Xavier Casajoana: “Si no reduïm dràsticament el cost de contractació no sortirem del pou”

BarcelonaXavier Casajoana és optimista pel que fa a la sortida de la crisi. Tant que defuig la paraula i només veu oportunitats. En aquests anys, VozTelecom, l’empresa que dirigeix i de la qual és soci, ha creat un centenar de llocs de treball, però tot i així creu que calen més facilitats a la contractació.

¿El sector de les telecomunicacions ha resistit millor la crisi?

La facturació del sector ha caigut en els últims anys per culpa de la crisi i per la baixada de preus, especialment al sector mòbil. Això s’ha vist en els últims mesos amb la consolidació que hi està havent. Un sector no es consolida si creix. La inversió sí que està creixent. Hi ha una aposta forta de totes les operadores per la fibra i el 4G.

Els seus clients són pimes. ¿Com estan ara?

Vam tocar fons, des del punt de vista de mortaldat d’empreses, el 2012 i la primera meitat del 2013 i en els últims temps detectem ràtios de tancament d’empreses similars a les que teníem el 2007. També s’ha reduït el nivell d’impagaments, amb uns nivells de morositat molt baixos. Hi ha hagut una purga de pimes molt gran, però ara hi ha una voluntat d’inversió i de millora del servei. ¿Això vol dir sortir de la crisi? Hem de mirar què vol dir crisi. Si és atur, no. Si és sortida de la crisi bancària, home, doncs potser els bancs ja no estan en risc de fallida. A mi no m’agrada la paraula crisi. Perquè no estem en crisi, simplement han canviat les coses. Ja està. És diferent.

Quins problemes tenen les pimes?

Una pime pot sobreviure amb una màxima: si creix. Per aconseguir-ho necessiten nous mercats i nous serveis, i per això és necessària la inversió. Per tant si una pime ha de créixer ha d’invertir diners, i si té tallada l’aixeta de crèdit, no pot créixer. Això és el que ha passat en els últims tres anys. Han aguantat amb recursos propis i ara necessiten ajuda. Però el crèdit està car. I molts projectes de creixement queden aparcats perquè han de treure una rendibilitat molt important perquè els surti a compte. No podem créixer si no financem el creixement.

Què més frena el creixement?

Si no reduïm dràsticament els costos de contractació no sortirem del pou. No hi ha manera que els governs prenguin decisions valentes i diguin: durant els pròxims tres anys les quotes de cotització de la seguretat socials les reduïm o les abaixem a zero. I això no va en contra de cap benefici social o dret adquirit, com reduir el cost de l’acomiadament... No. És simplement donar facilitat a una pime a la qual li comencen a anar bé les coses perquè s’atreveixi a contractar. L’Estat s’estalviaria molts diners en atur.

¿Seria una mesura de xoc o permanent?

Hauria de ser una mesura de xoc per reduir el nivell d’aturats. L’atur que tenim és insostenible. No podem esperar que les pimes creïn quatre milions de llocs de treball d’avui per demà, però tampoc que siguin les grans empreses les que creïn els llocs de treball. Calen 500.000 companyies, que en deu anys contractin una persona cada any. Però cal posar-los-ho fàcil!

Hi ha empresaris que demanen més flexibilitat per acomiadar, no per contractar...

Per mi és un segon tema. Cal facilitar que la pime contracti. Les empreses ja sabem quins són els costos de la no flexibilitat. Ja estan incorporats en els marges. El que no tens incorporat és el cost d’una nova contractació. I fa por, perquè d’entrada et cau el marge.

¿La rebaixa de cotitzacions seria només per a les pimes?

Hauríem de consultar els experts. Jo conec la problemàtica que tenen les pimes i a elles els faria molta falta. Les grans empreses tenen altres problemes més greus, un d’ells és l’endeutament.

Cal rebaixar impostos?

Les cotitzacions a la seguretat social sí, com ja he dit. Pel que fa a l’impost de societats, cal reformar el model, perquè no pot ser que les grans empreses paguin molt menys que les pimes. Al final és un compromís de tothom, però caldria que fos equitatiu. S’ha de treballar perquè no hi hagi aquesta desigualtat.

Sembla que les administracions aposten pel sector tecnològic, però no són intensius en llocs de treball. Quins són els sectors de futur?

Ho han de ser tots. No podem pensar que ho sigui només un. Hem d’identificar quins poden tenir un resultat millor, però cada empresa ha de buscar competir al seu sector en els mercats internacionals. El que és evident és que no hi ha cap sector que pugui evolucionar sense tecnologia. Jo no crec que la tecnologia sigui el sector del futur, sinó que cada sector haurà d’incorporar-la per poder ser més eficient i competir millor a nivell internacional.

El debat sobiranista.

En aquests moments no té cap afectació ni per als clients catalans ni per als espanyols. Què passarà en el futur? Doncs com a tot, les companyies s’hi adaptaran. Les empreses n’han passat de tants colors en els últims 30 anys que al final s’adapten al nou entorn. Qualsevol empresa que hi hagi a Catalunya convertirà les possibles dificultats en oportunitats. Tenen més problemes amb els canvis normatius que no per possibles debats sobiranistes.