Publicitat
Publicitat

COMISSIÓ AL CONGRÉS DE DIPUTATS

No ataca el PP i diu que els plans de Bankia van ser aprovats pel Banc d'Espanya i els auditors

Rato s'espolsa qualsevol responsabilitat

L'expresident de Bankia defensa la creació i gestió de l'entitat i recorda que tots els seus plans van ser aprovats pel supervisor i l'auditor. Excepte l'últim pla, cosa que va precipitar la seva polèmica dimissió.

El govern espanyol i el PP van respirar tranquils després de l'esperada compareixença d'ahir de Rodrigo Rato al Congrés de Diputats. No hi va haver sorpreses i l'expresident de Bankia va evitar llançar cap crítica significativa a l'executiu de Mariano Rajoy, es va adherir al discurs oficial que sosté que va dimitir voluntàriament i va atribuir tots els problemes de l'entitat a l'empitjorament de l'escenari econòmic. De fet, va arribar a dir que la seva gestió "no ha tingut cap cost per al contribuent", malgrat que va rebre 4.500 milions d'euros en ajudes.

Com en la resta de compareixences de polítics i banquers dels últims dies al Congrés, Rato gairebé no va fer autocrítica ni va demanar perdó, davant de la incredulitat de la majoria de diputats, que li van preguntar reiteradament per l'alarma social que ha generat la petició de 19.000 milions de noves ajudes per a Bankia. "De culpabilitats n'hi ha moltes i variades, d'errors també, però estem en la pitjor crisi des dels anys 30", es va excusar, ja al final de les tres hores de comissió, l'exvicepresident del govern de José María Aznar i exdirector del Fons Monetari Internacional (FMI). I va afegir: "Jo assumeixo les responsabilitats del meu pla". És a dir, es desentén del que ha fet i sol·licitat el nou equip gestor de Bankia.

Aquest últim pla va ser el que va centrar bona part de la compareixença de Rato, que es va mostrar tranquil i serè, amb un discurs i un to argumental molt mesurats i preparats. Se'l veia amb ganes d'explicar-se. De fet, la seva insistència per comparèixer al Congrés va incomodar tant el PP que es va veure forçat a rectificar i convocar la comissió, que tot i això no és d'investigació. Era la primera vegada que Rato parlava de la crisi de Bankia i semblava molt conscient que era la seva millor oportunitat per intentar netejar la seva imatge, molt deteriorada des de la seva sortida de l'entitat el 7 de maig.

Una sortida que es va produir després que perdés la confiança de les "autoritats", segons va explicar. Aquesta és la versió oficial, però si són certes les paraules que va pronunciar dimarts a la mateixa sala l'exgovernador del Banc d'Espanya Miguel Ángel Fernández Ordóñez, Rato mantenia el suport del supervisor però no del que va ser el seu número dos amb Aznar, l'actual ministre d'Economia, Luis de Guindos, que va rebutjar el pla de sanejament que els va presentar tres dies abans de renunciar al càrrec. La proposta incloïa una petició d'ajudes públiques per valor de 7.000 milions i la reducció del nombre de consellers i de l'estructura de la matriu de Bankia, BFA. Cap menció a l'entrada d'un nou conseller delegat, que sí que va explicar Ordóñez. Segons, Rato, abans d'aquest pla va mantenir "converses" amb La Caixa per a una possible fusió, però no es va arribar a cap "negociació formal".

El pla de Rato, després d'un "intens intercanvi d'opinions", no es va aprovar i llavors va decidir dimitir -"renunciant a tota indemnització"- perquè no volia "plantejar un enfrontament" ni "posar en perill" Bankia, i "amb la consciència d'haver fet bé les coses en un entorn molt difícil". L'exministre del PP va parlar de dimissió, però dimarts Fernández Ordóñez va assegurar que havia estat "cessat". Sigui com sigui, Rato va insistir que va "fer el correcte" i va evitar qualsevol polèmica amb el PP en dir que com a president de l'entitat no va tenir "enfrontaments amb ningú".

Crítiques al Banc d'Espanya

Rato va evitar les crítiques a l'actual i a l'anterior executiu, però sí que va atribuir bona part de la responsabilitat de la creació i funcionament de Bankia al Banc d'Espanya i als auditors, com Deloitte, que es va negar a firmar els comptes del 2011. Ordóñez va dir dimarts que les fusions entre les set caixes fundadores de Bankia va ser una decisió de les entitats, però Rato va assegurar que tot i que l'exgovernador no el va forçar sí que el va "comminar a negociar" la integració entre Caja Madrid i Bancaja. També va negar que la fusió fos per "raons polítiques", tot i els vincles clars amb el PP, i va destacar que tenia un elevat potencial econòmic.

En aquest sentit, va recordar en defensa pròpia que tant el supervisor com l'auditor van aprovar tots els plans de creació de Bankia i la seva sortida a la borsa, sense alertar de més riscos. "¿I com explica el forat ocult?", li van preguntar. Rato va respondre amb un diagnòstic sorprenent: la diferència de 3.300 milions entre els resultats que ell va presentar i els del nou equip és fruit d'estimacions de "possibles deterioraments futurs". Res més. Va marxar amb cara de satisfacció i protegit pel PP. Prova superada.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT