CAFÈ BAVIERA
Esports 06/09/2012

Cesc Fàbregas: el problema

i
Xavier Bosch
2 min

Abans que l'afició del Camp Nou encetés la remor més temuda pels jugadors, Cesc Fàbregas ja sabia que tenia un problema. De fet, en té tres. Iniesta, Xavi i Messi. El mateix dimarts, en la concentració de la selecció, el jugador d'Arenys va admetre que ell pot jugar en les tres posicions que ocupen els tres millors jugadors del món. Per comparació, esclar, sempre hi surt perdent. Tècnicament no té la precisió de la passada de Xavi, ni l'un contra un d'Iniesta ni, no cal dir-ho, la definició de Messi. En aquest sentit, Fàbregas no és tan polivalent com es pensava Guardiola quan va decidir que era la peça clau que li faltava al Barça. Fàbregas, com més a prop de l'àrea rival, millor. S'hi presenta per sorpresa, es desmarca bé, fa bones parets al primer toc i, si no s'obsessiona, té un remat remarcable. Contra el València, però, va dubtar massa a l'hora de xutar i es va acabar adornant en el que era un gol mastegat.

No és una situació nova. Davant del Chelsea va perdonar una ocasió semblant. I fa l'efecte que, pel seu cap, com en una pel·lícula de Hitchcock, hi passen tot d'imatges cruels que el paralitzen davant una situació de màxima pressió. Vilanova i Zubizarreta consideren que, perquè es desembussi el cap, només li cal un gol. Si poden ser dos, en dos partits consecutius, millor. Per l'autoestima del jugador. I per la tranquil·litat de tots plegats.

José Mari Bakero, que ha estat un bon segon entrenador per a Van Gaal i Koeman, m'explicava una teoria que ell ha après dels entrenadors que ha tingut al seu costat. "Quan un jugador està fent un mal partit davant de la seva afició, no el canviïs". Ell considera que el futbolista no paeix gens bé la humiliació que significa la substitució. Tito Vilanova, en el partit de casa contra el València, va fer just el contrari. Al meu entendre, però, li va fer un favor perquè després d'errar dos gols mastegats, que li havien servit Messi i Alexis, i després de fer una passada fàcil al rival, el públic ja havia fet dues insinuacions de remor. Lleument al minut 52, més perceptible al 58. Estava cantat que, a la següent errada, Cesc hauria tastat, per primera vegada, la xiulada d'una afició que noto especialment impacient en aquest inici de temporada.

Cesc, per tornar al Barça, va deixar de guanyar diners i, fins i tot, és el primer esportista que se sap que posa milions de la seva butxaca per poder jugar a l'equip dels seus somnis. De capità de l'Arsenal a possible suplent del Barça. En aquest esforç econòmic encomiable i en aquest gran repte esportiu ara hi ha de sumar una fortalesa mental perquè el seu millor rendiment és quan juga al lloc de Messi. Però allà hi ha Messi, i aquest no rota.

stats