El primer partit de nivell de la temporada ha retornat el Barça al planeta dels mortals, lluny dels elogis rebuts per no rebre gols i guanyar a la Lliga. París segueix negant-li la rialla al Barça, derrotat per un PSG físicament imponent. Incapaç de defensar com a conjunt, el Barça va ser la imatge de la inconstància, barrejant jugades de nivell amb errades de parvulari en defensa.
París, una ciutat acostumada als grans espectacles, es va llepar els dits amb un d’aquells que fa gaudir els espectadors i fa parar boig els entrenadors. Luis Enrique va veure com el PSG despullava les fragilitats defensives d’un equip que ha sabut defensar amb encert a la Lliga, però que va tremolar contra Pastore -increïble-, Moura i Cavani. Un partit de dues cares, en què les genialitats de Messi i Neymar permetien equilibrar les errades defensives d’un equip massa trencat, en què els defenses es quedaven sense ajudes constantment.
Luis Enrique va apostar per Mascherano i Mathieu a la defensa, homes més ràpids que Piqué. Sense Ibrahimovic, el PSG va convertir el partit en un corre-cuita, en què el cor i la voluntat de ficar la cama tenia tant de pes com la capacitat per crear. Convertit en una bèstia ferida pels mals resultats, el PSG va sortir més endollat. Les contres i les jugades d’estratègia van mortificar un Barça inconstant. David Luiz va fer el primer gol molt aviat, en una falta lateral, i un dels jugadors més baixets, Verratti, va fer el segon gol en un córner mal defensat per Ter Stegen, confirmat com a porter a Europa i desafortunat al Parc dels Prínceps. Cada contra francesa feia mal, amb Alves i Alba desafortunats en defensa.
Només quan Messi va agafar la seva vareta màgica, el Barça va respirar. Però, quan el PSG apartava l’argentí del gol, el partit era plàcid per als homes de Blanc. Messi, tirant dues parets amb Iniesta i Neymar, va crear l’1-1. I va mantenir alta la bandera blaugrana a la segona part.
Quan Matuidi va fer el 3-1 en una nova badada defensiva, un gol de Neymar va evitar que la ferida es fes més gran. Luis Enrique va apostar per Munir i Xavi, en lloc d’uns Pedro i Rakitic perduts i testimonials en tota la nit. I el Barça va aconseguir controlar la pilota, i posar setge a la defensa d’un PSG cada cop més cansat. La inèrcia del partit va permetre al Barça somiar en l’empat. Luis Enrique va ordenar defensa de tres, amb Sandro a la gespa, però el Barça no va saber convertir la possessió en el gol salvador. I això que Munir ho va intentar amb un gran xut que no va evitar una derrota que es converteix en un avís per a navegants. D’equips amb el talent del PSG, el Barça se’n trobarà de nou durant tota la temporada.
