Acte de fe el del Barça al Ciutat de València. Recerca constant del desequilibri, de la fórmula tàctica per desencallar un partit que l'esforç defensiu del Llevant, condensat en dues línies de quatre homes dins de l'àrea, va convertir en gesta. El Barça es va acabar enduent un triomf a base de convicció amb la circulació de pilota, de paciència posicional i de màgia en el joc entre línies, sobretot quan Messi va trobar el nervi que l'havia tingut desconnectat una hora.
Tancat i crescut per un gol inesperat, el Llevant va aixecar una muralla davant de la porteria de Munúa per protegir-lo dels atacs del Barça. Els blaugranes van tenir un primer quart d'hora de futbol ofensiu de luxe, van transitar per un parcial de certa fredor i imprecisió entre els minuts 25 i 55, per acabar amb possessions ràpides, conduccions verticals i un penal molt rigorós que va consumar la remuntada i va tranquil·litzar els ànims. A partir de l'1-2 el Barça va jugar a tenir el control, a amagar la pilota i a convidar el Llevant a fer un pas endavant i descuidar-se en defensa.
Atac i gol fins al penal
A Guardiola se li va torçar el guió al minut 22. El penal i gol de Barkero van gelar els ànims d'un Barça que va sortir en tromba sobre l'àrea del Llevant però que no va saber fer gol i encarrilar el partit. Àgil, ordenat i amb el punt just de paciència durant la possessió, els blaugranes havien encadenat bones ocasions per marcar aprofitant la bona distribució dels seus jugadors sobre la gespa.
D'inici, Guardiola va sortir amb un 3-4-3 amb Alexis i Pedro ocupant els extrems, Messi en punta amb Cesc fent d'enllaç, Busquets de migcentre acompanyat per Thiago i Xavi als interiors, i una defensa de tres formada per Puyol, Mascherano i Adriano, amb aquest últim assumint un rol molt ofensiu i deixant que fossin els seus dos socis els encarregats de vigilar Koné i el joc directe del Llevant. A partir de les incorporacions a l'atac del lateral brasiler, el Barça iniciava una coreografia per trobar superioritats en zones estratègiques: Adriano i Pedro buscant les pessigolles a Pedro López i Valdo per l'esquerra; Alexis associant-se amb Cesc o Messi per despullar els valencians per la dreta, i Thiago i Xavi movent-se amb llibertat per la zona interior, trepitjant àrea per rematar o circulant pel cercle central per remenar les cireres prop de Busquets. Excel·lents automatismes ofensius, però nul·la repercussió en el marcador.
Amb l'1-0, el Barça va perdre el control emocional sobre la possessió i, de retruc, l'ordre posicional. Guardiola va haver de reactivar l'equip amb uns ajustos tàctics: va situar Alexis en punta per fixar els centrals, i així va deixar l'extrem per a Thiago (Pedro es va canviar de banda) i va endarrerir la posició de Messi a la mitjapunta. L'aposta, tot i que no va donar els seus fruits en l'últim quart d'hora de joc, es va mantenir a la segona meitat, però afegint-hi canvis decisius: Cuenca per Xavi i Iniesta per Pedro, per canviar els especialistes en banda i multiplicar el desequilibri interior.
De mica en mica l'equip va trobar el lloc, va situar les peces. El Llevant va seguir basculant i basculant amb disciplina, i malgrat tapar bé tots els passadissos existents, es va anar desgastant, fart de replegar-se dins l'àrea petita, incapaç d'aturar Iniesta, incapaç de frenar Messi.
