El Barça ha de recórrer als penals

GironaDesprés d’un partit amb dues parts ben diferenciades, els penals van acabar dictant sentència a la gespa de Montilivi. El Barça es va adjudicar la primera edició de la Supercopa de Catalunya contra l’Espanyol. El partit va acabar en empat a un (Piqué per part blaugrana i Arbilla per als blanc-i-blaus van ser els golejadors) i es va passar directament als llançaments des dels onze metres. Al bàndol guanyador només va fallar Sandro. Per als periquitos, Arbilla i Abraham (1-1, 4-2).

La Supercopa de Catalunya arribava, aquest cop sí, a l’estadi de Montilivi. Finalment el Barça i l’Espanyol estrenaven aquesta competició, organitzada per la Federació Catalana de Futbol i que es va haver d’avortar ara fa dues temporades quan els blaugranes van decidir presentar-s’hi amb el filial i els blanc-i-blaus van decidir fer el mateix com a senyal de protesta. Finalment la FCF va suspendre el partit però va treballar fins a aconseguir el compromís dels dos clubs catalans de Primera Divisió de disputar el torneig i fer-ho amb un nombre considerable de jugadors de les primeres plantilles (20 dels 31 que estan inscrits a la Champions, per part del Barça, i un màxim de set del filial per part blanc-i-blava). Un dubte, però, que no es va resoldre fins ahir al matí, quan els dos tècnics van fer oficials les convocatòries.

Tot i això, no hi havia algunes de les principals estrelles dels dos equips, en especial del Barça (homes com Messi, Neymar o Iniesta es van quedar a Barcelona, igual que Sergio García, Stuani i Kiko Casilla per part blanc-i-blava).

Que hi faltessin les primeres espases no va impedir que es veiés un bon partit a Montilivi, sobretot a la segona meitat, quan els dos conjunts van fer un pas endavant i van oferir un bon espectacle: un partit obert, amb arribades i ocasions per a totes dues bandes.

Domini culer al primer temps

Fins aleshores havia sigut un enfrontament de signe clarament blaugrana. Luis Enrique va apostar per un onze molt competitiu, amb només dos jugadors amb fitxa del filial: Munir i Samper, a més de Sergi Roberto, que no té gaires minuts a la primera plantilla. A l’Espanyol, en canvi, Sergio García va fer molt més evidents les rotacions, ja que només hi havia dos futbolistes habituals en els partits de Lliga: Víctor Álvarez i Salva Sevilla.

Un dels atractius era veure en escena Luis Suárez, que disputava tot just el segon partit després de la sanció de la FIFA (ja va jugar dissabte al Bernabéu). L’uruguaià, molt actiu a la davantera, va ser l’artífex del primer gol blaugrana després de rebre a l’àrea, fer un retall sec i assistir de cullera Gerard Piqué, que va marcar a plaer.

El Barça era l’amo de la primera part contra un Espanyol aculat, que havia cedit el domini i s’havia limitat a tancar-se al darrere, procurant cedir poques ocasions. Els blanc-i-blaus només van travessar la línia del mig del camp en un parell d’ocasions i en una van estar a punt de marcar: Víctor Álvarez va superar Piqué i es va plantar sol davant Masip, però va xutar al ninot.

Els blaugranes es van sentir còmodes i guanyadors i no van forçar la màquina. A la represa, després del reguitzell de canvis que van fer els dos entrenadors (quatre el Barça i sis l’Espanyol), la cosa va canviar com un mitjó, especialment quan els de Sergio González van fer un pas endavant i van inquietar de valent la porteria de Masip, que fins aleshores només havia hagut d’intervenir en una ocasió.

Tot va començar amb el pas endavant periquito i l’escepticisme dels blaugranes, que van sortir a l’expectativa i van estar a punt de marxar amb la cua entre cames. El partit es va animar definitivament amb el gol d’Arbilla, que als cinc minuts de la represa va enviar un xut de falta a l’escaire, amb la cama dreta, que va fer impossible l’estirada de Masip.

L’Espanyol capgira la dinàmica

L’enfrontament havia canviat de dinàmica i hauria canviat també de signe si Mamadou hagués aprofitat un desajust defensiu per fer el segon de l’Espanyol.

Aquella acció va activar el Barça, que va tornar a entrar en el partit i va tenir tres ocasions clares: una rematada de Munir des del punt de penal, a passada de Xavi, i dos tirs de Rakitic i Halilovic que van sortir fregant el pal. L’aturada de la nit, però, se la va adjudicar Masip, volant i refusant amb la mà una rematada d’Abraham a la línia de gol.