Publicitat
Publicitat

LLIGA

Sense cansament i amb un recital ofensiu, deixa sense arguments el Saragossa (4-0)

El Barça treu pit just abans d'un calendari imponent

Dimecres que ve l'himne de la Lliga de Campions sonarà en una de les catedrals del futbol mundial, San Siro, per rebre el Barça. Serà el primer d'una sèrie de partits en què es posarà a prova el campió de Lliga, amb visita inclosa al camp d'un Madrid que no va fallar a Mestalla i segueix tres punts per davant d'un Barça que va divertir-se molt ahir al Camp Nou. Traient múscul, posant la millor rialla per sortir a la foto fent patxoca, el Barça va tornar a la feina després de l'enèsima aturada pels partits de seleccions amb solvència, amb traç ferm. El resultat mai va perillar i els 90 minuts van ser una tortura xinesa per al Saragossa, a qui li va caure a sobre una pluja de xuts.

Per si algú ho dubtava, Messi va jugar i va ser dels homes més actius en atac. No és cap secret que l'argentí vol jugar sempre i Guardiola no va dubtar a donar-li minuts des de l'inici. Messi, expert a l'hora de gestionar bé les seves reserves físiques, va córrer per la gespa com si no hagués jugat dos partits a l'altra banda del món pocs dies abans. Iniesta, Busquets i Mascherano, en canvi, van descansar per cedir pas a la parella de centrals clàssica: Piqué i Puyol. Amb línia de quatre al darrere i Maxwell com a lateral -va fer una gran actuació-, Guardiola va donar la pilota a Xavi i Cesc, dos genis que s'associen a la perfecció. Si el vallesà va ser una presència constant, intel·ligent, metòdic i infal·lible, el maresmenc era el geni indomable, l'estilet que arriba amb verticalitat pel mig per fer l'última passada o buscar el gol. Amb Messi van formar un trivot que trobava espais pel mig, espais en part creats per la feina més fosca d'Alexis Sánchez i Isaac Cuenca, que obrien el camp per les bandes. Villa, doncs, va descansar d'entrada, després d'haver jugat gairebé tots els minuts amb la selecció espanyola. L'asturià entraria a la segona part, quan ja ho havien fet Iniesta i Thiago per donar descans a Xavi i Alexis, dos dels homes que han creuat l'Atlàntic últimament.

Madurant el partit a foc lent sota la mirada d'un públic un pèl fred -la pitjor entrada en un matx de Lliga en els últims 18 mesos-, el Barça va patir una mica per trobar espais durant els primers 10 minuts. Uns primers minuts ensopits, amb el Saragossa mossegant ordenat en defensa però renunciant del tot a atacar. Un miratge, tot plegat. A partir del minut 10 el Barça es va escalfar aplegant molt de talent pel mig. Alexis i Cuenca, però, van tenir el seu protagonisme, i el xilè va disposar de tres ocasions clares que sempre van acabar topant amb les mans de Roberto. Els extrems eren actors secundaris en un espectacle que va anar in crescendo gràcies a la connexió Messi-Cesc i el lideratge de Xavi. Intentant buscar diferents recursos, Cesc no va deixar d'empènyer l'equip en atac per envair l'àrea rival. Messi, endollat, l'acompanyava sempre, ja que se sentia còmode. En pocs dies havia passat de jugar a gairebé 40 graus a Barranquilla -perseguit per un munt de rivals agressius- a divertir-se sota la pluja fent curses sense fi, destil·lant talent i buscant més gols. Gols que van arribar.

El marcador, però, el va obrir un Gerard Piqué cada cop més en forma rematant de cap una falta servida per Xavi. Mascherano rendeix a un alt nivell com a central, però mai tindrà els recursos de Puyol i Piqué per rematar faltes i còrners. El capità va bloquejar Mateos, que defensava Piqué, i el barceloní va rematar la gran centrada de Xavi. A la segona part, Puyol també faria el seu gol en una segona jugada després d'un còrner, rematant amb més cor que elegància una assistència de cap de Keita. Els dos centrals, imperials al darrere i molt actius en atac, van oblidar els dies de feina al gimnàs per lesió divertint-se i marcat el mateix dia per primer cop des d'aquell 2-6 al Bernabéu.

Villa també somriu

El partit, de fet, va carregar les piles de tot l'equip, que va fer-se un fart de xutar i divertir-se en atac. Messi va fer el 2-0 just abans del descans gràcies a una nova assistència de Cesc (ja l'hi ha fet tres només en Lliga). Per a l'argentí ja és el quinzè gol només en Lliga.

Al final, la festa va ser completa, ja que David Villa va trigar molt poc a marcar. Cinc minuts després d'entrar a la gespa, l'asturià va rematar de cap una centrada d'un Cuenca incansable. Villa, ovacionat pel públic ja des de que s'escalfava a la banda, va poder fer el que més li agrada, marcar gols, just quan el seu nom se cita quan toca buscar problemes a un equip que de fet en té ben pocs: juga bé, marca gols i aguanta el pols al Madrid just abans d'un tram de calendari que pot ser clau per decidir el destí d'aquesta Lliga.

Per a més informació sobre el partit

www.ara.cat/esports/barça

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT