Philippe Gelis: “No hem après res de la crisi”

BarcelonaLa perspectiva de Philippe Gelis (Narbona, 1979) és privilegiada -i no només per les envejables vistes de la seva oficina, a la Torre Mapfre de Barcelona-. Dirigeix Kantox, una empresa en ple creixement i del sector de moda, el tecnològic, que ja pensa en la borsa. Però tot i així, viu alerta: parla d’una “bombolla” d’inversions i preveu una nova crisi en l’horitzó.

N’hi ha que diuen que la crisi ha reforçat el caràcter emprenedor. Com a emprenedor, com ho veu?

Hi ha una gran tendència cap a l’emprenedoria ara. Quan la gent no té feina se la intenta crear. Però els polítics ens venen un fals miracle: ens diuen que hem d’emprendre, i això no és una solució màgica. Emprendre és complex i no és per a tothom. Una altra idea falsa és que cal crear moltes tecnològiques perquè generen molta ocupació. Google té 50.000 empleats, i a Espanya hi ha 5 milions d’aturats. Això vol dir que si Espanya creés deu Google només reduiria l’atur en un 10%.

Però el sector segueix creixent...

A nivell global el sector tecnològic està molt de moda, i hi ha moltes inversions, fins i tot diria que una bombolla. Així que entre que la gent s’ha de buscar la vida, que el sector està en ple boom i que l’Estat empeny a emprendre, hi ha molt wanterpreneur, gent que vol emprendre. Això està bé, però després hi ha una selecció natural d’emprenedors: n’hi ha que se’n surten i n’hi ha que no.

¿Hi ha una bombolla tecnològica també a Barcelona?

És més a fora. Aquí hi ha molta gent que vol estar en el sector. Però els diners són més a fora. Hi ha tants diners per invertir a nivell global que al final hi ha un problema: hi ha més diners que inversions atractives. Conseqüència: els preus pugen.

Vostès han rebut diners d’inversors. Ara pensen en la borsa?

Volem cotitzar a la borsa, però ens falta un pas intermedi, que serà una altra ronda de finançament que ens permetrà internacionalitzar-nos encara més i afegir més serveis.

Vostès han crescut mentre els altres decreixien. ¿És un fre la falta de flexibilitat per contractar?

Al Regne Unit el mercat és molt més flexible, però els costos són molt més alts. Quan vols fitxar un informàtic allà gairebé et pot costar el doble. La falta de flexibilitat és un problema per a sectors que necessiten reduir i ampliar plantilles, com l’industrial. És com la facilitat per crear un negoci... Que crear una empresa costi 50 euros com al Regne Unit, o 3.000, com aquí, no determina l’èxit del negoci. Si creus en el projecte, no serà un fre. Puc entendre que ho sigui per a l’autònom, però al món tecnològic, no.

¿Però per a aquests sectors hauríem de flexibilitzar més?

Si és més flexible, l’empresa pot fer fora més fàcilment, però també fitxar més fàcilment. El mercat ha de ser raonablement flexible. Cal trobar un equilibri, perquè hi ha tendència a veure només el costat negatiu de la flexibilitat.

¿En quins sectors hem de posar els esforços?

El turisme és un punt fort en què no podran competir amb nosaltres gaires països. La industrialització com la teníem a Europa abans mai tornarà. Comença a haver-hi tres franges. D’una banda, la gent molt avançada, molt formada, que és capaç de treballar a tot arreu. Són molt importants, però són la punteta. Després hi ha la part de baix, que depèn del comerç local, i que aquí bàsicament és el turisme. El problema és a la franja del mig: la gent que tenia feines més industrials però sense un enfocament local (una planta de cotxes, per exemple). Què fem amb aquesta franja? Ningú ho sap. Jo crec que hi haurà una adaptació natural. Alguns pujaran a dalt, altres seran absorbits per la part de baix, però els que són més al mig...

Quin diria que és el principal aprenentatge de la crisi?

En general, no hem après res de la crisi. El que ens ha dut allà segueix vigent i tindrem problemes similars a mitjà i llarg termini.

I què és el que ens ha dut la crisi?

Viure basats en el crèdit i per sobre de les nostres possibilitats. Els governs ho segueixen fent, l’especulació segueix igual i els bancs tenen el mateix model. Falten persones amb una visió socioeconòmica forta que siguin capaces de canviar les coses. Un exemple: Airbus es va crear fa 50 anys perquè uns francesos i uns alemanys van dir “creem un monstre” que avui és colíder mundial. Avui, a Europa, no ho veig, això.

Si els errors segueixen allà, ¿hi tornarem a caure?

Els EUA són un país virtualment en fallida. Encara poden considerar que el valor del dòlar és el que és, i van emetent-ne com si fossin xurros. Mentre els xinesos els compren, cap problema, però el dia que ho deixin de fer, els EUA tindran un gran problema. El valor del dòlar hauria de ser dràsticament menor, però tothom hi confia. La nova crisi vindrà quan la Xina digui que vol que la seva divisa sigui forta i deixi de comprar dòlars.