BARCELONAEl comerç català promet guerra si l'executiu espanyol fa ferm el seu anunci d'ahir de tirar endavant una nova llei que apropa el model a una plena liberalització d'horaris comercials i que envaeix les competències de la Generalitat en aquesta matèria. L'anunci del secretari d'estat de Comerç, Jaime García-Legaz, amenaça el model de proximitat que funciona a Catalunya i que té un consens majoritari, tant en el sector com entre els grups parlamentaris. La llei d'equipaments comercials catalana del 2000 va comptar amb ple suport dels grups al Parlament, PP inclòs.
El que planteja el govern espanyol permetrà que els comerços petits i mitjans de fins a 300 metres quadrats obrin cada dia de l'any, quan fins ara Catalunya aplicava aquesta norma només a les botigues de fins a 150 metres quadrats i sempre que fossin d'alimentació o de productes de primera necessitat. El que el PP pretén amb el canvi és generalitzar els plantejaments màxims de la llei anterior, que ja s'apliquen en alguns llocs, com a Madrid.
Una altra de les mesures controvertides és la que proposa ampliar de 8 a 10 els diumenges o festius mínims en què els comerços poden obrir. Aquest aspecte ja podria estar en marxa, hi hagi nova llei o no, a partir de l'1 de gener de l'any que ve. Catalunya aplicava ara la banda baixa de la llei i permetia 8 dies d'obertura comercial. El nombre d'hores màximes d'obertura a la setmana s'incrementa i passaria de 72 a 90, informa Joan Faus.
A més a més, les 14 grans ciutats més turístiques, com és el cas de Barcelona i València, hauran de traçar una zona de plena llibertat horària del comerç. El criteri es basa en els nuclis de població que hagin registrat més d'un milió de pernoctacions o rebut 400.000 creueristes. Els ajuntaments tindran sis mesos des que entri en vigor la norma per delimitar la zona, i serà cada comunitat qui l'acabi aprovant.
El petit comerç ignorarà Madrid
El secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya, Miquel Àngel Fraile, va titllar "d'animalada" l'increment d'hores permeses a les pimes i va recordar que el 45% d'aquest tipus de botigues no tenen assalariats.
"No farem ni cas del que diu Madrid, que legisla d'esquena al sector i al servei de criteris ideològics i per acontentar les multinacionals", va avisar Fraile, que va anunciar un front comú del sector a Catalunya. Aquest matí les associacions més representatives del comerç estan convocades a una reunió amb el director general de Comerç de la Generalitat, Josep Maria Recasens, que ahir ja va avançar el rebuig contundent a l'anunci del govern espanyol i va avançar que el Consell de Garanties Estatutàries estudiarà si presenta recurs contra la invasió de competències. Recasens va lamentar que ahir el PP trenqués unilateralment l'acord signat el 2005.
El comerç ha estat un tema en què ha imperat el consens a Catalunya, on s'ha aconseguit que tots els grups parlamentaris -el PP inclòs- aprovessin al Parlament tant la llei d'equipaments comercials de l'any 2000 amb CiU al govern com la llei d'horaris comercials que el tripartit va tirar endavant el 2005.
Les vendes no creixeran
El sector va rebatre ahir el govern espanyol que l'estratègia de més hores actives no és el remei que necessita el sector per reactivar les vendes, que es mantenen en mínims tot i l'inici de les rebaixes d'estiu.
Fraile va posar Madrid com a exemple que més hores no vol dir més vendes. "Allà, amb 22 dies festius d'obertura, la facturació a turistes ha davallat un 17% i l'ocupació un 10%, mentre que a Catalunya s'ha destruït la meitat d'ocupació i les vendes a turistes han frenat un 5%", va insistir. El que cal per remuntar la debilitat del consum, va afegir, són polítiques de creixement i frenar altres amenaces, com l'increment de l'IVA.
El president de BarnaCentre, Javier Cottet, també va expressar la seva disconformitat amb la mesura. Tot i que va recalcar que no s'ha de començar una guerra de banderes entre Catalunya i Espanya, el president de l'associació de comerciants del barri gòtic es va mostrar contrari a una liberalització d'horaris i d'obertura en festius de manera generalitzada.
Va acceptar, en canvi, la possibilitat que Barcelona declari una zona turística preferent, de manera que els establiments puguin obrir els diumenges. "El que no volem és que uns municipis puguin i uns altres no, com és el cas de Barcelona, que rep molts més turistes que Figueres", va afirmar Cottet. Figueres, igual que Lloret, és un dels municipis declarats "turístics" on ja existeix llibertat comercial amb prèvia autorització de l'Ajuntament.
En una línia semblant va opinar el president de Comertia, Silvio Elias, que va acceptar l'obertura en diumenge dels establiments situats als llocs amb més afluència de turistes. "És una oportunitat per captar la despesa dels que ens visiten", va assegurar Elias.
Coneixent el primer sentiment del sector -ahir el Govern ja va es posar en contacte amb les associacions-, la Generalitat expressarà avui oficialment el rebuig a la maniobra del govern espanyol. A la roda de premsa posterior al consell executiu, el portaveu del Govern, Francesc Homs, concretarà per quines vies blindarà Catalunya les seves competències en matèria de comerç.
