Publicitat
Publicitat

LA VOLTETA MÀGICA

L'última comèdia de Mourinho

De tots els errors que va cometre José Mourinho la primera temporada al Reial Madrid, el que li va costar més car va ser sens dubte l'obsessió per convertir-se en l'antagonista de Pep Guardiola. Quan va arribar al club blanc, es va trobar davant seu l'entrenador perfecte, que, a més de guanyar-ho tot, era educat, sensible i esportiu. En lloc d'intentar competir per ser millor, més simpàtic i més creatiu, Mou va preferir ocupar l'espai més fàcil que li quedava: va adoptar el paper de Llucifer, va convertir la seva plantilla en una antologia de malvats de sèrie B i es va estimbar pel barranc dels por qué. Consumit per la seva pròpia ràbia, es va haver de conformar amb una miserable i humiliant Copa del Rei, mentre davant seu l'equip dels bons es quedava amb tot el botí important.

Però aquell ridícul estrepitós va servir a Mou per reflexionar i va iniciar una estranya i radical mutació. Ja no seria l'oposat al Pep, sinó l'oposat a ell mateix: des de fa setmanes apareix embolicat en una pell de xai que no ha trencat mai cap plat. Les declaracions són d'un to massa baix, no es fica amb ningú i evita les polèmiques amb el mateix compte amb què abans les buscava. Evidentment es tracta d'una nova i calculada farsa, però aquesta vegada és una comèdia intel·ligent que per fi dóna resultats: va ser adoptar aquest paper i el Madrid va batre el rècord de victòries. Les rodes de premsa de Mou han deixat de generar titulars i, més enllà d'alguna pulsió incontrolable de Cristiano, tot té un aire perillosament avorrit i rutinari. Mou ha après per fi que la feina bruta s'ha de delegar, i ha deixat d'anar de cara: segueix tirant porqueria per sobre de l'equip de Guardiola, però ara ho fa amb periodista interposat.

Un llop disfressat

Mourinho ha preparat a consciència una estratègia per arribar al Santiago Bernabéu disfressat de Guardiola. De sobte, els tics psicòtics han deixat pas a un to dolç i innocent, com el llop que amb unes ulleres i un mocador al cap es pensa que deixa de ser un llop. La gran batalla de dissabte consisteix exactament en això: el Barça ha d'aconseguir que l'àvia ensenyi la seva poteta malvada. Perquè la impostura només es descobrirà amb la veritat del futbol. N'hi haurà prou amb una paret entre Cesc i Messi per fer saltar pels aires l'última escenificació d'aquest comediant.

Al camp del Madrid no es tracta només de guanyar-hi sinó d'aconseguir també que tornem a veure el llop i recuperem el Mou del victimisme i l'autodestrucció. Hem de tenir fe. Els contes fan patir però al final sempre acaben bé.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT