Anàlisi tècnica
Esports 13/01/2011

L'asfixiant pressió d'una teranyina

Natalia Arroyo
2 min
Laureano, Busquets

Laureano Ruiz va dir: "El Barça és com una aranya gegant que t'atrapa, et roba la pilota i et fa un gol". El Betis va proposar un partit perquè els culers traguessin la teranyina i ofeguessin l'atreviment andalús. Però ho va fer plantejant un matx d'aranya a aranya, pressionant ben amunt. Com en una metamorfosi al Camp Nou, els verd-i-blancs van transformar-se en blaugranes per intentar fer algunes de les coses que fa el Barça. Li va sortir bé només al primer temps. Les cames i el cap li van deixar de funcionar poc després del descans, quan Messi va voler reivindicar-se i la festa va començar.

El Barça va tenir problemes en la sortida de la pilota des de Pinto al primer temps. Amb Piqué i Puyol tapats, Busquets havia de baixar a rebre i també Xavi buscava ajuda per demanar la pilota. Atrevit, el Betis va sortir a buscar els locals, com si una exhibició al Camp Nou els assegurés l'ascens a Primera. Va ser un primer temps de ritme alt, intensíssim.

Robar a tres quarts de camp

La qualitat blaugrana va ser suficient per superar aquest primer obstacle que plantejava el tècnic visitant Pepe Mel. Ofensivament, va buscar les mateixes combinacions de sempre. Villa des de l'esquerra va buscar la diagonal endins, habilitant el carril perquè Maxwell guanyés línia de fons. També Pedro i Messi, quan es movien a la punta d'atac, van buscar les fintes de sempre, la creació d'espais per confondre amb tocs en curt i en un espai proper, per acabar en llarg i a un espai llunyà. Com en una jugada d'estratègia que Busquets va interpretar bé per buscar una centrada oberta a Villa des de la frontal.

La diferència va ser el rival. El Betis va atrevir-se a sortir amb pilota controlada quan recuperava la possessió i, tot i el 5-0, la seva actitud durant tot el partit va ser lloable. Va voler fer més que la majoria d'equips de Primera i Champions que trepitgen la catifa blaugrana. Ho va celebrar l'equip de Guardiola, que va aprofitar per recuperar l'essència més admirada: l'agressiva transició atac-defensa, la pressió alta, la coordinació en el canvi de xip per robar la pilota o forçar l'errada rival. Pedro va ser el més actiu, el més pesat dels tres davanters, però també Alves o Iniesta van arribar de pressa a la segona línia, i van mantenir junt el bloc.

Inicialment, l'escenari va ser complicat però res és difícil per al millor jugador del món. Messi, que juga al que vol, va recuperar el gol (últimament jugava a fer assistències) el dia que va retornar als seus orígens, amb molts minuts a la banda dreta. Amb tres (i gairebé quatre i cinc) aparicions brillants, va fer callar els que diuen que no mereixia la Pilota d'Or. Potser no calia fer votar 400 persones. És evident i al camp, parla Messi.

stats