LA SORTIDA DE LA CRISI
Economia 19/09/2014

La ‘barra lliure’ no sedueix la banca

Les entitats financeres, encara amb massa risc al balanç, demanen menys crèdit de l’esperat al BCE

Albert Martín Vidal
3 min

BarcelonaEls experts apel·len sovint a la metàfora del transatlàntic que mira d’entrar en un port petit per explicar la tasca que fan els bancs centrals amb l’economia: les inèrcies tenen molt de pes i hi ha situacions que són molt difícils de canviar en el curt termini. Això mateix és el que sembla que està afectant el pla de Mario Draghi per reactivar l’economia europea i allunyar-la de la deflació.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El president del Banc Central Europeu (BCE) va veure ahir com una de les principals eines que ha ideat de cara a escalfar l’economia de l’eurozona era rebuda sense gaire entusiasme: l’organisme que presideix va rebre peticions per només 82.601 milions d’euros a un tipus del 0,15% per part de 255 bancs de la zona euro. Això vol dir que el que es coneix com a barra lliure de diners no va cobrir la demanda de previsions, que apuntava que les entitats demanarien fins a 100.000 milions. En aquesta ocasió, els diners es donen a les entitats amb la condició que es destinin a préstecs per a empreses i famílies, cosa que serviria per reactivar el consum i elevar els preus.

Els bancs hauran de tornar els diners que van demanar ahir en la subhasta del BCE el 26 de setembre del 2018, però si no compleixen el mandat de donar crèdit a empreses i llars ho hauran de fer el setembre del 2016. La d’ahir és la primera de les dues operacions de finançament a quatre anys que el BCE empendrà aquest any per un volum màxim de 400.000 milions, dels quals les entitats espanyoles poden demanar fins a 54.000. Segons les estimacions de diferents fonts, els bancs espanyols haurien demanat entre 30.000 i 35.000 milions d’euros.

Una resposta tèbia

Els analistes explicaven ahir per què la barra lliure de crèdit ha tingut una resposta tan freda. La principal causa sembla que està en el passat recent de les entitats: la bombolla immobiliària dels anys previs a la crisi es va alimentar amb crèdits d’escassa qualitat que molts bancs encara tenen al balanç. Malgrat els intents de Draghi, les entitats segueixen en una situació en què no els interessa augmentar el crèdit que donen, sinó empetitir els seus balanços. A això s’hi suma que proves com els tests d’estrès empenyen els bancs a ser prudents.

Aquesta qüestió topa frontalment amb la voluntat del BCE. El seu president va declarar recentment que vol portar el balanç de l’organisme “a les dimensions que tenia a principis del 2012”, passant dels dos bilions d’euros actuals als tres bilions que tenia aleshores.

Però el sector bancari explica les seves reticències a prestar més. “Els creixements de l’economia són molt petits, la morositat no creix però continua sent-hi i amb els tipus tan baixos costa molt guanyar diners i s’ha de fer a costa d’un risc que molts no volen córrer”, explica un analista. Efectivament, la morositat de crèdit a Espanya va tornar a pujar al juliol fins al 13,15%. I els impagats en hipoteques van caure per primer cop des del 2010 i es van situar al 6,07%. Però no és l’única raó: Christoph Balz, analista de Commerzbank, creu que la principal raó de l’escàs èxit de la subhasta d’ahir és “la incertesa respecte a les altres mesures del BCE”.

La necessitat de tornar deute

Un informe del banc suís UBS aborda la qüestió i assenyala que la reducció del deute empresarial s’està produint només en el sector immobiliari. A la resta de sectors, les entitats eviten adquirir més crèdits perquè estan molt endeutades i, de fet, UBS recomana optar per la via dels bons per obtenir finançament.

El document conclou que l’escàs crèdit que s’ha estat donant en els últims anys respon a l’enfonsament de la demanda, però també “a la necessitat dels bancs de reduir el seu balanç”. UBS aporta una última dada que ajuda a entendre el moment que viuen els bancs: la seva ràtio entre crèdits i dipòsits està al 120%, molt per sota de l’arriscadíssim 177% del 2007 però lluny del 110% que sembla adequat abans de tornar a pensar a augmentar el crèdit. El document, en les seves conclusions, parla així de la banca espanyola: “L’endeutament públic, privat i extern continua sent immens”. En aquestes circumstàncies, no és fàcil portar la banca a la barra lliure.

stats