Aquesta nit a l'estadi de la Feixa Llarga de l'Hospitalet s'enfrontaran dos equips que juguen al mateix esport de manera professional, però que estan separats per un abisme quan surten del terreny de joc. La Segona B és la categoria que està a mig camí entre el professionalisme de Primera i Segona i l'amateurisme de Tercera. Això vol dir que se'ls exigeix que duguin una vida esportiva com la d'un jugador de màxim nivell però cobrant menys d'un 1% del sou d'un jugador del Barça o del Madrid. Ivan Hammouch, defensa de l'Hospitalet que ha jugat tota la vida a Segona B, ens explica com és el seu dia a dia per comparar-lo al de qualsevol dels jugadors que es trobarà aquesta nit davant seu. El sou i la fama de l'un i de l'altre fan que sembli que visquin en realitats paral·leles.
El mateix esportEl nombre d'entrenaments, la durada i la preparació, iguals
És obvi que les categories en el món del futbol hi són per alguna cosa, i que un jugador de Segona B no té la mateixa qualitat que un de Primera. Tot i això, de vegades hi ha excepcions, com la d'Isaac Cuenca, que l'any passat va jugar a Segona B amb el Sabadell i ara ha encaixat al Barça actual com anell al dit. L'única diferència, però, és de qualitat, cap altra: s'alimenten igual i s'entrenen amb la mateixa intensitat. Ivan Hammouch, lateral de l'Hospi, explica com és una setmana qualsevol: "Si juguem en diumenge, el dilluns fem un entrenament de recuperació per als titulars i més fort per a la resta; el dimarts és l'únic dia de festa; el dimecres fem doble sessió, matí i tarda; el dijous, el divendres i el dissabte ens entrenem al matí, i el diumenge juguem. Les sessions duren al voltant d'una hora i mitja, i a més fem sessions de vídeo tres dies a la setmana per estudiar el rival i corregir errors nostres". Una rutina que no difereix gaire de la d'un jugador del Barça, excepte pel fet que els blaugranes tenen sempre un partit entre setmana i els desplaçaments són més llargs: si juguen en dissabte, l'entrenament del diumenge és de recuperació per als titulars; el dilluns i el dimarts s'entrenen al matí; el dimecres, si hi ha partit, s'entrenen al matí per preparar l'estratègia; el dijous tenen festa, el divendres fan un entrenament tàctic i tenen sessió de vídeo; i el dissabte al matí un altre entrenament d'estratègia i partit al vespre/nit.
21.000 euros a l'anyEl sou i el reconeixement fan que la vida els canviï fora del futbol
Un cop un jugador de l'Hospitalet com Ivan Hammouch i un del Barça es dutxen i es vesteixen és quan comencen les diferències, i totes deriven del mateix fet obvi: els diners i la fama. A l'un el reconeixen pel carrer i cobra al voltant de 6 milions d'euros a l'any; a l'altre no, i actualment té un sou de 21.000 euros anuals. Com que tots dos són esportistes, lògicament es cuiden igual, però les prioritats vitals canvien radicalment, tot i que tenen el mateix temps lliure quan s'acaben els entrenaments. Hammouch explica que a Segona B res els impedeix tenir una feina al marge del futbol, però amb el ritme d'entrenaments és molt difícil de compaginar. "A l'Hospi només hi ha un jugador que treballi, i David Prats i jo entrenem un equip de nanos tres tardes a la setmana". L'única preocupació d'un futbolista del Barça fora de futbol és cuidar-se i menjar bé per estar al 100%, si estan lesionats dedicar tot el temps a la recuperació i, de tant en tant, fer anuncis. Un futbolista del Barça que no sigui Messi té dos o tres patrocinadors, a banda de la marca esportiva, i grava un o dos anuncis a l'any, alguna sessió de fotos i de tant en tant fa una presentació d'unes botes noves.
Les petites diferènciesCada quant de temps canvien botes o mòbil, o que et convidin a dinar
La diferència abismal de sou entre un jugador del Barça i un de l'Hospi té repercussió en el seu dia a dia. A un jugador qualsevol del Barça, a qui tothom reconeix pel carrer, molt sovint el conviden a dinar quan va a un restaurant. "A nosaltres ni al bar de l'estadi de l'Hospi, però per a mi és normal [riu]", comenta Hammouch. De la mateixa manera, un crac blaugrana amb un contracte amb Nike o Adidas rep cada 2 o 3 mesos botes noves -que li han fet a mida del seu peu- i material esportiu, i roba de carrer perquè se la posi als actes públics. A més, pot anar a les botigues i agafar el que vulgui fins a un límit estipulat per contracte. "Jo em compro unes botes noves quan puc, i quan no, les aprofito mentre aguantin, i com a molt, si conec algun excompany que treballa per alguna marca, puc aconseguir-ne de noves amb rebaixa", admet el jugador de l'Hospi. I pel que fa al mòbil, la majoria de jugadors del Barça, com la població general, volen tenir sempre l'últim model, el més nou i el més modern, i se'l compren. "Quan acumulo prou punts perquè em surti gratis és quan em canvio el telèfon, si no no, vaja, com tothom, no?", diu Hammouch.
La crisi no els afecta igualLa Segona B ha notat la crisi, però els jugadors del Barça no
Fins fa no gaire, la diferència de sou entre un jugador de Segona B i un d'elit seguia sent gran, però no tant. "Jo he arribat a cobrar 120.000 euros a l'any en un club de 2a B, però això era abans, quan hi havia els diners de la construcció, ara ja no es fan contractes d'aquests", explica Hammouch. La crisi també ha afectat el futbol de Primera Divisió -els concursos de creditors són habituals- però el Barça i el Madrid continuen ingressant més diners que l'any anterior, i els seus futbolistes cobrant encara més que abans de la famosa crisi. Ivan Hammouch ha passat de 120.000 a 21.000 euros a l'any i ha de seguir pagant la hipoteca del pis que es va comprar a Terrassa quan jugava allà -ell és de Badalona-. "La crisi ha colpejat els que tenen menys".
Avui jugadors que viuen realitats diferents es trobaran en un duel desigual. Durant els últims dies han tingut l'atenció mediàtica com si fossin estrelles, però demà tornaran a la seva realitat, la del futbol semiprofessional.
