BarcelonaEl Barça continua buscant l’equilibri entre el desig de tenir plantilles curtes i la necessitat de trobar especialistes. La primera condició empeny el club a buscar futbolistes polivalents que corren el risc de perdre matisos de la segona exigència. El fitxatge de Vermaelen torna a ser un exemple d’un jugador que, vestit de blaugrana, estarà obligat a fer com si fos dos. O tres.
Luis Enrique busca una submissió del rival que obliga l’equip a mutacions constants, no només en l’estructura plantejada d’inici sinó en els dibuixos durant el joc. El Barça és múltiples equips en paral·lel durant un sol partit. Quan ataca assumeix tants riscos que necessita defenses que, tot sols, puguin cobrir l’immens espai en zones que en altres clubs ocupen dos companys com a mínim. D’aquí que calguin centrals amb capacitat de sentir-se còmodes en la caiguda a la banda, en els escenaris oberts, en la diversitat de rols. L’hi exigirà el joc.
Les característiques de la plantilla polivalent que s’està configurant, a més, obre la porta a canvis tàctics més profunds i que explotin totes les virtuts dels nouvinguts. Tornar a la defensa de tres? Amb jugadors dobles, és més viable que mai.
