París vota on van a parar els impostos
L’Ajuntament sotmet a votació una petita part del pressupost municipal, que es multiplicarà en els pròxims anys
ParísPer primera vegada els parisencs han pogut decidir en què s’invertiran part dels seus impostos municipals. Complint una de les seves promeses electorals, la nova alcaldessa socialista, Anne Hidalgo, ha sotmès a votació una part del pressupost municipal de l’any vinent. Conscient que “ningú gosa negar ni minimitzar avui els mals terribles que ataquen i amenacen la nostra democràcia”, Hidalgo ha volgut “fomentar la confiança ciutadana en els seus representants”. Durant una setmana els parisencs han pogut escollir entre els 15 projectes proposats per l’Ajuntament, que ha promès que els més populars es duran a terme l’any vinent.
Fins a nou projectes han entrat en el límit marcat pel consistori de 20 milions d’euros, i els parisencs han demostrat que tenen molta sensibilitat ecològica. El més votat consisteix a dedicar dos milions d’euros a instal·lar jardins verticals en una quarantena de façanes de tota la ciutat, una manera de fer respirar París que ja decora més d’un centenar de murs. El segon projecte vol inculcar als parisencs des de petits aquesta consciència mediambiental i consisteix a invertir un milió d’euros per desenvolupar tallers de jardineria en mig miler d’escoles de primària i maternal. Entre la resta de propostes guanyadores també hi ha crear espais de coworking per a estudiants i emprenedors, construir més zones esportives a l’aire lliure i una inversió de tres milions d’euros perquè artistes reconeguts decorin o restaurin quatre punts de la capital francesa.
Mitjançant el vot presencial o electrònic, que estava obert als menors d’edat, els ciutadans han descartat que l’Ajuntament inverteixi en dues noves piscines municipals o per crear una plataforma digital interactiva que agrupés en una sola pàgina web la informació de tots els museus de la capital. La quinzena de propostes responien al programa polític d’Hidalgo, que ja va avisar que la seva promesa no era sotmetre a vot els projectes sanitaris, socials o d’educació.
Portar-ho més enllà
Això, però, podria canviar l’any vinent. La idea de l’Ajuntament és que el 2015 els ciutadans proposin les seves pròpies idees i, de fet, la plataforma online per fer-ho ja funciona. Amb tot, el pla d’Hidalgo és que mitjançant votacions anuals entre el 2014 i el 2020 els ciutadans acabin decidint sobre un 5% del pressupost total, és a dir, 426 milions.
Hidalgo va parlar d’un èxit absolut, però el públic no es posa d’acord sobre si un total de 40.745 votants en una ciutat de més de dos milions d’habitants és una bona xifra. La participació representa el 2% dels parisencs, i supera l’objectiu del consistori, que era arribar a l’1%. “Mirant les primeres experiències de pressupostos participatius en altres grans ciutats a escala mundial, podem estar molt satisfets”, defensava l’alcaldessa aquesta setmana, citant els 3.000 votants que van estrenar el sistema a Lisboa el 2008 i els 13.000 que van anar a les urnes per primera vegada l’any passat a Nova York.
La primera ciutat a obrir el seu pressupost als ciutadans va ser Porto Alegre, al Brasil, ja fa 25 anys. Les autoritats locals van voler respondre així a una crida ciutadana que reivindicava la necessitat de tenir alguna cosa a dir sobre les decisions econòmiques del govern municipal. Com a part d’una sèrie de reformes per incrementar la transparència i recuperar la confiança dels habitants, l’Ajuntament va treure les urnes al carrer per primer cop el 1989. Un informe del Banc Mundial apunta que durant els primers anys la participació anava cada cop a més, i que les zones més humils de la ciutat s’hi han acabat involucrant, cosa que ha portat l’Ajuntament a incrementar les inversions en sanitat i educació.
Després d’expandir-se a centenars de ciutats i pobles de tot el Brasil, el mecanisme va arribar a l’Equador, el Perú i l’Argentina, i des del continent americà ha arribat a Europa, l’Àfrica i l’Àsia. Als Estats Units, de moment, només Chicago, Nova York i Vallejo, a Califòrnia, s’han llançat a obrir els pressupostos als seus habitants. A Espanya, la pràctica ha arribat a diverses ciutats, com ara a Logronyo, un cas peculiar perquè va ser el govern local del Partit Popular el que va impulsar la mesura el 2005, de manera que va marcar la diferència amb una pràctica que sobretot han adoptat consistoris d’esquerres. A Catalunya, Rubí també va experimentar amb la idea, però va acabar abandonant la pràctica. Altres municipis petits, com Parets del Vallès i Santa Cristina d’Aro, han sotmès a les urnes una part del seu pressupost.
Tot i que l’alcaldessa de París assegura que la seva proposta permet decidir “la quantitat més important del món per a una iniciativa d’aquest tipus”, el cert és que els 71 milions promesos per any queden molt curts comparats amb la ciutat xinesa de Chengdu. La capital de la província de Sichuan ha permès que aquest any els seus habitants decideixin sobre un total de 270 milions d’euros. Però si es compara el total de diners amb el nombre d’habitants, la pionera Porto Alegre segueix sent la ciutat més participativa, ja que sotmet a votació un 20% del pressupost anual.
