Publicitat
Publicitat

BARÇA

El Barça no sempre ha sabut tractar el talent precoç i amb el de Riudarenes no es volen equivocar

Deulofeu, com gestionar un crac

Gerard Deulofeu està destinat a ser l'estrella del Barça del futur, però el camí cap a l'èxit li té preparats alguns obstacles per superar. Seran les seves particulars dotze proves d'Hèrcules les que el faran més fort i invencible o demostraran que no té el caràcter prou fort per triomfar al Barça actual, considerat com el millor equip del món. La seva qualitat com a futbolista està fora de dubtes, però ara el que està a debat és la seva fortalesa mental. Cada talent precoç que ha tingut el Barça últimament ha rebut un tracte diferent, i en alguns casos ha funcionat -com amb Messi i Xavi- i en d'altres no -com amb Bojan i Nano (aquell gallec que va fer debutar Van Gaal el 1999 amb 17 anys).

Eusebio Sacristán, entrenador del Barça B, ha rebut moltes crítiques per com està gestionant el talent desbordant de Deulofeu. En el primer partit de Lliga d'aquesta temporada amb el filial, el de Riudarenes va marcar un hat trick espectacular amb tres gols precisos, especialment una falta genial en el segon i un gol olímpic en el tercer. Els seus tres gols, però, no van servir per guanyar l'Almeria al Miniestadi (4-5). En la segona jornada, contra el Reial Madrid Castilla a Valdebebas, Deulofeu va fer un partit discret i Eusebio, sense manies, el va canviar a l'inici de la segona part amb un 3-1 en contra el marcador (3-2 al final). Aquell dia el tècnic del filial li va fer el primer toc d'atenció quan va justificar el canvi per Sergio Araujo: "Necessitava treballar més". Però en la tercera jornada, a casa contra el Sabadell, Eusebio va deixar Deulofeu a la banqueta d'entrada i només va entrar els últims 15 minuts amb el partit ja resolt (2-0). Aquest cop la justificació del tècnic va ser més clara i contundent: "Tots coneixem el seu potencial ofensiu, però hem d'insistir que necessitem un Deulofeu més complet. L'equip necessita implicació defensiva al cent per cent i jugarà qui s'ho treballi més durant tota la setmana". Traduït: "Gerard, no has demostrat que estaves emprenyat per la substitució contra el Madrid i no t'has entrenat prou bé". Clatellada en tota regla. A Eusebio li han xiulat molt les orelles aquests dies per la manera com està portant aquest cas, però el tècnic de La Seca (Valladolid) no pren cap decisió important sobre Deulofeu sense el vistiplau de Tito Vilanova, que segueix l'evolució del crac de Riudarenes de ben a prop. Després del primer dia d'entrenament de la pretemporada li van preguntar a Tito sobre l'estrella del recent Europeu sub-19 amb la selecció espanyola, i el tècnic ho tenia molt clar: "El coneixem de fa molts anys i sabem que té molta projecció, però a vegades tenim molta pressa per pujar jugadors. El seu lloc és el B. Difícilment es poden trobar extrems com ell, però ara ha de jugar al B".

L'experiència de Tito

El tècnic del Barça ha recordat en alguna ocasió que lamenta molt com va ser ell d'impacient per pujar al primer equip amb 20 anys. Quan va començar a destacar amb el filial, en els primers anys de Johan Cruyff a la banqueta del Camp Nou, Tito Vilanova va dir al tècnic que si no el pujava al primer equip en dos anys, marxaria. Cruyff no ho va fer, i el talent d'aquell migcampista de Bellcaire d'Empordà es va acabar diluint entre equips mitjans de Primera i Segona A. Ara Vilanova no vol que els passi el mateix als jugadors més destacats de La Masia, i prefereix anar a poc a poc, com està fent amb Sergi Roberto.

Tothom té clar que Sergi Roberto serà un dels migcampistes titulars del Barça de la dècada vinent, i tot i que de ben jove ja va cridar l'atenció, i Guardiola -i Tito- el van fer debutar contra el Ceuta a la Copa amb 18 anys, les seves aparicions al primer equip han anat arribant en petites dosis, per no cremar una joia abans d'hora. La demostració més clara que Guardiola i Tito creien, i creuen, molt en ell és que el van fer jugar els últims minuts de la semifinal de la Champions del 2011 al Santiago Bernabéu amb un 0-2 al marcador. Va ser la seva targeta de presentació al món futbolístic. El seu particular anunci de Nike de "Recorda el meu nom", que va protagonitzar Messi amb 16 anys.

Amb els talents precoços el més difícil és gestionar el seu ego. Gerard Deulofeu sempre ha jugat, al Barça i a la selecció espanyola, en categories superiors a la seva edat. Així, després del càstig públic d'Eusebio deixant-lo a la banqueta contra el Sabadell i criticant la seva falta de sacrifici defensiu a la sala de premsa, el seleccionador espanyol sub-21, Julen Lopetegi, l'ha premiat amb la seva primera convocatòria amb la selecció prèvia a l'absoluta amb només 18 anys. Ahir Eusebio, però, el va felicitar per aquest fet: "L'equip està molt content pel Gerard, s'ho mereix".

Deulofeu fa molts anys que està marcat per triomfar, tant com Messi. De fet, Messi va arribar al Barça amb 13 anys i el club va apostar per ell, i Deulofeu va firmar el primer contracte amb Nike als 12 anys i, amb 14, dos dels representants més importants de l'Estat es van barallar per ell -va guanyar Ginés Carvajal, també representant de Raúl González-. Fa temps que el Barça gestiona el seu ego, i ho ha fet força bé. Però ara arriba l'hora de la veritat, l'hora que ha de demostrar si té el cap a lloc per triomfar al Barça.

Menors d'edat

Debutar amb el primer equip del Barça en un partit oficial abans de fer els 18 anys està a l'abast de molt pocs escollits. La carrera dels jugadors que ho han aconseguit no sempre és exitosa, i cada cas és particular. La força de Messi el va fer debutar amb 16 anys i, tot i la prudència inicial, aviat es va fer un lloc a l'equip deixant Giuly al darrere. Ningú va parlar llavors que calia anar a poc a poc amb ell, ni que el millor era que s'esperés al filial un temps. Era massa bo i ho ha acabat demostrant. Però amb Bojan va passar el contrari. En les categories inferiors havia fet tants gols, i sempre jugant amb nens més grans que ell, que en plena crisi futbolística, Rijkaard va pujar el de Linyola al primer equip amb 17 anys. El consens general és que se'l va cremar massa d'hora, que van tenir massa pressa i qui sap si mai tornarà al Camp Nou. Un altre dels que va debutar amb 17 anys al primer equip va ser Fernando Macedo, Nano , de la mà de Van Gaal el 1999. Nano no va suportar la pressió i va marxar a l'Atlètic de Madrid. La carrera el va dur fins a Segona B i ara, amb 30 anys, ha tornat a Primera amb l'Osasuna. Cada cas és un món i cada talent adolescent requereix un tracte diferent.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT