BarcelonaNo cal anar gaire lluny per trobar una situació similar a la que viu el Barça aquesta temporada. Classificat per a la final de la Lliga de Campions i amb el títol de Lliga pràcticament a la butxaca, el mes de maig s'assembla molt al de la primera temporada de Josep Guardiola com a entrenador del primer equip, l'any 2008/09. L'any del triplet.
Des de dimarts a la nit i després de les pertinents celebracions per haver superat la duríssima semifinal contra el Reial Madrid, el cos tècnic blaugrana s'ha estat fent una sèrie de preguntes que marcaran l'agenda dels propers vint-i-dos dies dels homes de Guardiola: quin serà l'equip titular a la final de Champions contra el Manchester United? I com es gestionaran els minuts d'aquests futbolistes, esgotats després d'un curs intensíssim, per tenir-los alhora frescos i endollats el dia clau?
El primer pas, resoldre la Lliga
L'antecedent més pròxim i que ha de servir de referència per respondre aquesta pregunta és la temporada de la final a Roma del 2009. Avui fa dos anys que el barcelonisme embogia quan Andrés Iniesta va fer un gol màgic a Stamford Bridge que classificava el Barça per a la final de la Lliga de Campions, que es jugaria tres setmanes després. En la competició domèstica, el Barça venia de golejar 2-6 el Reial Madrid al Bernabéu i rebia a casa el Vila-real. Els blancs havien perdut el dia abans 3-0 contra el València i deixaven en safata la Lliga al Barça, però als culers, tot i jugar amb l'onze de gala, se'ls va escapar en el minut 90, quan Llorente va fer el 3-3 que els privava del triomf matemàtic.
El títol es guanyaria una jornada després i abans de jugar contra el Mallorca, perquè una nova derrota madridista segellava la Lliga definitivament. Amb el triomf a la butxaca, Guardiola va alinear els habituals suplents i va donar descans als homes que, després, jugarien i guanyarien la Champions. Només Sylvinho i Eto'o van participar dels duels intranscendents contra el Mallorca i l'Osasuna abans de Roma. L'un, perquè inicialment no havia de ser titular a la Champions, i l'altre perquè, en paral·lel, estava lluitant amb Forlán per ser el pitxitxi de la Lliga. A més d'ells, Alves i Abidal també van jugar, però cap dels dos podia participar contra el United per sanció.
Fons d'armari
La situació, fins aquí, és molt paral·lela. El Barça rep diumenge l'Espanyol al Camp Nou i, en funció del que faci el Madrid dissabte a Sevilla, podria ser campió matemàtic tres setmanes abans de jugar la final de la Champions si suma un punt més que el conjunt de Mourinho. És l'escenari ideal: tenir un títol al museu per preparar el segon amb calma.
És imaginable que, amb la intenció de resoldre ja la Lliga, Guardiola alineï el millor onze per afrontar el derbi. Tot dependrà de l'estat físic dels que dimarts van batallar contra el Madrid de les 31 faltes. Si tots estan a punt, sortiran al Camp Nou per jugar contra l'Espanyol, com fa dos anys va passar contra el Vila-real. Es tracta de fer el penúltim esforç abans d'assaltar l' orelluda .
En el millor dels casos i si el Barça liquida la Lliga aquest cap de setmana, tindrà seriosos problemes per fer rotacions perquè té molts jugadors lesionats, sobretot en defensa. Milito, Maxwell, Adriano i Bojan estan fora de combat i és un dubte saber quants minuts podrà jugar aquestes setmanes el recuperat Abidal. Un dels joves del planter que hauria de ser protagonista, Montoya, va dir adéu a la temporada a Anoeta per una lesió a la clavícula. Queden Fontàs, Bartra i Muniesa per cobrir quatre posicions. En faltarà una, la qual cosa no permetrà a Piqué, Alves o Mascherano descansar tant com voldrien. Al mig del camp i en atac la situació pinta millor, perquè Guardiola té disponibles Keita i Thiago, a més de Sergi Roberto, per rellevar Xavi, Iniesta i Busquets, i Jeffren i Afellay podran alleugerir els minuts a les cames de Pedro i Villa. Pel que fa a Messi, "ho voldrà jugar tot", com preveu Julio Salinas. Sota pals, Pinto ocuparà el lloc de Valdés com ja va passar el 2009.
Sempre set del primer equip
Però no serà tan fàcil fer rotacions perquè la normativa de la Lliga obliga el Barça a tenir set jugadors amb fitxa del primer equip sobre la gespa i això, tal com està la infermeria del club i amb una plantilla tan reduïda, fa impossible que puguin descansar tots els hipotètics titulars de Wembley.
Julio Salinas intueix que tots tindran descans assegurat en el partit contra el Màlaga en l'última jornada de Lliga "per prevenir lesions i tenir-los frescos" per jugar a Londres set dies després. Però no abans. "Un jugador vol jugar. És la millor manera de mantenir el nivell, però depèn molt d'ells. En qualsevol cas, en tres setmanes no es perd ritme. Això passa quan estàs parat dos mesos, però no vint dies", argumenta l'exjugador del Dream Team que, a més, explica una anècdota d'abans de la final que va jugar el 1992. "No vaig anar convocat en el partit anterior i em van avisar que seria titular a Wembley i que em mentalitzés".
El secret, precisament, serà trobar l'equilibri entre alliberar els jugadors de carregar-se físicament amb minuts residuals en Lliga sense que perdin ritme ni tensió competitiva, per tenir-los endollats per a la Champions. I aquí influirà la capacitat motivadora de Guardiola i la fam guanyadora d'aquesta plantilla.
Fins on permetin les lesions i la normativa, el Barça buscarà treure profit del marge de punts sobre el Reial Madrid per regalar-se uns dies d'aïllament i merescuda pausa. Ja només queda una muntanya a superar, l'embranzida final. Si Guardiola actua com el 2009, diumenge serà l'últim partit de l'onze de gala abans de la Champions. Només Messi en serà l'excepció.
