Publicitat
Publicitat

Dietari: un dimecres entre la decepció i l'esperança

1. El metro. El faig llegint un llibret deliciós de Marc Fumaroli: La educación de la libertad . La seva lectura és oportuna. El concepte de "democràcia comercial" i la crítica al menyspreu que pateixen la civilització i l'educació en favor del que anomena poder comunicacional, em seran útils per reflexionar sobre el tracte que els mitjans donen a les dues notícies del dia.

2. Camí del camp. Em poso els auriculars per anar sentint la prèvia com si fos un president del Parlament. Trio COMRàdio. Dilluns vaig cometre el greu error de referir-me a Catalunya Ràdio com l'única ràdio pública catalana. La COM també és pública i catalana. I el que completa la injustícia de l'error és que sempre ha tractat l'Espanyol d'una manera exquisida.

3. El partit. Una defensa molt fràgil que cada jornada en fa alguna. En condicions normals cap dels quatre seria titular (i només Amat ho serà les pròximes temporades). Un gran entrenador amb tossuderies estranyes. L'última: fer jugar Ivan Alonso en lloc de Javi Márquez. Un jugador, Callejón, que es deu estar preguntant ¿ Por qué (m'ha fitxat el Madrid)? i a qui ja no li fan ni faltes (és el que més n'ha rebut de tota la Lliga). I el millor jugador que hem tingut en molts anys: Osvaldo. És tan bo i som tan desgraciats que el debat que tenim els pericos ja no és sobre si marxarà o no: és sobre la nostra capacitat negociadora per treure'n un bon preu. L'empat final és just i només la victòria momentània del Sevilla al camp de l'Osasuna (0-2) el fa nefast.

4. La tornada a casa. Orgullós de l'equip i de l'afició, decebut per l'oportunitat perduda. El mòbil treu fum. Amics culers que, sense voler-ho, em fan feliç pensant en mi en un dia tan important per a ells. Missatge d'un altre amic culer, però lúcid, que em permeto reproduir: "No entenc que, per primer cop en més de 50 anys, hi hagi morts per un terratrèmol i a la televisió només parlin de qui ha guanyat la Lliga".

5. Arribo a casa. Em costa trobar notícies sobre el que ha passat a Múrcia i em resulta impossible veure els gols de l'Espanyol. Però tres impactes m'endolceixen el final del dia. Primer: Sandro Rosell abans de parlar de valors i de la Lliga guanyada es vol referir al terratrèmol de Llorca. Pren un posat transcendent, lamenta la desgràcia i a continuació deposa: "Però ara aparquem (sic) aquest tema...". Segon: el resultat final del partit del Sevilla: en el temps de descompte, l'Osasuna ha remuntat ("l'esperit Coro"). I tercer, tot i que no menys important: torna José Tomás.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT