En un partit de futbol televisat, comptant el mèrit de totes les tasques que se’n deriven, i salvant el nerviós estil francès, la imatge que el teleespectador veu en vuit de cada deu minuts de matx és la que, des d’una posició de privilegi a la tribuna, dóna l’anomenada càmera màster. Es tendeix a pensar, fins i tot dins de la professió, que equival a un pla general i que, per tant, és el més senzill d’executar, balancejant la càmera d’un cantó a l’altre. Si cregués això, segurament el Billy no hauria rebut la confiança de realitzadors d’aquí i de fora a l’hora d’encarregar-li conduir una màster, per exemple, d’una final de Champions. El Billy és d’aquells éssers apreciats que només utilitza el seu nom, Josep Maria Vilardosa, en documents oficials, i suma gairebé dues dècades especialitzant-se a pintar el millor pla possible des de la ubicació de referència. Si disposa d’un trípode i un capçal amb una fricció adient per operar amb suavitat, el Billy pot treure l’acordió.
L’ acordió és el mot d’argot que es refereix a l’obertura o el tancament del pla segons el punt del terreny de joc on es produeix l’acció. I admet moltes accepcions. “És tancar el pla quan hi ha un xut a porta i, en el cas d’un rebot o un rebuig, tornar a obrir”, aclareix Vilardosa. “O, en un xut de falta, tenir en el pla el jugador que pica i la porteria, incloent el porter. O, quan el porter serveix, partir d’un pla obert per ubicar l’espectador, sobretot si es ve d’una jugada que ha requerit plans curts, i després tancar a poc a poc cap a la zona on caurà la pilota, per veure els jugadors que se la disputaran”. Són els exemples més entenedors, però la partitura del futbol obliga a tocar tant si l’esfèrica està aturada com no. “Intento mostrar el màxim de jugadors que poden intervenir en la jugada, però equilibrant-ho amb un pla més tancat si l’acció és a l’altra banda. I sempre cal tenir un ull fora del monitor, per si un jugador està desmarcat a la banda i cal obrir pla: potser el comentarista, si és al camp, ho anuncia abans que l’obri, però si jo també ho observo, puc ajudar el locutor que és en una peixera”, comenta Vilardosa.
Les situacions són diverses (línies molt juntes, canvis), però la consigna per ensenyar-les és idèntica. “T’ha d’agradar el futbol, per interpretar-lo, i concentració extrema en el teu pla. No s’ha de mirar mai el retorn de realització, perquè la màster sempre salva el realitzador en un moment compromès”. El Billy pot debatre amb la veu que arriba de la mòbil, però també sap que el silenci pot ser una bona felicitació. I li passa força sovint.
