Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

El United, competitiu com sempre, serà l'altre finalista a Wembley

Els 'Fergie's boys' tornen a ser el rival dos anys després de Roma

El novembre del 1986 Josep Guardiola tenia 15 anys. Ja era a la Masia, on somiava cada dia poder arribar al Camp Nou. A molts quilòmetres de distància, el Manchester United vivia dies grisos, amb un grup de jugadors amics de la gresca i de treballar poc. L'equip era segon per la cua i havia caigut eliminat a la Copa en mans del Southampton per 4 a 1. La directiva, desesperada, va optar per fer fora el tècnic Ron Atkinson i fitxar un entrenador de 45 anys que havia excel·lit a l'Aberdeen escocès: Alex Ferguson.

25 anys després, Ferguson ja té el títol de sir i encara entrena el United, al qual ha convertit en un dels grans transatlàntics del futbol mundial. Sota la seva direcció, els red devils han guanyat dues Lligues de Campions i han aconseguit una fita històrica: convertir-se en el club amb més títols de Lliga a Anglaterra. Quan ell va arribar, el Liverpool en tenia 16 i el United 7. Ara ja en tenen el mateix nombre -18- i el club d'Old Trafford aquest any segurament guanyarà la dinovena.

Després de superar el Schalke a les semifinals, l'equip de l'incombustible Fergie serà el rival del Barça a Wembley. Els mateixos protagonistes que ara farà dos anys a Roma. Tal com va passar el 2005 i el 2007 amb el Milan i el Liverpool, dos equips es retroben 24 mesos després per reprendre el debat que a Roma va acabar en triomf blaugrana.

El bloc de sempre, cares noves

Si el Barça no ha canviat, el United tampoc ho ha fet. Els dos equips maduren lentament sota la mirada dels seus tècnics. Ferguson s'ha permès el luxe de perdre Cristiano Ronaldo i Tévez en els últimes tres anys, però l'equip podria guanyar la seva quarta lliga en cinc anys si aguanta l'escomesa final del Chelsea. A falta de tres jornades, els londinencs són tres punts per darrere. I aquest cap de setmana es juga un Manchester United-Chelsea que ho decidirà tot.

Comparat amb aquell equip derrotat a Roma, el United ha vist com la baixa de Cristiano ha fet créixer el pes de Rooney dins de l'equip. Tot i que ara farà mig any va estar a punt de fitxar pel Manchester City, al final el davanter es va quedar i ha trobat en el jove Chicharito Hernández el company ideal de malifetes en atac. L'explosió del jove mexicà és la novetat principal en un equip que manté la defensa de sempre (Ferdinand i Vidic al mig, Evra a una banda i Van der Sar sota els pals). Només el lateral dret, on el jove Fabio es postula com a hereu de Gary Neviell, ha canviat.

Sense Cristiano Ronaldo, un altre portuguès format a l'Sporting Club, Nani, s'ha fet major d'edat futbolísticament jugant per l'esquerra. L'equatorià Antonio Valencia pot jugar a l'altra banda, però molts cops el coreà Park acaba jugant en alguna de les dues bandes per oferir una versió més defensiva. Amb un migcentre defensiu (Carrick o Anderson), qui acaba aportant una versió més creativa és el veterà Ryan Giggs, que als 37 anys està vivint una de les seves millors temporades.

Símbol d'una època gloriosa, Giggs va debutar el 1990 amb l'equip d'Old Trafford, i ara s'ha convertit en l'únic supervivent d'aquella final de la Recopa del 1991 entre el Barça i el United que van guanyar els anglesos amb un Mark Hughes estel·lar. Ni Guardiola, massa jove, la va arribar a jugar.

I ara Ferguson i el tècnic de Santedor es tornen a trobar. Botxí dels blaugranes en les semifinals del 2008, els anglesos buscaran tornar el cop de Roma en un estadi que també adoren. Al vell Wembley, com el Barça, el United hi va guanyar la seva primera Copa d'Europa, el 1968. Era l'equip de George Best, Bobby Charlton i Dennis Law.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT