90 ANYS DE FUTBOL I PREMSA ROSA
Esports 08/02/2011

L'irresistible encant del Barça

La xarxa s'ha tornat boja després de veure com un jugador penja una foto on surt amb una cantant. El món de l'espectacle i el futbol ja fa temps que s'atreuen com imants. El Barça ho sap prou bé.

Toni Padilla
5 min
L'amant i l'amic. Lola Flores i Manolo Caracol, que durant anys van formar part del cercle d'amistat de Gustau Biosca. Biosca, en una fotografia durant els seus primers anys al Barça. Els seus ulls blaus van seduir  Lola Flores. Zamora i Samitier. El porter i el davanter van ser famosos per les seves nits al Paral·lel. El 'single' de Guillermina Motta La barcelonista . Al seu costat, Rexach. Un rumor de l'època els relacionava.

BARCELONAUn grup de joves elegants, vestits a la moda, es diverteixen de nit mentre tothom els mira de manera més o menys dissimulada. Al seu voltant s'apleguen moltes persones i noies de bon veure, algunes prou conegudes per la forma de les seves cames i la seva veu. I es dóna la casualitat que els joves són futbolistes del Barça. La gent els veu amb aquestes noies i parla. Aquesta història, però, no finalitza amb el futbolista penjant una fotografia del grup al seu Twitter i al Facebook, i cap d'aquestes noies és una famosa cantant colombiana. En la història del Barça, que es relacioni un jugador del primer equip amb una famosa no és res de nou. Ben al contrari. Encara que sembli mentida, tot està inventat.

L'escena narrada està documentada en les cròniques nocturnes del Paral·lel barceloní, quan aquesta avinguda era l'epicentre de la vida nocturna catalana, tant la bona vida com la mala vida. I els jugadors del Barça, ja des de la dècada dels anys 10, s'hi deixaven caure aprofitant la fama que els donava la seva condició de futbolistes per esdevenir els reis de la festa.

Ja fa 90 anys, doncs, que els futbolistes aprofiten la seva fama per viure al límit fora dels terrenys de joc. Més o menys quan Europa patia amb la Primera Guerra Mundial, a Barcelona s'hi vivia molt bé i els primers joves que es van convertir en autèntics ídols per donar puntades de peu a una pilota ho van aprofitar per conèixer en primera persona les noies que triomfaven als escenaris del Paral·lel. Noies que potser ni se'ls haurien mirat, aquests joves, si no haguessin jugat al Barça.

Que els Samitier, Piera i Ricardo Zamora van viure intensament la nit barcelonina no és cap secret. Que van conèixer totes les vedets de moda al Paral·lel, també és prou conegut. Ricardo Zamora, per exemple, es va casar ja veterà amb Pilar Galdeano, que havia triomfat a l'escenari d'El Molino. El matrimoni, que va tenir final feliç, va arribar ja als anys 60, quan Zamora era veterà i les havia vist de tots els colors. Perquè un dels millors amics de Zamora va ser Samitier, i plegats van viure intensament la nit barcelonina.

Amb Samitier, d'alguna forma, va començar aquesta inevitable atracció cap a la figura del futbolista del Barça. Ben plantat, presumit, intel·ligent i amant de la bona taula i la vida nocturna, Samitier va ser el primer jugador del club que va fer servir conscientment la seva figura prominent en la societat catalana per rodejar-se de persones del món de l'espectacle. Perquè l'atracció era mútua. Els artistes volien conèixer el jugador, que era un gran professional conegut pel seu bon joc, i el futbolista volia conèixer els cantants. El cercle d'amistats de Sami va incloure Carlos Gardel, Lito Mas o Nicolás Verona, i el francès Maurice Chevalier. Amb ells, va cantar cançons i va parlar de futbol. Amb ells, va deixar-se perseguir i va anar darrere de les vedets més populars del Paral·lel.

Els ulls blaus de Biosca

La Guerra Civil i els primers anys foscos del franquisme van tallar de soca-rel aquesta vida nocturna tan feliç de Barcelona, però de mica en mica la flor va créixer de nou amb la mateixa força. Si als anys 20 futbolistes i vedets anaven de bracet, a finals dels anys 40 va començar a fer-se famós un noi ben plantat de l'Hospitalet de Llobregat, Gustau Biosca. Els seus ulls blaus i el seu caràcter obert el van convertir en un dels personatges més fascinants de la història del club.

