Atenes 2004: de la glòria a la ruïna en només una dècada

BarcelonaAvui fa exactament deu anys que els Jocs Olímpics d’Atenes abaixaven el teló. Els atletes marxaven cap a casa i deixaven orfes unes instal·lacions que s’havien construït expressament per a l’ocasió. Una dècada després, la majoria d’aquestes infraestructures faraòniques està deserta, mal conservada, en alguns casos caient a trossos. “Vam tancar els llums i ens vam oblidar dels estadis. Ara cauen a trossos. És l’error més gran de la nostra història”, ha arribat a reconèixer Pyrros Dimas, medallista en halterofília i actual membre socialista del Parlament grec.

Amb el temps s’ha demostrat que aquells Jocs van ser un espectacle massa car per a una economia tan feble com la grega. “Hi havia projectes de dos o tres milions d’euros que van acabar-ne costant més de deu”, afegia en declaracions al diari grec Ekathimerini. El cost total encara no s’ha fet oficial, però mentre que membres del govern parlen de 6.000 milions, altres fonts asseguren que la xifra es va disparar fins als 27.000 milions d’euros.

Instal·lacions sense futur

“El Comitè Olímpic Internacional (COI) t’exigeix que facis les instal·lacions necessàries. Però tu esculls on i com les fas”, explica Joan Antoni Solans, antic responsable d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona. “Diem a les ciutats que han d’aprofitar els Jocs per millorar les infraestructures i esperem que es faci així”, s’excusa el COI en declaracions a l’ARA, mentre treu pit de les millores que es van fer a Atenes en el transport públic, ampliant el servei de metro, i del respecte pel medi ambient, “plantant centenars de milers d’arbres i arbustos”. Però, deixant de banda el cost, el gran error va ser un altre.

“Cal saviesa per saber fer aquestes obres. Has de tenir en compte l’ús que se’n farà a posteriori”, afegeix Solans, que desconeix el projecte d’Atenes 2004 però valora la transformació de Barcelona 92. “Vam apostar per les ciutats subseu, com fer l’handbol a Granollers i el rem a Banyoles. Vam detectar els llocs on ja hi havia un esport molt arrelat per fer instal·lacions que tinguessin ús en el futur”, comenta Solans.

Avui l’Ajuntament d’Atenes passa la pilota al Comitè Olímpic Grec, que, al seu torn, assegura que les seves competències es van acabar amb els Jocs i que “el manteniment i l’ús de les instal·lacions són responsabilitat al 100% del govern grec”. El ministeri d’Esports dirigeix la qüestió a la companyia pública Olympic Properties SA, que pot justificar alguns usos, però no tots.

Tres seus en funcionament

I és que, de tot el que es va construir, només s’utilitza regularment l’estadi olímpic -per als partits de futbol de l’AEK- i el pavelló cobert -on juga el Panathinaikos de bàsquet-. La piscina olímpica, el velòdrom i les pistes de tenis s’utilitzen esporàdicament per als entrenaments, mentre que el pavelló de bàdminton s’ha reconvertit en un teatre. Les altres instal·lacions estan desertes i sense ús, de manera que el Govern va accedir a vendre-les per contribuir a pagar el deute, però no va poder: no va trobar comprador.

“Ens vam gastar una milionada amb projectes que s’han acabat podrint”, apunta Dimas. “No hi ha cap grec que tingui interès a veure el ping-pong o el caiac -explicava a The Guardian un professor d’educació física-. No s’entén que construïssin estadis multitudinaris. Com a molt, haurien d’haver tingut capacitat per a 3.000 espectadors”.