Rato i el seu equip treien diners del caixer amb targetes opaques

MadridAl diccionari de la crisi ha irromput un nou terme dels que semblaven aliens al llenguatge del carrer. Targetes black o fantasma: dit del plàstic que posseïen membres de la direcció i del consell d’administració de Caja Madrid, amb el qual alguns van arribar a gastar més de 400.000 euros a l’any i que cap d’ells va tributar com a sou o dietes.

Potser amb el pas del temps i una pirueta judicial, les targetes que un dia van ocupar la cartera dels directius de Caja Madrid poden jugar una mala passada judicial als seus antics propietaris. El jutge Fernando Andreu, que investiga a l’Audiència Nacional el cas Bankia (entitat nacionalitzada hereva de Caja Madrid), té en el seu poder un informe de la Fiscalia Anticorrupció i haurà de decidir si crida a declarar els exdirectius.

Entre el 2003 i el 2012 una vintena de consellers i altres càrrecs de Caja Madrid van gastar 15,2 milions d’euros amb aquestes targetes fantasma, una remuneració que van amagar a Hisenda. Eren els temps de Miguel Blesa al capdavant de l’entitat, però la pràctica va continuar amb la conversió en Bankia i l’arribada a la presidència de Rodrigo Rato. Tots dos van gaudir d’aquestes targetes, encara que l’exvicepresient del govern i quatre dels seus col·laboradors, els privilegiats en aquella etapa, van gastar una quantitat inferior entre 2011 i 2012, amb un total de 245.000 euros.

La informació que té en el seu poder el jutge Andreu inclou un informe de Bankia que desglossa les despeses dels consellers de l’última etapa. Rato i els seus homes ni tan sols dissimulaven. Veien la targeta com una remuneració al marge de les seves dietes, així que anaven al caixer i treien diners. D’aquesta manera van obtenir més de 70.000 euros en aquells dos anys. El següent concepte en l’ordre de despeses són els viatges, seguits dels restaurants, les compres en grans superfícies i allò que iguala els consellers de banca amb la resta de ciutadans: la compra al supermercat. Rato i els altres quatre beneficiats es van gastar més de 20.000 euros en aquests comerços. Les targetes seguien traient fum en hotels i botigues de roba.

La festa de l’era Blesa

En qualsevol cas, una minúcia si es compara amb el que van gastar els consellers de Caja Madrid en gairebé una dècada. Al davant d’aquesta segona llista hi ha l’aleshores director financer, Ildefonso Sánchez Barcoj, ja imputat en el cas Bankia. Es dóna la circumstància que ell era el responsable d’autoritzar les despeses a través del departament de targetes de l’entitat. I, com sol passar, es va endur la part del lleó: les seves despeses van pujar a 484.200 euros en l’etapa de Caja Madrid. El segueixen en el dispendi Moral Santín, membre del consell d’administració a proposta d’Esquerra Unida i actualment suspès de militància, que va gastar 456.500 euros. A la llista, però, hi ha consellers de tots els partits. En quart lloc de la llista ja apareix el president de l’entitat, Miguel Blesa, que va gastar amb la targeta opaca 436.700 euros.

L’existència de les targetes fantasma va transcendir per un dels correus de Blesa que va publicar Eldiario.es el desembre del 2013. No obstant, la Fiscalia mai va prendre la iniciativa d’investigar amb l’argument que els missatges els havia obtingut de manera il·legal el jutge Elpidio Silva i això invalidava que s’incorporessin en qualsevol procés judicial. Però l’auditoria interna que va fer Bankia després del desastre del rescat -l’entitat ha requerit més de 24.000 milions de diner públic- va treure a la llum aquests sobresous en espècies i en negre. L’entitat va enviar un informe al FROB traient importància a l’assumpte. Als consellers de Bankia els exculpava de qualsevol delicte i dels de Caja Madrid deia que “com a molt” podien ser investigats per enriquiment injust. El FROB no ho va valorar així i immediatament va posar els fets en coneixement de la Fiscalia, que al seu torn n’ha informat el jutge, que hi aprecia indicis d’apropiació indeguda i delicte societari.