Publicitat
Publicitat

Joan Soteras: "Alguns sempre deuen diners, nosaltres intentem ser seriosos"

La Lliga"El problema del futbol espanyol és que no hi ha mai pau, ningú està mai content" Ascens"Potser aquest any no toca, però serà aviat. No renunciem a res"

Joan Soteras es presenta a si mateix com "un boig del futbol". Aquest sabadellenc de soca-rel sempre ha estat a disposició del seu club quan ha sigut necessari: les dues vegades que s'ha fet càrrec de l'entitat ha sigut després d'un descens a Tercera. I sempre ha aconseguit ascendir-lo.

Què és, per a Joan Soteras, el Centre d'Esports Sabadell?

Hi ha entitats que diuen que són més que un club: jo dic que el Sabadell és una religió. El soci del Sabadell és diferent de la resta, som la tercera entitat de Catalunya per tradició i cal que ho consolidem.

Què vol dir ser president d'un club així?

Per mi significa sobretot molta feina. Durant molts anys el Sabadell només tenia un empleat i tota la feina la fèiem els directius. Ara és impossible i per això en els últims anys ens hem dedicat a professionalitzar el club tant com ha estat possible.

Abans de ser president, vostè ha estat directiu del Sabadell en diverses ocasions...

Aquesta és la meva tercera etapa al club. Guardo molt bon record de la primera, als vuitanta: jo era vicepresident, tenia molt bons companys i l'equip jugava a Primera. La segona etapa, als noranta, va ser turbulenta perquè veníem d'un doble descens: a Segona B per dolents i a Tercera per no poder pagar. Al club no va quedar-hi ningú. Disset valents i jo vam formar una junta gestora i vam aconseguir l'ascens a Segona B. La tercera etapa, l'última, ve del mateix: el club va baixar a Tercera de nou el 2006 i vam formar una junta de consens per tirar-lo endavant. I ja hem ascendit dos cops!

Quina ha sigut la clau de l'èxit?

Sempre hem deixat treballar els professionals i, per damunt de tot, hem sigut un club seriós. Al Sabadell ningú pot dir que no hagi cobrat, perquè ens comprometem només al que sabem que podem pagar. Intentem ser seriosos i això és estrany en el món del futbol: és més, de vegades ens provoca un desavantatge, perquè altres clubs prometen, s'enduen els jugadors i al final no paguen.

Com valora l'ampliació recent de capital del Sabadell i la compra del 51% del club per part d'uns accionistes japonesos?

L'ampliació de capital es va haver de fer per llei. El Sabadell és una societat anònima des de fa vint anys: el Consell Superior d'Esports ens obliga a actualitzar el capital social. Sobre els japonesos, és ben senzill: si havíem d'esperar que els diners vinguessin a través d'algú d'aquí, ho teníem complicadíssim. Hem tingut la sort que hi ha hagut un grup japonès que s'ha interessat pel club i ha fet una aportació important, fins a comprar-ne el 51%.

És a dir, que ara els japonesos són els propietaris. ¿No ha provocat una certa recança aquesta operació en l'entorn del club?

De recança no n'hem de tenir cap. Jo només puc tenir paraules d'agraïment per als japonesos, perquè han salvat el club de greus problemes. Són gent seriosa i no han demanat res a canvi ni res fora de lloc. Evidentment, amb un 51% tindran molt a dir, però hem de ser molt respectuosos: nosaltres amb ells perquè són propietaris, i ells amb nosaltres perquè som els que dirigim el club. Si no fos així, ja duríem a terme les mesures convenients. Jo crec que la massa social del club ho ha entès i accepta la situació.

Com valora la guerra de televisions que afecta el futbol espanyol?

Penso que li devem un respecte a Mediapro, que fins ara ha sigut la salvació dels clubs. Els equips potents de Primera, aquests deu o dotze que no estan mai contents, haurien de tenir més respecte pels de Segona, que necessiten la televisió per sobreviure.

¿Creu que la demanda d'un canvi de repartiment dels drets és errònia?

Jo entenc que n'hi hagi que no estan mai contents, però s'ha de tenir en compte que alguns clubs sempre acabarien devent diners per molts que en cobressin. Crec que el problema és que al futbol espanyol no hi ha mai pau. Hauríem de fugir del xoc i buscar l'harmonia entre clubs. Una bona manera seria passar del G-30 actual, amb només algunes entitats de Primera i Segona, a un G-42 que les acollís totes. Contents no hi estarem mai, però al menys estaríem més units i tots en trauríem fruits.

Q uan tornarà el Sabadell a Primera?

Aquest any potser encara no toca, però la pròxima temporada podria ser la bona. De totes maneres, no renunciem a res: tenim molt bon equip i estarem a dalt. Hem jugat catorze temporades a Primera i, tot i que la nostra categoria natural segurament sigui la Segona A, no veig per què no hem de poder estar a Primera de tant en tant. Tenim la història de part nostra, i l'afició, el club i la ciutat de Sabadell s'ho mereixen.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT