La baixa inflació pressiona Draghi

Brussel·les / BarcelonaUna inflació sota mínims combinada amb un atur estancat són males notícies per a la suposada recuperació de l’economia europea. Dues males notícies que van arribar ahir juntes de la mà de l’Eurostat, l’oficina d’estadística comunitària, i que posen més pressió al president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, a l’hora de prendre decisions sobre possibles estímuls a una economia europea que sembla que camina cap a l’estancament.

Baixa inflació

Els preus pugen un 0,3% i plana el perill de la deflació a l’Eurozona

Segons les dades avançades de l’Eurostat, la inflació a l’eurozona es va situar en el 0,3% a l’agost, una dècima menys que en el mes anterior. La dada demostra que els preus avancen al ritme més baix des de fa cinc anys. O, dit d’una altra manera, que la por a caure en deflació continua sent real i la pressió perquè el BCE es vegi obligat a moure peça per evitar-ho és cada vegada més gran.

La frenada de la taxa d’inflació s’explica principalment per la caiguda del preu de l’energia (-2%) i l’abaratiment dels aliments, l’alcohol i el tabac (-0,3%). A l’altra banda, les pujades de preus més altes les té el sector dels serveis (1,2%), seguit per l’encariment dels béns industrials (0,3%).

Taxa d’atur

Espanya lidera l’atur juvenil i duplica la taxa europea

Les dades d’inflació són encara més preocupants quan es posen en relació amb una taxa d’atur que no aconsegueix deixar enrere els dos dígits. Segons l’Eurostat, l’atur a la zona euro es va mantenir estable al mes de juliol a l’11,5%. Menys de la meitat que la xifra a Espanya (24,5%), que, amb tot, aconsegueix rebaixar la dada una dècima en relació al mes de juny. Trepitjant els talons a Grècia (27,2%), l’Estat continua, així, en segona posició d’un rànquing que a la cua hi té Àustria i Alemanya, que registren un atur de tan sols el 4,9%.

I, tot i que als països de sol la temporada d’estiu acostuma a animar els contractes temporals, sobretot entre els més joves, al mes de juliol la taxa espanyola d’atur entre els menors de 25 anys es va enfilar fins al 53,8% , quatre dècimes més que al mes anterior. Una xifra que, novament, molt més que dobla la de la zona de la moneda única, on l’atur juvenil es va mantenir sense canvis en el 23,2%.

Amb aquestes dades d’atur entre els més joves de 25 anys, Espanya torna a superar Grècia i es col·loca de nou com el país amb més atur juvenil de la Unió Europea.

Dèficit de l’Estat

Suposa el 3,08% del PIB però baixa un 13%

L’Estat tenia un dèficit al tancament del mes de juliol de 30.050 milions d’euros, una xifra que suposa el 3,08% del PIB, segons dades del ministeri d’Economia. Això suposa una baixada del 13% respecte de fa un any, cosa que deixa marge per no superar l’objectiu per a tot l’any, que és del 3,5% del PIB.

La millora arriba perquè fins al juliol l’Estat havia ingressat un 3% més, fins als 70.468 milions, mentre que la despesa va baixar un 2,6%, per situar-se en 102.518 milions. La pujada d’impostos va tenir el seu efecte, ja que els ingressos impositius van pujar un 3,8% impulsats per l’IRPF i l’IVA, que van augmentar un 5,3% i un 10,2%, respectivament.

Comerç exterior

Es multiplica per 10 el dèficit per compte corrent

La balança per compte corrent, que recull els ingressos i pagaments a l’exterior per l’intercanvi de mercaderies, serveis, rendes i transferències, acumulava un dèficit al tancament del primer semestre d’aquest any de 9.900 milions d’euros, una xifra que suposa multiplicar pràcticament per deu els 1.000 milions que hi havia al tancament dels primers sis mesos del 2013, segons les dades del Banc d’Espanya.

Rere aquestes dades hi ha la frenada exportadora d’Espanya, que pateix directament l’atonia econòmica de la resta d’Europa, que és el seu primer mercat.

Seguretat Social

Del superàvit de l’any passat a un dèficit de 2.200 milions d’euros

Els comptes de la Seguretat Social tenien un dèficit de 2.201,2 milions d’euros al tancament del mes de juliol, enfront del superàvit de 4.208,5 milions d’euros de fa un any, segons les dades del ministeri d’Ocupació i Seguretat Social.

El ministeri va dir que el dèficit s’explica perquè el que rep la Seguretat Social dels pressupostos de l’Estat -aquest any són 13.000 milions d’euros- ja no es comptabilitza de cop a l’inici de l’any, sinó que es reparteix de manera homogènia al llarg de l’any. El dèficit registrat per la Seguretat Social fins al 31 de juliol suposa un 0,21% del PIB espanyol. Les cotitzacions socials recaptades pujaven a 56.761,9 milions d’euros, 1,1% més que fa un any.

Inversió estrangera

Puja al juny però és negativa en el conjunt de l’any

Els inversors estrangers van invertir a Espanya 6.700 milions al juny, una xifra que quadruplica la del maig. Però en el conjunt del primer semestre els estrangers van treure d’Espanya 6.000 milions, quan el primer semestre de l’any passat van injectar-hi 88.981 milions.

El comerç s’estanca, però crea ocupació

Les vendes del comerç minorista a l’Estat al mes de juliol van caure tres dècimes respecte del mateix mes del 2013, segons les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Respecte al mes de juny, sense els efectes estacionals i de calendari, la facturació del comerç minorista va caure un 0,5%, enfront de l’augment del 0,2% registrat al juny. A Catalunya les vendes del comerç minoristes van créixer un mínim 0,1%.

Tot i aquesta atonia de les vendes, el sector comercial va ser capaç de crear ocupació, per segon mes consecutiu, després de 32 mesos de destruir llocs de treball. En el cas de l’Estat l’ocupació al sector va créixer un 0,3%, mentre que a Catalunya l’impuls va ser més gran i va pujar 1,4% en termes interanuals.

El president de la Confederació Espanyola de Comerç, Manuel García-Izquierdo, va alertar ahir que la recuperació econòmica no està arribant al sector comercial, perquè l’augment de la demanda interna no s’ha notat en la facturació comercial, tot i que el mes de juliol hauria de ser bo en vendes per la reducció de preus que comporten les rebaixes d’estiu.