Les vendes del comerç tornen a pujar més a Catalunya que a l'Estat, en ple debat sobre el model comercial
L'ocupació al sector puja el doble entre els comerciants catalans. Madrid, la comunitat més liberalitzada, també és la que destrueix més llocs de treball al sector
BarcelonaEls números tornen a avalar el model comercial català en plena polèmica per l'enèsima ofensiva del govern espanyol contra la llei comercial catalana. A l'octubre, els botiguers catalans van facturar un 2,8% més que en el mateix mes de l'any anterior, fet que suposa un avantatge de set dècimes respecte a l'increment de les vendes que van experimentar els comerços del conjunt de l'Estat (incloent Catalunya), que va ser del 2,1%, segons les dades publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística.
Amb aquestes noves dades, fa set mesos que el comerç minorista català evoluciona millor que l'espanyol en termes interanuals, tal com es pot veure al gràfic, mentre que comunitats com la de Madrid, amb una legislació comercial absolutament liberalitzadora, en la línia de la que vol imposar el govern espanyol, han patit més per mantenir les vendes, i, a l'octubre, les van incrementar per sota de la mitjana estatal, amb un 1,3%.
La comparació en el capítol de l'ocupació és encara més favorable a Catalunya. En aquest cas, mentre que al conjunt de l'Estat les plantilles dels comerços van créixer un 0,8% en taxa interanual, a Catalunya la pujada va ser de més del doble, amb un 1,7%, la segona comunitat on més creixen, només superada per les Illes Balears, que també és la que més incrementa les vendes, amb un contundent 6,7%. De nou, en aquest aspecte, la Comunitat de Madrid té un pitjor comportament que la mitjana de l'Estat. En lloc de crear llocs de treball, els comerços madrilenys en destrueixen, a un ritme del 0,7% interanual, la comunitat on més es redueixen les plantilles, segons les dades de l'INE.
Les dades, doncs, donen la raó a la tesi del Govern i de les patronals del petit comerç, que defensen que el model comercial més proteccionista que inclou la legislació catalana és més efectiu per dinamitzar el sector –tot i que no és possible segregar quina part de l'increment de les vendes és conseqüència del model, i quina de l'augment del consum intern motivat pe altres causes–. De qualsevol manera, és un nou argument per a l'executiu català en la guerra que manté oberta amb l'espanyol per aquest motiu. Sobretot després que la setmana passada, el govern de Mariano Rajoy anunciés un recurs contra la llei d'horaris catalana davant del Tribunal Constitucional que, amb tota probabilitat, i tenint en compte els precedents en la matèria, desembocarà en una nova suspensó de la norma que, de retruc, afegirà incertesa a una ordenació que ja és confusa, amb mitja dotzena de canvis legals en els últims tres anys.
Dimecres, el Govern i la majoria de patronals comercials van acordar fer oïdes sordes a les impugnacions i contraimpugnacions que arriben des de Madrid, i mantenir la lleialtat a la normativa catalana. Però, tal i com va publicar l'ARA, la incertesa legal ja ha provocat un degoteig d'obertures a deshora –segons la llei catalana– a ciutats com Barcelona, de comerços que consideren més convenient el marc legal liberalitzador. La nova impugnació –i la inacció sancionadora de la Generalitat–, molt probablement donarà més marge d'actuació a aquests comerços.
