“Ens esperàvem més professionalitat d’Alemanya”
Malestar per la suspensió imprevista de la formació dual a joves del sud d’Europa
Düsseldorf / Colònia*Aprincipis d’abril els setze joves catalans que tenen previst instal·lar-se aquest estiu a Colònia gràcies a un programa de formació dual de la cancelleria alemanya van rebre una carta segellada. Era del ministeri de Treball alemany. Pocs la van entendre, tot just havien començat les classes de llengua, però de seguida es van alarmar. Els anunciava que el programa The job of my life (“La feina de la meva vida”), que la cancellera Angela Merkel va presentar fa menys d’un any en una cimera europea contra l’atur juvenil, s’havia quedat sense fons, i que no podien assegurar-los la beca.
Una setmana després es donava la coincidència que la delegació de Comissions Obreres de Catalunya, que gestiona el projecte amb la Cambra d’Oficis de Colònia, visitava la ciutat alemanya, situada a l’oest del país. Des del setembre del 2013 vuit catalans hi estudien i està previst que una nova fornada hi arribi a l’estiu. Però ara el programa penja d’un fil.
“Estan jugant amb les expectatives de la gent”, lamenta a l’ARA Ricard Bellera, secretari d’internacional, migracions i cooperació de CCOO, que va visitar Colònia. “Ens esperàvem més professionalitat d’Alemanya. Segurament això no passaria si afectés directament els seus ciutadans”, afegeix Bellera, que va néixer a Berlín i parla alemany perfectament. La directora del Servei d’Ocupació de Colònia els va assegurar que totes les sol·licituds que havien arribat abans del 8 d’abril s’acceptarien, però que per a la resta no hi havia fons -en total n’han rebut més de 9.000, la meitat de les quals espanyoles-. “Tot i que el govern federal ha proporcionat gairebé tres vegades més diners, [...] no es podran atorgar el finançament i els beneficis a tots els sol·licitants”, deixa clar un comunicat a la pàgina web del programa The job of my life.
Un projecte enrevessat
L’Aleix Codina forma part de la primera promoció del projecte. A ell no li perilla l’assignació de 880 euros mensuals ni tampoc els 400 euros per a vols durant l’any, però sí que és el conillet d’Índies d’un programa que Merkel va vendre com una oportunitat per al sud d’Europa però que també era de gran utilitat per a les empreses alemanyes, mancades de treballadors tècnics.
L’Aleix és l’únic dels vuit joves del projecte que ha acceptat una entrevista. Van de bòlit amb el dia a dia i s’han cansat, sobretot, del tractament informatiu que han fet els diaris alemanys de la seva estada. L’Aleix té 28 anys i un grau superior d’automoció, però ara estudia un mòdul d’electricitat. “El govern alemany inverteix en nosaltres, però també se’n beneficia. Molts ja tenim formació prèvia”, explica aquest terrassenc en un bar de Colònia. “La majoria d’ azubis [com es coneix els estudiants de formació dual a alemanya] comencen amb 16 anys, mentre que molts de nosaltres ja tenim un grau mitjà o superior. Potser no parlem la llengua, però en els números no tenim rival. El professor es queda impressionat amb el nostre nivell”, afegeix. L’Aleix, però, sovint té problemes per saber què ha de fer a la feina perquè no entén els seus caps: “Acabo imitant i de vegades hi ha companys que tenen poca paciència”.
Problemes d’integració
El periodista José Gayarre, que fa 14 anys que viu a Colònia i ha muntat el portal Destino Alemania i Radio Funk -que ajuden a la integració dels espanyols-, critica la gestió d’alguns d’aquests programes. “Tens un projecte per formar gent a l’estranger i portar-los aquí i un cop passen els Pirineus els abandones a la seva sort”, assegura després d’haver entrevistat diversos azubis espanyols. “I, després, un 20% de la gent deixa el programa. Prometen coses que no són certes. Amb 150 hores d’alemany no n’hi ha prou per desenvolupar-te professionalment”, afegeix.
El Juan Carlos Royano, un sevillà de 27 anys, va tirar pel dret i es va plantar a Düsseldorf amb la seva mare, la Rosario, fa set mesos. Cap dels dos sabia alemany. Tampoc tenien feina. Ell en va trobar a la Fira de la ciutat, però al cap de cinc mesos el seu cap li va dir que necessitava saber l’idioma. Ara intenta compaginar les classes amb una nova feina. “Això no és ni de bon tros Eldorado, com molts mitjans han venut”, adverteix. L’acompanya el Mike Kleinemass, un alemany que parla perfectament castellà i ajuda l’allau d’espanyols que aterren a Düsseldorf: “Volia ajudar-los a integrar-se, però són ells els que m’estan espanyolitzant. Si la gent no pren consciència de la llengua, s’acabaran formant guetos”.
