no de la seva fortuna i dels seus ingressos. A la resta d’estats federats es va imposar un rotund no a les tres iniciatives sotmeses a votació.

El món financer respira avui més alleujat. El Banc Nacional Suís (SNB) es va sentir reforçat en la seva política després que fos tan clarament rebutjada la proposta impulsada per l’ultraconservador i populista Partit del Poble Suís (SVP), que exigia que el banc nacional augmentés les reserves d’or. A més, els partidaris del sí en el referèndum pretenien prohibir a l’SNB la possibilitat de tornar a vendre or i aspiraven a obligar-lo a repatriar, en un màxim de tres anys, les reserves d’aquest metall noble que Suïssa té a l’estranger. Un 30% de l’or suís és al Canadà i al Regne Unit.

L’SVP volia fixar un termini de cinc anys perquè el banc central suís apugés fins al 20% els seus actius en or. Si ahir hagués guanyat el sí en el referèndum que portava el lema de “Salveu el nostre or suís”, el preu d’aquest producte hauria pujat dràsticament i hauria sacsejat tots els mercats de capitals. Un triomf del referèndum hauria fet que l’SNB es veiés obligat a comprar prop del 10% de la producció mundial d’or. I això que Suïssa ja posseeix les reserves mundials més grans d’or per càpita, tres cops més que Alemanya i cinc més que els Estats Units.

El referèndum suís estava lligat certament amb el risc d’un enorme augment del preu global de l’or a curt termini. El Bank of America havia valorat que el valor d’aquest metall noble podria haver pujat fins als 1.350 dòlars per unça (actualment està per sota dels 1.200 dòlars) si l’SNB s’hagués hagut d’aprovisionar.

Tendència baixista

El rotund fracàs de la iniciativa de l’euroescèptic Partit del Poble Suís hauria d’ajudar ara a mantenir la tendència actual a la baixa de l’or, segons els analistes. Adam Button, expert de Forexlive.com, va valorar ahir que, tot i que el món financer estava preparat més aviat per a una victòria del no, va sorprendre la solidesa del rebuig a la proposta, que pot derivar en una certa pressió venedora quan els mercats obrin avui. “Crec que el tema a Suïssa està mort i avorreix. Demostra que, entre la gent, la fam d’or com a valor de reserva no és tan forta com ens pensem, i que al segle XXI hi ha més gent que dóna suport a la política monetària”, va apuntar Button.

En tot cas, el referèndum suís va ser interpretat per alguns analistes com un moment històric, ja que per primer cop els ciutadans es podien expressar directament sobre com hauria d’operar un banc central. L’inapel·lable resultat de la votació ha sigut una clara aprovació a la política de l’SNB, que havia advertit del “perill” d’acabar desbordat si, a més d’haver de comprar grans quantitats d’euros -cosa que fa per evitar que es dispari la cotització del franc suís-, hagués estat obligat a adquirir quilos d’or per augmentar les reserves. El banc central suís lluita per mantenir el tipus de canvi de l’euro per sota d’1,20 francs, motiu pel qual compra tants euros com sigui necessari.

stats