BarcelonaPosats a triar, val més ser polivalent que no ser-ho. Posats a triar, val més tenir molts recanvis en una plantilla, que no tenir-ne. I posats a triar, també, val més tenir més de tres dies, i sense compromisos internacionals pel mig, per preparar un partit decisiu com el que avui juga el Barça contra el Vila-real. Però la gràcia d'aquest joc -el futbol, la vida- és que no sempre pots triar.
El Barça haurà d'encetar la fase final de la temporada ple de baixes i en un camp complicadíssim com el Madrigal, on el Vila-real només ha cedit una derrota i un empat en els quinze partits de Lliga que hi ha jugat. A les absències segures de Xavi, per sanció, i Abidal, Puyol, Maxwell i Pedro per lesió, s'hi ha d'afegir el dubte de Messi, que arriba molt justet de forces al partit d'aquest vespre. Amb tot, Guardiola es veurà obligat a moure peces del seu onze habitual i improvisar una alineació que resolgui els forats que deixen totes aquestes baixes.
Anticipar el partit
El de Santpedor ha demostrat de sobra que és un entrenador meticulós en el seu afany de racionalitzar el futbol, d'ordenar-lo a través de la pissarra, de la lògica d'uns moviments aparentment lliures, però malaltíssament calculats. Per preparar el partit, avui més que mai, Guardiola ha hagut de fer l'exercici de preveure quin serà l'escenari que es trobarà a partir de les peces que tindrà. Quins són els punts febles del Vila-real, quins són els propis i per on es pot fer mal i per on es pot ser vulnerable.
Tot i que ja fa un parell de setmanes que s'està assumint que Piqué balla sol al central, sense Abidal ni Puyol com a parella, per enfrontar-se al Vila-real i al tàndem format per Rossi i Nilmar en atac, s'ha recuperat el debat de qui ha de fer de segon central, si Busquets o Milito. Optar per l'argentí no convenç, perquè la seva inactivitat li ha fet perdre velocitat, contundència al tall i lectura de trajectòries. No és amb el Vila-real el millor partit per voler fer-se l'heroi i recuperar, d'una revolada, tota l'essència d'un futbol adormit a la banqueta. O sí. Només Guardiola sap com està en Gaby i què pot donar. L'altra opció, la de Busquets, assegura més solidesa, per confiança, per rodatge. Però, lluny de ser cegament una alternativa meravellosa, dibuixaria una esquena força dèbil davant la mobilitat dels puntes groguets. I, sobretot, deixaria molt orfe un mig del camp que reclama ordre i pilota sense la direcció de Xavi. Ubicar Busquets de defensa vol dir no tenir-lo en zona de creació, on es couen les jugades. Les trampes per compensar-ho, que són fer jugar Mascherano de migcentre i permutar-lo amb el de Badia del Vallès segons si es té o no pilota, al més pur estil handbol, són arriscades.
Falten jugadors creatius
Quan no juga Xavi, Guardiola i Tito Vilanova opten per substituir-lo amb Keita, el jugador dotze ideal. Però contra un equip com el Vila-real, que també vol dominar els partits a través del control en el mig del camp, no queda clar que l'esforç i el recorregut de Keita siguin la millor opció, i més si el Barça té Busquets més a prop de Valdés que d'Iniesta. El de Fuentealbilla sembla fix al centre del camp, encarregat d'aportar màgia a l'atac blaugrana. Sobretot si es té en compte que Messi arriba amb pinces al Madrigal, amb molèsties a l'adductor i després d'una pallissa de viatge. Sense ell, falta una de les puntes del rombe entre línies i de les infinites parets. I és que contra el conjunt de Garrido serà especialment important tenir la possessió, perquè els groguets, poc acostumats a defensar sense pilota, poden patir si els toca perseguir ombres culers. Com va passar-li a l'Arsenal.
L'interrogant de l'argentí obre també diverses possibilitats en atac al Barça, que Guardiola podria resoldre amb Villa en una posició de davanter més centrada i amb Afellay fent d'extrem, en absència d'un Pedro que es pot trobar a faltar, sobretot per córrer a l'espai i anar a la pressió. L'opció Afellay es podria acompanyar de canvis de posició durant el joc, perquè el cos tècnic també ha provat l'holandès fent de fals nou.
Defensa de tres
La versatilitat del Barça de Guardiola és tan gran que és capaç de camuflar, en un onze aparentment descrit com a 1-4-3-3, una defensa de tres homes, un mig del camp de cinc i dos homes força centrats en atac. A Mestalla, els culers van es van saber canviar la pell per ajustar-se a un dibuix tàctic diferent, però aleshores es va poder tancar la defensa amb un jugador de perfil corrector, veloç, com Abidal. Poc probable avui, sí que podríem veure moltes situacions en què el Barça exagerés la seva vocació ofensiva per defensar amb dos homes (Piqué i Mascherano) i trobar, ben alts i profunds, com sempre però més, Alves i Adriano, buscant una superioritat numèrica al mig del camp que compensés la baixa de Xavi. I, si finalment Messi no juga, els probables puntes, Bojan i Villa, es trobarien a la frontal per dibuixar un 1-2-3-3-2.
L'entrenador del Barça diu que el que marca la diferència ara mateix és "si es vol ser campió o no, és a dir, si es vol transcendir, i no tant l'aspecte físic o tàctic". El de Santpedor ho deia sense voler queixar-se de les baixes, dels virus FIFA o de les sancions. "Hi ha el que hi ha i anirem a competir", avisava.
Aquest és el segell de garantia del Pep Team, però això no li evita el maldecap d'haver de trobar la fórmula màgica per donar forma a un trencaclosques de fang que, de tant mal·leable, se li desfà a les mans.
