Els banquers posposen els plusos per pagar menys impostos

BARCELONAUna de les primeres decisions que va prendre Mariano Rajoy quan va arribar a la presidència va ser apujar l'IRPF, el principal impost de què es nodreix l'Estat, ja que aporta gairebé la meitat dels ingressos que té l'Hisenda espanyola. La decisió d'apujar l'IRPF es va prendre a finals de desembre i amb l'objectiu declarat que fos "temporal". A la pròpia llei en què s'aprova l'augment de l'impost s'especifica que només estarà vigent durant dos anys. Casualment o no, durant el primer semestre del 2012 els grans bancs han pres mesures perquè els seus directius puguin esquivar parcialment l'augment de l'IRPF.

Santander, BBVA, CaixaBank i Popular (les quatre principals entitats financeres de l'Estat, excloent-ne la nacionalitzada Bankia) han posposat el pagament de bona part del variable que reben els seus dirigents perquè el cobrin en els anys posteriors. Totes quatre entitats ho van plantejar a les seves respectives juntes d'accionistes, que van aprovar aquest canvi en el sistema de retribució, tal com consta als documents oficials. Curiosament, les úniques grans empreses que van impulsar aquests canvis van ser entitats financeres. Fins ara no hi ha cap altra empresa de l'Íbex-35 que hagi ajornat aquests pagaments. Però tampoc es pot dir que tots els bancs hagin impulsat aquestes polítiques: ni el Sabadell ni Bankinter han modificat els mètodes de pagament, per exemple.

L'estratègia dels quatre grans bancs consisteix a ajornar entre el 40% i el 60% del variable i pagar-lo fraccionadament durant els pròxims anys. Per exemple, el Santander, el Popular i CaixaBank pagaran els plusos corresponents al 2012 en els anys 2014, 2015 i 2016, quan l'augment de l'IRPF ja no hauria d'estar vigent si es compleix el que diu la llei actualment.

L'estalvi d'Alfredo Sáenz

Per posar-ne un exemple, Alfredo Sáenz, conseller delegat del Santander, pot estalviar 300.000 euros en impostos amb aquest simple canvi. Això equival a augmentar en un 4,2% els seus plusos, que l'any passat van ser de 7 milions d'euros. El càlcul està fet d'acord amb l'IRPF que es paga a Madrid, que és més baix que el de Catalunya. El variable sovint és la part més sucosa que cobren els directius de la banca. El mateix Sáenz va cobrar el doble en variables (7 milions) que en salari fix (3,7 milions).

El nombre de directius que es beneficien d'aquest canvi varia en funció de cada entitat. CaixaBank, per exemple, no diu clarament quins executius en gaudiran. Als acords de la junta s'esmenta tant el "vicepresident i conseller delegat" (Joan Maria Nin) com "alts directius", però també "beneficiaris diferents", sense donar-ne més detalls. El Popular especifica que els beneficiats seran els consellers executius i els membres de l'alta direcció. Però qui ho deixa més clar és el Santander, que xifra en 270 els directius que se'n beneficiaran. A més, en el cas del principal banc espanyol, com més amunt està el directiu en la jerarquia del banc, més elevada és la part del sou que es difereix. Als consellers executius se'ls ajorna el pagament del 60% dels plusos, mentre que als directius amb menys rang el percentatge és del 40%.

De tota manera, l'evolució de l'economia espanyola en l'últim trimestre posa en risc l'èxit d'aquesta estratègia dels grans entitats financeres. Al juny el govern central es va veure obligat a demanar un rescat per a la banca i l'economia espanyola està cada cop més tutelada per Brussel·les, que entre altres coses ha exigit la pujada de diferents impostos com l'IVA. Com més passa el temps, més difícil sembla que Rajoy compleixi la seva promesa de rebaixar l'IRPF el 2014.

Sigui com sigui, el canvi en el cobrament del variable també és una bona jugada per a les empreses, ja que els permet tributar menys. Malgrat que els plusos es paguin en el futur, la companyia pot imputar la despesa en l'exercici actual, amb la qual cosa reduiria el benefici global de la companyia i, per tant, pagaria menys impostos.

Actualment els bufets d'advocats bullen d'activitat per dos motius. En primer lloc, per la regularització de diner negre de molts dels seus clients, que volen aprofitar l'amnistia fiscal decretada per Madrid. I en segon, per buscar solucions imaginatives que permetin esquivar les diferents pujades tributàries imposades recentment. En altres paraules, busquen insistentment "vies d'optimització retributiva", com ho denominen internament.

Pagament en accions

Una política que s'ha estès com l'oli entre moltes empreses de l'Íbex-35 -no només els bancs- ha estat del pagament dels plusos en accions. És el cas d'empreses com ACS, Ferrovial i Gas Natural, entre altres, a part de les entitats financeres esmentades inicialment. El pagament en metàl·lic es tributa amb l'IRPF normal ,mentre que el pagament en accions tributa a un nivell molt inferior. De fet, el cobrament amb títols n'està exempt fins als 12.000 euros si no es venen en els següents tres anys. Per tant, quan es rep un paquet d'accions valorat entre zero i 12.000 euros no es paga res. Només es tributaa partir d'aquest llindar.

Això permet que, de facto , els consellers i directius de les empreses cobrin més sense que això suposi un cost superior a l'empresa. La millora va a càrrec de l'erari públic.

"Hi ha un boom en l'ús d'aquestes fórmules per pagar més als treballadors sense gastar més", afirma Albert Sagués, economista i soci del despatx TGG. Sagués ho justifica perquè, d'aquesta manera, les empreses poden millorar les condicions dels seus treballadors, i retenir el talent, en un moment en què tant els assalariats com les companyies estan asfixiades econòmicament.

Les estratègies d'"optimització retributiva" no s'han estès només entre les grans empreses, sinó també entre les mitjanes o fins i tot les petites. Cada cop són més les companyies que paguen una part del sou amb assegurances mèdiques, guarderies, formació i, fins i tot, material informàtic o el pagament de la connexió a internet, que estan exempts del pagament d'impostos i, per tant, permeten importants estalvis fiscals sense que a l'empresa li suposi un cost addicional.