Biosca va viure tres anys de la seva vida a Sevilla de jove perquè el seu pare hi va ser destinat quan treballava a la Campsa, i a Sevilla s'enamoraria del flamenc. Biosca admirava especialment qui seria un bon amic seu, el cantant Manolo Caracol, amb qui tindria en comú una dona: Lola Flores. En una època en què les folklòriques i els futbolistes eren els ambaixadors del franquisme, Biosca li va pispar el cor de Lola Flores a un altre futbolista, Coque, un noi que apuntava bones maneres a l'Atlètic de Madrid, però va perdre els papers per la cantant andalusa.

L'amor, joc on alguns cops guanyes i altres perds, va situar Lola Flores com la guanyadora de la relació amb Coque, que perdria els papers, però l'andalusa va perdre el duel amb Biosca. Quan el català va decidir que tocava casar-se amb la seva xicota de tota la vida, la Roser, va plantar la cantant. La història dels darrers intents de Lola Flores per atreure el defensa blaugrana ja formen part de la llegenda: una cita en un hotel barceloní en què ella es va entregar amb un llaç a l'entrecuix, i crits desesperats de matinada a sota del balcó del ja feliç matrimoni Biosca. "La meva dona ha tingut molta paciència amb mi. Vaig fer molt de mal, coses de la joventut. Quan ets futbolista, moltes noies t'esperen", admet el veteraníssim exjugador del club.

El Barça de les Copes

Un dels grans amics de Biosca va ser Kubala. De l'hongarès se'n recorda el seu geni com a futbolista, però també que va ser capaç de tornar d'un partit a l'estranger i, en arribar a la frontera, comentar a la Guàrdia Civil que tenia per declarar dos litres de whisky. Que portava dins de la panxa. Com diu Biosca, "hi ha coses que uneixen, com jugar a futbol plegats o sortir de nit". I Kubala i Biosca feien les dues coses acompanyats d'altres jugadors del primer equip. La generació del Barça de les 5 Copes va ser famosa a Barcelona per la seva passió per un altre tipus de copes i per les dones. Expliquen que un dels motius que va portar el club a vendre's a Moreno, un dels membres d'aquella davantera cantada per Serrat, va ser que el van enxampar al Barri Xino un dia que més de cinc futbolistes es van escapar de la concentració.

Kubala i Rexach: els rumors

Kubala, en canvi, no era venut perquè era massa bo, malgrat que el van enxampar molts cops. Ara, no hi ha proves d'altres coses, com una suposada relació amb l'actriu Irán Eory, que apareixia en aquell film que el franquisme es va empescar per mostrar Espanya com el paradís que acull exiliats que fugien del terror comunista: Los ases buscan la paz. Film en què apareixia Biosca, per cert.

El rei dels rumors, però, vindria després: Carles Rexach. El Noi de Pedralbes va ser relacionat amb Barbara Rey, tota una icona de l'època del destape . Fa poc, Rey encara deia en un programa de televisió que el futbolista va jugar amb ella i la va enganyar perquè no deixava la seva xicota de tota la vida. Els rumors de l'època també van relacionar Rexach amb la cantant Guillermina Motta. Per al record queda aquell single de Motta anomenat La barcelonista, en què apareix al costat de diferents futbolistes vestida de curt. Al costat, per descomptat, hi havia en Rexach.

L'atracció del món de la cançó o el cinema pels futbolistes, doncs, no és res de nou. Als inicis dels anys 90, jugadors com Guardiola i Ernesto Valverde farien amistat amb l'escriptori David Trueba i la seva parella, Ariadna Gil. Guardiola, a més, ha conegut poetes com Martí i Pol i cantants com Llach. I, segurament, si no hagués jugat al Barça, no ho hauria tingut tan fàcil per conèixer aquests intel·lectuals, molt més interessant que no pas la cantant colombiana de moda. És l'irresistible encant del Barça.

stats