Esports 30/07/2012

Espanya perd una medalla 'segura' en futbol

Albert Solé
2 min
NERVIOSOS I FORA DE SI  La selecció espanyola va jugar molt nerviosa i al final ho va pagar amb l'àrbitre Juan Soto pel penal no xiulat.

Quan el Comitè Olímpic Espanyol feia la porra amb el nombre de medalles que guanyaria Espanya als Jocs Olímpics de Londres, una de segura era la de futbol. La selecció espanyola és la dominadora del futbol mundial, ha guanyat títols internacionals en totes les categories els últims quatre anys -incloent-hi dos Europeus i un Mundial amb l'absoluta-. Per aquest motiu la patacada d'ahir va ser encara més gran. La derrota imprevisible contra la feble Hondures els ha deixat fora dels Jocs després d'haver jugat només dos partits de la fase de grups.

Tot i que es tracta d'una selecció sub-23, tots els jugadors són de Primera Divisió, contrastats, i en la majoria de casos, titulars indiscutibles dels seus equips. Però la selecció de Luis Milla en dos partits ha decebut perquè no ha jugat com la seva germana gran -que fa menys d'un mes va guanyar l'Europeu a Ucraïna- i després de la primera sorpresa en el debut, en què va perdre amb el Japó (1-0), Hondures va acabar de deixar en evidència una selecció que era candidata a les medalles juntament amb el Brasil. Els brasilenys, liderats per un Neymar pletòric, ahir van guanyar el segon partit contra Bielorússia (3-1).

El partit ja va començar torçat per als espanyols, ja que als 7 minuts l'hondureny Jerry Bengtson saltava més que ningú en un córner i rematava de cap el que seria l'únic gol del partit. Va ser un cop dur per als homes de Luis Milla, que creien que l'ensopegada amb el Japó havia sigut només un ensurt, i que contra Hondures i el Marroc es refarien. El gol els va deixar groguis una bona estona, i només cap a la mitja hora van començar a reaccionar gràcies a les aparicions de Juan Mata, campió d'Europa amb el Chelsea i amb Espanya. Però la selecció espanyola era irreconeixible. Lenta, nerviosa, i sense fluïdesa en les passades, semblava una mala còpia de la marca de la roja .

A la segona part, Milla va intentar canviar aquest defecte amb l'entrada del basc Ander Herrera, molt més tècnic. I és cert que Espanya va començar a fer circular millor la pilota, però ja jugava contra rellotge, i no tots els jugadors que estan acostumats a guanyar sempre hi saben jugar. Mentre Espanya anava creixent, Hondures va donar algun ensurt a De Gea que va fer tremolar les cames dels espanyols, els de Londres i els que ho estaven veient a la televisió.

L'atac-i-gol espanyol va ser total, i Adrián, Muniain i Rodrigo van enviar una pilota cada un al pal. La de Rodrigo va ser sagnant, ja que estava sol (min 80) i sense porter. Però quan els futbolistes espanyols van perdre els nervis del tot va ser quan al minut 88 l'àrbitre veneçolà Juan Soto no va xiular un clar penal comès sobre el mateix Rodrigo. Aquí el partit es va acabar per a la selecció espanyola, que va marxar emprenyada del camp.

Retorn prematur dels blaugranes

Ara a Espanya només li queda un partit més per jugar, sense cap transcendència, contra el Marroc dimecres (18 h). Així, l'1 d'agost els tres jugadors blaugranes de la selecció olímpica, Jordi Alba, Cristian Tello i Martín Montoya, quedaran alliberats i podran tornar a Barcelona per incorporar-se a l'equip de Tito Vilanova.

stats