Sóc nuclear? Un test i 50 enllaços per tenir opinió en el debat post-Fukushima

BarcelonaInsegur en el debat nuclear? Un any després de la catàstrofe de Fukushima, les posicions s'han tornat a radicalitzar. De mica en mica, la prudència obligada per la gravetat de l'accident s'ha anat esvaint i els dos bàndols han tornat allà on eren abans del tsunami del Japó.

El debat energètic és complex i no exempt d'interessos. El moviment antinuclear neix a mitjans dels anys 70 amb l'ecologisme. L'opció nuclear, avalada pels governs dels països industrialitzats, pren força arran de la crisi del petroli del 73 i ho torna a fer amb la nova crisi energètica del tombant de segle. Tradicionalment, la discussió nuclear s'ha associat a una lluita contra l''establishment'. I això ha enverinat el debat.

I tu, et decantes per l'energia nuclear o t'hi oposes? T'ajudem. Aquestes són les 4 preguntes que has de respondre per decidir-te. Si contestes 'sí' a totes, segurament ets més a prop de ser un pro nuclear. Si tens seriosos dubtes en alguna pregunta, és probable que t'agradi la decisió de la cancellera Angela Merkel d'accelerar l'apagada nuclear. El test està inspirat en un post del periodista ambiental de 'The Guardian' Damian Carrington.

1. Creus que la comunitat internacional pot impedir la proliferació d'armes nuclears? O, com a mínim, creus que pot evitar que algun estat en faci ús?

Primer punt clau: l'energia nuclear es pot fer servir amb objectius no pacífics. N'hi ha prou d'amenaçar amb represàlies devastadores per impedir el llançament d'una bomba atòmica? L'Iran continua desafiant el món amb els seus plans nuclears. Israel ja ha amenaçat amb un atac preventiu. Serà la propera guerra?

Barack Obama està liderant el desarmament progressiu global. El president nord-americà ha intentat reduir la pressió entre les potències nuclears, aïllar l'Iran i barrar el pas a Al-Qaida en l'intent d'aconseguir armament atòmic. Les grans potencies treballen en favor del Tractat de Prohibició Completa dels Assajos Nuclears. En paraules de Mikhaïl Gorbatxov, "un pas endavant per crear una veritable comunitat global de nacions en la qual tothom comparteixi la responsabilitat per al futur de la humanitat".

Però és suficient tot això? Rússia, els Estats Units, França, la Xina i el Regne Unit són els estats amb més caps nuclears. Són, de fet, els membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU i els únics estats nuclears admesos pel Tractat de No Proliferació Nuclear. El tractat, signat el 1968, va restringir l'ús d'arsenals atòmics a les potències que fins llavors havien fet proves nuclears. L'Índia, el Pakistan i Israel es van negar a signar-lo perquè, si ho feien, estaven obligats a eliminar el seu arsenal. Corea del Nord es va retirar el 2003. Aquestes són les principals potències nuclears i el seu arsenal estimat. Aquest espectacular infogràfic de 'The New York Times' descriu com la tecnologia nuclear s'ha anat transferint d'un estat a l'altre gràcies a complexes xarxes d'influència i d'espionatge.

2. El perill del canvi climàtic és més gran que el que plantejaria un desastre nuclear? La voluntat política global és massa feble com per fer viable un futur energètic baix en carboni que no impliqui l'energia nuclear?

Sospesem ara dos perills: el canvi climàtic i els riscos de l'energia nuclear.

L'escalfament global avança més ràpid i tot del que es pensava. Sorprenentment, els pro nuclears han sumat recentment el canvi climàtic al seu argumentari. Gurus de l'ecologisme com James Loverlock han canviat de parer: només l'energia nuclear, "l'única font d'energia segura i abundant", podria salvar la civilització i reduir la nostra dependència dels combustibles fòssils. El consum massiu de carbó per generar electricitat és una de les principals causes de l'augment de les concentracions de CO2 a l'atmosfera. Greenpeace replica que, tot i que les reaccions de fissió nuclear no produeixen CO2, la generació d'electricitat mitjançant la tecnologia nuclear sí que n'emet. Altres experts també posen en dubte que l'energia nuclear sigui més eficaç per lluitar contra l'escalfament global. Amb tot, cada vegada hi ha més ecologistes nuclears.

Si l'energia nuclear s'apagués avui de cop, l'alternativa immediata serien les centrals tèrmiques de carbó, que emeten més CO2. Estan prou madures les energies renovables com per agafar el relleu? L'energia atòmica té el suport de les grans empreses i dels estats. Podrien les renovables captar la inversió que deixaria de rebre l'energia nuclear? Està prou arrelada a nivell global la cultura de l'estalvi i de l'eficiència energètica?

Següent punt: els efectes sobre el medi de les centrals nuclears. Ningú sap a llarg termini les conseqüències mèdiques d'una exposició prolongada de baixes dosis de radioactivitat. El que sí que se sap és que l'energia nuclear provoca residus nuclears difícils d'emmagatzemar i actius durant molt de temps. Tot i l'oposició d'una part el territori, el municipi d'Ascó es va oferir per acollir el magatzem nuclear que finalment s'instal·larà a Villar de Cañas (Conca).

Des de Txernòbil, els antinuclears han intentat desmuntar el mite de la seguretat nuclear. La catàstrofe a la central de Fukushima Daichii –infogràfic del reactor i infogràfic de la central– els ha carregat de raons. El risc d'una catàstrofe nuclear és baixa –un tsunami i un terratrèmol tan devastadors com els del Japó (infogràfic i fotos per satèl·lit d'abans i després) són molt poc probables– però els seus efectes són greus i irreversibles. Tant Txernòbil com Fukushima van arribar al 7 –el grau màxim– de l'escala INES, que mesura la gravetat dels accidents nuclears.

Txernòbil és la mare de totes les catàstrofes provocades per la humanitat. La ciutat ucraïnesa va ser abandonada el 1986, poc després de l'accident nuclear més greu de la història. Desenes de milers de persones mortes i una regió que encara viu avui amb radiacions n'és el trist llegat.

Un any després, el Japó encara es pregunta si va ser víctima d'una catàstrofe natural o d'un accident que s'hauria pogut preveure preparant millor la central contra els sismes. La població de Fukushima ha d'aprendre a conviure amb un entorn contaminat en les properes dècades –fins i tot en el medi marí–, i els efectes sobre la salut a mitjà i llarg termini encara no se saben. El desastre va provocar 343.000 desplaçats i milers de morts més a causa del tsunami.

Greenpeace ha endurit la seva campanya antinuclear després de l'accident del Japó. "Estàs en perill? El proper 'desastre Fukushima', et pot tocar a tu?", es pregunta l'ONG en aquest mapa amb les centrals nuclears al món. En l'altre bàndol, Foro Nuclear, que agrupa les centrals espanyoles, i el Consell de Seguretat Nuclear s'han esforçat a defensar la seguretat de les instal·lacions.

Diu l'eurodiputat d'ICV Raül Romeva, la principal veu dels antinuclears catalans a Europa: "A la UE hem d'aprendre de les conseqüències de Fukushima. Els tests nuclears no han fet res per reduir els riscos del poder nuclear, i és un fet que el risc zero no existeix".

Opinió que contrasta amb la de l'eurodiputat del PP Aleix Vidal-Quadras, conegut pro nuclear: "Fukushima va ser un xoc, però amb el temps la realitat s'imposa, perquè les necessitats de tenir seguretat de subministrament energètic i de lluita contra el canvi climàtic s'imposen".

Altres experts mediambientals, com Ramon Folch, són més ponderats: "Després de Fukushima, negar els perills de les plantes nuclears és grotesc; ignorar que n'hi ha quatre-centes que han funcionat fins ara sense problemes significatius, també. Els efectes de l'accident de Fukushima sobre la població i sobre l'ambient estan per veure. Minimitzar-los és tan irresponsable com qualificar-los d'apocalíptics".

Justament, la paraula 'apocalipsi' és la que va fer servir el comissari europeu d'Energia, l'alemany Günther Oettinger, en plena crisi japonesa. Aquelles hores i dies, el pànic es va escampar per tot el planeta. Les portades dels diaris en són la prova. I ho va fer a una velocitat mai vista. Aquesta animació amb els missatges enviats pels usuaris de Twitter ho certifica. Oettinger, defensor fins llavors de l'energia nuclear, admetria mesos més tard al setmanari 'Der Spiegel' que ara té seriosos dubtes: "Fukushima ha estat un punt d'inflexió per a mi, m'ha fet començar a dubtar".

Els mateixos dubtes que ha tingut el seu partit (CDU) i el seu país. El 30 de maig del 2011, Alemanya va anunciar que accelerava l'apagada nuclear. La revolució energètica de Merkel va ser seguida per Itàlia, Bèlgica, Suïssa i Xile. El Japó, encara en estat de xoc, ha deixat els seus plans en 'standby'.

El món es debat entre nuclear i renovables. El 9 de febrer, passat l'impacte post-Fukushima, els Estats Units van aprovar la construcció dels dos primers reactors des del 1978. França, el país més nuclear del món, també ha refermat recentment la seva aposta i s'ha distanciat del seu soci europeu. A Espanya, una de les primeres decisions de Mariano Rajoy al capdavant de la Moncloa va ser allargar la vida de Garoña, la central més vella de l'Estat. Mentrestant, a l'Àsia, la Xina lidera una cursa nuclear imparable: l'objectiu és tenir 200 centrals l'any 2030. Ara en té 15.

3. L'energia nuclear és vital per garantir el proveïment energètic?

L'energia nuclear ofereix grans quantitats d'electricitat i no està disponible de manera intermitent, com algunes energies renovables. Tres de les vuit centrals elèctriques espanyoles estan situades a Catalunya: Ascó I, Ascó II i Vandellòs II. Si Catalunya figurés en el rànquing mundial de producció nuclear, només tres països la superarien en relació amb la contribució de la nuclear a la producció d'electricitat: Lituània, França i Eslovàquia.

Això fa que Catalunya depengui molt més de l'energia nuclear que el conjunt de l'Estat o que Alemanya, per exemple, en procés d'apagada nuclear. Mentre el país germànic té possibilitats d'abastir-se energèticament de molts països, amb una capacitat d'interconnexió que cobreix el 30% de la demanda del país, la taxa d'interconnexió espanyola és del 4%.

Els pro nuclears asseguren que aquesta font d'energia és imprescindible per garantir l'estabilitat del sistema, mentre que els defensors de les renovables diuen que es pot prescindir de la nuclear a mitjà termini.

L'estudi 'Catalunya solar, el camí cap a un sistema elèctric 100% renovable' assegura que, amb una inversió anual d'entre 60 i 80 euros per càpita, es podria assolir una cobertura elèctrica 100% sostenible el 2050, gràcies principalment a l'eòlica i la solar fotovoltaica. Greenpeace creu que s'estalviarien 200.000 milions cada any si el 2050 l'energia de l'Estat fos tota de fonts renovables.

Tècnicament és possible prescindir de l'energia nuclear, però tindria un gran impacte sobre l'economia, tal com explica el dossier especial que va publicar l'ARA el juny passat.

Antoni Tahull, membre de la comissió d'energia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, xifra l'encariment del preu de l'electricitat en un 20%. A aquest percentatge s'hi hauria de sumar un 20% més, la pujada que haurà d'aplicar-se abans del 2013 si el govern espanyol vol complir el compromís d'acabar amb el dèficit tarifari –diferència entre el preu que paguem per la llum i els costos del sistema–, que és de 24.000 milions d'euros.

4. M'oposaria a un increment del rebut de la llum per finançar energies renovables?

Avançar cap a un model no nuclear implica un increment del preu de la llum. Les instal·lacions atòmiques estan pràcticament amortitzades i produeixen energia relativament barata, a diferència de les alternatives. Produir electricitat amb fonts convencionals costa 48,52 euros per megawatt hora (MWh). El cost de l'energia eòlica és de 88 euros per MWh. La termosolar costa 292 euros per MWh i la fotovoltaica es dispara fins als 371 euros per MWh.

També s'hauria de tenir en compte que el tancament de les nuclears abans del període de vida establert –40 anys– suposaria indemnitzacions per a les elèctriques que en tenen la propietat –Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa i EDP.

El 2012, les renovables rebran subvencions per 7.600 milions d'euros, un ajut que s'ha justificat per la lògica d'ajudar-les fins que puguin sostenir-se soles.

A Alemanya un 14% de la factura d'electricitat es destina a finançar recerca en renovables. A França és un 3%.

El cost de les renovables és alt, però coneixem de debò el cost de l'energia nuclear?

Actualització: S'han afegit punts de vista nous al punt número 2 gràcies a l'aportació dels lectors.