Messi havia acabat de batre el rècord de gols a la Champions de Raúl quan va perdre una pilota al mig del camp. L’argentí va reaccionar amb fúria, i va perseguir durant 60 metres Vinicius, fins que va recuperar la pilota, la seva pilota, al banderí de córner de la porteria de Ter Stegen. Un cop la va tenir als peus, la va cedir i va tornar passejant a la seva posició en atac sota la mirada, mig trista, mig d’admiració, d’un estadi que va començar el partit amb l’escalfor de càntics i bengales i el va acabar silenciat pel joc segur d’un Barça imponent.
El Barça torna de Xipre amb tots els deures fets: un triomf que permetrà jugar-se la primera posició del grup contra el PSG, el primer gol de Suárez, el rècord de Messi i bons minuts de jugadors com Rafinha. Luis Enrique, després d’ofegar-se per obrir la defensa de l’Apoel al Camp Nou, va encertar totes les seves decisions. Va moure amb encert l’equip, el va fer jugar molt juntet, amb ajudes i solidaritat, i no va cedir oportunitats de gol a un rival trepitjat per un equip molt competitiu. I Messi, tan actiu en atac com quan va voler recuperar aquella pilota a Manduca, va acabar marxant de Xipre amb dos gols més.
Si tres partits van fer tremolar les estructures del Camp Nou, dos més han servit per recuperar la calma. Contra el Sevilla i l’Apoel s’ha vist un Barça que sap què vol fer, amb les idees ben clares. Si altres cops atacar un rival ultradefensiu era un malson, a Xipre, on l’Ajax havia empatat i el PSG patit, l’equip de Luis Enrique la va encertar amb les decisions. Bartra i Piqué van fer de migcamistes, defensant sobre la línia del mig del camp; Alba està en un moment dolç de joc; Mascherano va liderar una pressió angoixant per als rivals, i Suárez, atacant pel mig, va inventar-se un gol magnífic per obrir la llauna. Després d’insinuacions i sacrifics, l’uruguaià va estrenar-se amb una maniobra complicada, burlant el defensa amb una sotana d’esquena i superant Urko Pardo. Messi, situat a la dreta, amb llibertat per repartir talent sobre la gespa, va sentenciar el partit abans del descans amb un gol de murri, desviant un xut de Rafinha al fons de la porteria. A la segona part en va fer un altre, amb elegància, buscant fins a l’últim segon encara més gols contra un Apoel que només va tenir una ocasió. I Ter Stegen, tan concentrat com els seus companys, la va aturar.
Nicòsia era un cim menor que calia fer per aspirar a ser primer de grup. Però el Barça va passejar-se per Xipre, on no havia guanyat mai, amb una actitud i concentració tan valuoses com el resultat en si. Malgrat la vermella a Rafinha al minut 70 de partit, en cap moment li va tremolar la veu a un Barça imponent que ha recuperat la confiança en ell mateix.
