CRISI DEL DEUTE
Economia 01/05/2012

31.000 milions d'euros van fugir d'Espanya entre el gener i el febrer

Cada cop més els inversors treuen els seus diners d'Espanya per la desconfiança en la seva economia. Un dels principals responsables és la banca estrangera, que s'està venent deute espanyol de manera massiva.

àlex Font Manté
3 min
Dels 30.900 milions d'euros que van sortir d'Espanya en els dos primers mesos de l'any un 80% van fer-ho al mes de febrer. En tot el 2011 van marxar 68.300 milions.

BARCELONA.Les dades demostren que Espanya pateix una fuga de capitals que dificulta la sostenibilitat de l'economia. En els dos primers mesos de l'any, els inversors espanyols i estrangers van treure 30.900 milions d'euros, una xifra que contrasta amb els 15.500 milions que van entrar a l'Estat entre el gener i el febrer de l'any passat.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Aquest canvi de tendència ja es va començar a experimentar a mitjans de l'any passat (en total, el 2011 van sortir d'Espanya 68.300 milions d'euros). Segons els experts, no és casual i demostra la falta de fe en Espanya que hi ha actualment. "S'esperava que el govern de Mariano Rajoy fos més seriós que l'anterior, però no ha estat així", explica Joan Tugores, catedràtic d'economia de la Universitat de Barcelona. Tugores recrimina a l'executiu que funcioni "a cop d'actualitat" i que aprovi mesures que poc abans havia rebutjat (l'última, la pujada de l'IVA).

Un dels principals causants d'aquesta fuga de capitals és la banca estrangera, que durant el primer trimestre de l'any ha reduït dràsticament la seva exposició en deute espanyol. Al tancament del desembre, les entitats foranes tenien un 50% del deute sobirà de l'Estat, mentre que, tres mesos després, aquest percentatge havia caigut al 37%, el nivell més baix des del 2003. En total, la banca estrangera s'ha tret de sobre 58.500 milions d'euros en bons i lletres del Tresor espanyol. A canvi, en el mateix període les entitats financeres espanyoles han duplicat la seva exposició al deute sobirà de l'Estat. Actualment, els bancs i caixes locals controlen el 29% del deute espanyol, quan tres mesos enrere només en tenien el 17%. Això suposa una inversió de 76.200 milions d'euros, la majoria dels quals provenen de la barra lliure de diners que el Banc Central Europeu va posar a disposició de les entitats financeres.

Amnistia fiscal

La fuga de capitals potser explica per què el govern espanyol va decidir promulgar una amnistia fiscal que facilita la regularització de diner negre (només caldrà pagar una penalització del 10%). Davant la marxa de diners, cal fer-ne aflorar. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, preveu fer aflorar 2.500 milions d'euros abans del novembre, una xifra molt inferior a la que està sortint d'Espanya cada mes.

De tota manera, les dades de fuga de capitals són anteriors a l'anunci de l'amnistia fiscal, i, per tant, encara caldrà esperar per veure l'impacte que ha tingut aquesta mesura. En qualsevol cas, Joan Tugores pronostica que l'amnistia també serà insuficient. "Existeix una profundíssima incertesa", resumeix. Tot i així, no creu que la pujada d'impostos impulsada per Mariano Rajoy hagi influït en aquesta fuga de capitals.

Malgrat que les dades demostren que la banca forana està reduint ràpidament la seva cartera de deute espanyol, no són els únics que estan retirant els diners de l'Estat. La fuga de capitals també s'explica pels espanyols "que poden pagar-se l'enginyeria financera necessària", diu Tugores.

A diferència d'Espanya, països com Alemanya (considerats més segurs) no tenen cap problema per finançar-se. De fet, en els últims mesos el país liderat per Angela Merkel ha aconseguit vendre deute oferint tipus d'interès negatius. És a dir, que els inversors no només no cobren res, sinó que perden una petita part de la seva inversió. El deute públic d'Alemanya s'ha convertit en un valor refugi i això penalitza països com Espanya. Quan vencen, els inversors sovint prefereixen no renovar-los i els reinverteixen en bons alemanys. Això explica una part de la fuga de capitals i, també, de l'augment de la prima de risc (que, justament, mesura la diferència entre els interessos que paguen Espanya i Alemanya).

stats