Ivan Tibau: "És estrany que un no pugui dir que estima el seu país"

Ivan Tibau és a Londres seguint els esportistes catalans, entre els quals hi ha Àlex Fàbregas, el jugador d'hoquei herba català que va dir a l'ARA que no sentia res jugant per Espanya perquè ell és català. Tibau li dóna tot el suport perquè va patir el mateix per ser sincer.

¿Has pogut parlar amb Àlex Fàbregas directament?

No, encara no he pogut, però ja li he fet arribar tot el meu suport.

¿Denunciareu les amenaces que ha rebut via Twitter, com han dit que faran la Plataforma i SI?

L'Àlex sap que si vol que l'ajudem estarem al seu costat, però no farem res si ell no ens ho demana. Jo crec que tot plegat s'ha magnificat massa. El problema de Twitter és que tothom hi diu el que vol, i quan apareixen amenaces de mort, s'hauria de poder controlar una mica més.

Què et sembla el que va dir Fàbregas a l'entrevista a aquest diari?

Sembla estrany que un no pugui dir que estima el seu país. L'Àlex Fàbregas va ser èticament molt correcte, i ha demostrat ser patriòtic de manera educada. Tothom ha de poder dir el que pensa.

¿Creus que patirà alguna represàlia, com et va passar a tu el 2003?

No crec que passi d'aquí, però veurem com evoluciona el tema. Ahir [per dimecres] vaig parlar amb Miguel Cardenal [l'homòleg de Tibau del govern espanyol] sobre aquest cas i em va comentar que respectava el que havia manifestat l'Àlex i que no havia dit res que no pogués dir.

Quan tu jugaves a hoquei patins vas dir una cosa semblant i sí que en vas patir les conseqüències.

Durant una concentració amb la selecció espanyola, un periodista ens va fer triar entre jugar amb Espanya o Catalunya, i jo vaig ser el més directe dient que en igualtat de condicions triaria la selecció catalana, i l'endemà em van fer fora de la concentració. Per aquest motiu la meva preocupació és que a l'Àlex no el perjudiquin esportivament com a mi per dir el que pensa. Als esportistes no se'ls pot posar entre l'espasa i la paret.

Des de dimecres ets a Londres.

Sí, hi he vingut convidat pel Comitè Olímpic Internacional [gràcies a Pere Miró, membre destacat del COI] perquè vam demanar acreditacions al COE i ens van dir que no en tenien. He vingut a donar suport als esportistes catalans, ja que encara que no en puguem treure cap rèdit perquè competeixen per Espanya, volem que sàpiguen que estem al seu costat.

Fins ara el paper dels catalans i catalanes és notable, amb el 50% de les medalles espanyoles.

Aquesta és una dada molt rellevant i diu molt de l'esport català i de la feina que s'està fent des del Consell Català de l'Esport. Fins i tot a Espanya se n'adonen, d'això. Dimecres estava veient com guanyava l'or el figuerenc Joel González al costat de Miguel Cardenal. Després de la final ell va parlar en directe amb una ràdio espanyola, i em va fer agafar el telèfon a mi i va dir en antena que gran part del mèrit de la medalla del Joel la tenia el CAR de Sant Cugat i la feina del govern català. Em va sorprendre.