El Gamper va servir per certificar moltes de les intuïcions que teníem. Que l’afició s’estima Luis Enrique, que venera Leo Messi per damunt de totes les coses, que el Madrid va fitxar Kroos perquè el Barça li havia pres Rakitic, que Mathieu serà un jugador molt aplaudit per la seva velocitat, que Munir és un d’aquells cracs que debuten al Camp Nou marcant dos gols, que el Barça ha guanyat verticalitat, velocitat i ganes de recuperar la pilota, que ja no cal que totes les passades siguin al peu, que podem jugar -i de fet ho vam fer durant molta estona- amb onze jugadors del planter i que Luis Suárez ja s’ha posat el 9 sagrat d’Alexis.
A més del debut episòdic de l’uruguaià, per fi vam tornar a veure Neymar sobre un camp de futbol. Magnífica notícia. Va desaparèixer en llitera del Mundial del seu país i, fins ara, ens havia regalat una autèntica col·lecció de selfies, a Eivissa i al Brasil, amb riques i famoses. Ell apareixia somrient en totes les autofotos, amb la gorra de costat com en els pitjors esquetxos del Benny Hill. Algú del club li hauria d’haver dit -al marge dels dos gols i l’assistència d’ahir- que navegar per Eivissa, volar al Japó i l’endemà tornar-se a banyar, amb faixa ortopèdica, a les Pitiüses, no sembla que sigui la millor manera de soldar l’apòfisi trencada de la tercera dorsal. Ahir, tot sigui dit, semblava prou recuperat.
Al Gamper, en canvi, no vam veure Carles Puyol per enlloc. El club havia dit que seria la nit que s’acomiadaria de l’afició... Encara ahir a la tarda, la promoció del partit de TV3 anunciava que seria “l’homenatge al gran capità”. Però Puyol va decidir continuar de vacances a Eivissa, des d’on aquest estiu ens ha servit un seguit de fotografies seves, estirat a terra, fent posturetes d’acroioga amb la seva dona. En la díficil transició d’esportista d’elit a alt executiu del club, i abans que el 15 de setembre s’incorpori com a adjunt a Andoni Zubizarreta, algú li hauria d’anar dient que els homes dels despatxos del club no pengen fotos seves en calçotets a la xarxa. També algú li hauria de dir a Gerard Piqué -que encara és futbolista en actiu malgrat que hi hagi aficionats que ho dubtin- que ja li ha passat l’edat de tirar bombes fètides a les sales de premsa o als avions i que potser s’hauria de preguntar per què els seus companys, tenint la planta, el pedigrí i els dots de comunicació que té, no l’han triat com a capità. O posem una mica més d’ordre o ens acabarem tirant el xampany pel cap.
