La caiguda de l'economia s'atenua
El PIB retrocedeix un 0,1% al segon trimestre, quatre dècimes menys que entre el gener i el març
Madrid"Jo vaig ser el ministre que va anunciar la recessió tot just arribar al càrrec i espero ser el ministre que anunciï que la deixem enrere", afirmava dilluns amb una mescla de cautela i orgull el titular d'Economia, Luis de Guindos. Ahir el seu desig es va acostar una mica més quan el Banc d'Espanya va anunciar que el producte interior brut (PIB) va caure un 0,1% en el segon trimestre d'aquest any respecte als tres mesos previs. La dada suposa una millora de quatre dècimes en relació amb el descens entre el gener i el març (-0,5%), i de set respecte a l'últim trimestre del 2012 (-0,8%).
A primera vista, la tendència és clarament positiva, però el Banc d'Espanya i els experts alerten que, si es fa un cop d'ull a la lletra petita dels principals indicadors, no es poden llançar les campanes al vol. El seu diagnòstic és que l'evolució a l'alça és innegable, però que pot ser fràgil (és a dir, pot durar poc, com ja va passar el 2011), ja que de moment segueix sustentant-se únicament en l'augment de les exportacions. La demanda interna continua paralitzada i la falta de crèdit segueix dificultant l'activitat empresarial i la contractació, tot i que les dades laborals van ser més bones entre l'abril i el juny.
De fet, malgrat la millora intertrimestral, el descens acumulat del PIB se situa en l'1,8% si es comparen les dades amb el mateix trimestre de l'any passat, segons el butlletí mensual del supervisor. Per sortir tècnicament de la recessió, Espanya hauria d'acumular dos trimestres consecutius sense retrocessos del PIB, cosa que la Moncloa espera que es produeixi aquest 2013.
Per aconseguir-ho sembla clau que la demanda interna es desperti una mica. No obstant, pels experts, com el soci d'Analistas Financieros Internacionales (AFI) David Cano, "no hi ha cap senyal" que això es produeixi de manera rellevant a curt termini. De fet, adverteix que tots els indicadors del segon trimestre són "calcats" dels del primer, excepte l'alça "més important del que s'esperava" de la demanda externa (que va augmentar tres dècimes del PIB).
En canvi, els vaivens del consum intern entre l'abril i el juny es van limitar a caure una dècima menys que els primers tres mesos de l'any (-0,6%). Els motius, segons el Banc d'Espanya, són els habituals: la sequera del crèdit, la necessitat de continuar reduint el deute privat i els efectes "directes i indirectes" dels ajustos del govern per abaixar el dèficit públic (com la pujada de l'IVA). En aquest sentit, l'informe lamenta que famílies i empreses mantenen la "incertesa" sobre la crisi (cosa que per psicologia fa que no s'arrisquin, per exemple a fer una gran inversió) i avisa que això suposa que les perspectives a mitjà termini per a l'economia espanyola "no han canviat substancialment".
Tot plegat porta a entendre que el supervisor manté les seves previsions, que són d'un descens del PIB de l'1,5% el 2013 i d'un augment del 0,6% el 2014. Malgrat el seu habitual optimisme, De Guindos també va dir dilluns que l'executiu conservava les seves estimacions (-1,3% aquest any i +0,5% el que ve). A hores d'ara, però, mantenir el pronòstic per al 2014 comença a semblar optimista. Tres veus autoritzades rebaten el ministre. En primer lloc, l'FMI, que ha rebaixat al 0% la seva previsió de l'evolució de l'economia espanyola l'any vinent. En segon lloc, els economistes de Fedea -un centre d'estudis vinculat al Banc d'Espanya-, que adverteixen que "no hi ha cap símptoma de retorn al creixement". I, finalment, el banc Citi, que preveu una evolució "plana o negativa" del PIB d'Espanya i la zona euro el 2014. El seu economista en cap per a Espanya, José Luis Martínez Campuzano, creu que continuarà la "incertesa" i la "tensió" sobre la crisi de l'euro; i, a més, avisa que les exportacions espanyoles podrien deixar de tirar del carro de l'economia.
Totes les esperances en l'atur
En el seu butlletí, el Banc d'Espanya no fa cap menció directa als seus càlculs per al 2014, però sí que alerta que persisteixen "riscos", com una intensificació de la crisi financera, les dificultats en el procés de reducció de deute públic i privat, la "debilitat" del mercat de treball i, igual que Citi, un empitjorament de la preuada demanda exterior.
Uns riscos que de moment no volen veure a la Moncloa, que s'agafa com un clau roent a la millora de l'atur -que es coneixerà en l'EPA de demà- per justificar l'anhelat canvi de rumb de l'economia. La consigna és que s'ha tocat fons i que ara totes les dades milloraran. Seria una novetat, ja que fins ara el govern ha anat empitjorant progressivament totes les previsions.
